Mary Irene Parlby (nascuda Mary Irene Marryat; 9 de gener de 1868 - 12 de juliol de 1965) fou una política feminista i activista social canadenca d'origen anglés, ministra i senadora. Defensà els drets de les llauradores.[1]
Parlby nasqué a Londres, Anglaterra, filla de Col i Ernest Lindsay Marryat.[1][2] Emigrà al Canadà al 1896. Al 1913 participà en la fundació del primer local dels Agricultors Units d'Alberta. Al 1921 l'elegiren representant davant l'Assemblea d'Alberta pel districte de Lacombe i s'estigué en el càrrec 14 anys. Fou ministra, la primera dona que ocupà aquest càrrec a la província canadenca d'Alberta.
Parlby fou una de «Les cinc famoses» o «Les cinc valentes», que amb una demanda judicial coneguda com el «Cas persones» aconseguiren que les dones foren reconegudes com a "persones qualificades" en la Constitució del Canadà i, per tant, aptes per formar part del Senat.[3]
Parlby fou presidenta de les Agricultores Unides d'Alberta entre 1916 i 1919. Promogué millores en l'assistència sanitària i pressionà per obrir hospitals municipals i clíniques mèdiques i dentals mòbils. Al 1921 fou ministra provincial.
Fou la darrera supervivent de «Les cinc famoses».[3]
Va morir a Red Deer, província d'Alberta, al 1965, als 97 anys.
Al 1966, i a títol pòstum, el govern del Canadà la nomenà personatge de rellevància històrica nacional. A Alix, Alberta, hi ha una placa commemorativa.[4] El cèlebre "Cas persones" es registrà com a esdeveniment de rellevància històrica nacional al 1997.[5] A l'octubre de 2009 el Senat del Canadà nomenà «Les cinc famoses» primeres senadores honoràries.[6]