Irlandès de Connacht
| Epònim | Connacht  |
|---|---|
| Tipus | dialecte |
| Dialecte de | gaèlic irlandès |
| Ús | |
| Autòcton de | Connacht |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees cèltic llengües cèltiques insulars llengües goidèliques gaèlic irlandès | |
L'irlandès de Connacht (Gaeilge Chonnacht) és un dialecte del gaèlic irlandès que es parla a la província de Connacht. Les regions Gaeltacht de Connacht es troben al Comtat de Mayo (en particular a Tuar Mhic Éadaigh, Acaill i Iorras) i al Comtat de Galway (sobretot a les parts de Conamara i les Illes Aran). Les varietats de Mayo i Galway difereixen entre si en una varietat de formes, com que Mayo es troba geogràficament entre Galway i Donegal, de manera que l'irlandès de Mayo té un nombre de característiques en comú amb l'irlandès de Donegal que la de Galway no té.
Lèxic
[modifica]En el lèxic es poden veure algunes diferències entre les varietats de Mayo i Galway:
| Mayo | Galway | Significat |
|---|---|---|
| cluinim | cloisim | "Escolto" |
| doiligh | deacair | "dificultat" |
| úr | nua | "nou" |
| nimhneach | tinn | "nafra" |
Algunes paraules usades en l'irlandès de Connacht que no es troben en altres dialectes són:[1]
- cas, el substantiu verbal casadh significa "trobar", (standard buail, bualadh)
- gasúr, vol dir infant (la forma és usada a l'irlandès de Munster, però per referir-se a noi).
- cisteanach, "cuina" (forma de Munster cistin)
Algunes variants ortogràfiques són:
- tíocht, substantiu verbal de tar, "venir" (standard teacht)
- aríst, "novament" (standard arís)
- caiptín, "capità" (standard captaen)
- col ceathrar, "cosí" (standard col ceathrair)
- feilm, feilméar, "granja", "granja" (standard feirm, feirmeoir)
Variants distintives, però no úniques a Connacht inclouen:
- fata,fataí, "patata", "patates"
- fuisce, "whiskey"
- muid, forma emfàtica muide per al pronom de la primera persona del plural, l'irlandès de l'Ulster utilitza aquesta forma, mentre que l'irlandès de Munster uss sinn, sinne.
Fonologia
[modifica]L'inventari fonològic de l'irlandès de Connacht (basat en l'accent de Tuar Mhic Éadaigh a Mayo[2]) és com es mostra en la següent taula (veure Alfabet fonètic internacional per a una explicació dels símbols). Els símbols que apareixen a la meitat superior de cada fila són velaritzats (tradicionalment anomenat consonants "amples"), mentre que a la part baixa són palatalitzades ("primes"). La consonant /h/ no és ni àmplia o prima.
| Consonant fonemes |
Labial | Coronal | Dorsal | Glotal | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Bilabial | Labio- dental |
Labio- velar |
Dental | Alveolar | Alveolo- palatal |
Palatal | Velar | |||||||||||
| Oclusiva | pˠ pʲ |
bˠ bʲ |
t̪ˠ |
d̪ˠ |
tʲ |
dʲ |
c |
ɟ |
k |
ɡ |
||||||||
| Fricativa/ Aproximant |
fˠ fʲ |
vʲ |
w |
sˠ |
ʃ |
ç |
j |
x |
ɣ |
h | ||||||||
| Nasal | mˠ mʲ |
n̪ˠ n̪ʲ |
nˠ nʲ |
ɲ |
ŋ |
|||||||||||||
| Bategant | ɾˠ ɾʲ |
|||||||||||||||||
| Lateral | l̪ˠ l̪ʲ |
lˠ lʲ |
||||||||||||||||
Les vocals de l'irlandès de l'Ulster són les que es mostren en el següent gràfic. Aquestes posicions són aproximades, ja que les vocals són fortament influenciades per la palatalització i la velarització de les consonants circumdants.
Endemés, l'irlandès de Connacht té els diftongs /iə, uə, əi, əu/.
Algunes característiques de Connacht que el distingeixen dels altres dialectes són:
- En algunes varietats, allargament vocàlic abans de les agrupacions internes de paraules sonores oclusiva + líquida (e.g. /ɑːɡləʃ/ eaglais "església"
- En algunes varietats, hi ha una distinció de quatre formes entre coronals, nasals i Laterals: /n̪ˠ ~ n̪ʲ ~ nˠ ~ nʲ/, /l̪ˠ ~ l̪ʲ ~ lˠ ~ lʲ/, sovint sense posterior allargament de les vocals curtes.
- En la varietat parlada a Cois Fharraige (l'àrea al marge septentrional de la badia de Galway entre Bearna i Casla), la curta subjacent /a/ es torna en anterior llarga [aː] mentre que la subjacent llarga /aː/ es transforma en posterior [ɑː].
- /n/ es transforma en [r] (o és substituïda per /r/) després de consonants diferents de [s]. També passa el mateix a l'Ulster.
- bh es representa /w/ fins i tot en posicions inicials, amb poques excepcions.
- Els pronoms flexius agam, agat, againn, agaibh són reduïts generalment a monosíl·labs /am/, /ad/, /an/, /aɡiː/
- Les preposicions do, di freqüentment són pronunciades (i a vegades escrites) en llur formes lenitzades.
- La preposició i article sa provoca eclipsis, provocant lenició al Caighdeán.
Morfologia
[modifica]Noms
[modifica]En alguns dialectes de Connacht les terminacions de plural -anna i -acha sempre són substituïdes per -annaí i -achaí. També és comú a moltes zones de parla gaèlica de Conamara que el datiu singular de tots els substantius de segona declinació han estat adoptats com el nominatiu, donant a aquests noms la terminació típica en consonants palatalitzades en nominatiu singular. Això és indicat en l'ortografia per la lletra i abans de la consonant final.
| Forma de Conamara | Forma estàndard | Significat |
|---|---|---|
| -achaí, -annaí | -acha, -anna | Terminació plural |
| bróig | bróg | "sabata" |
| ceird | ceard | "elaborar" |
| cluais | cluas | "orella" |
| cois | cos | "peu, cama" |
| láimh | lámh | "mà" |
Verbs
[modifica]Els verbs irlandesos es caracteritzen per tenir una barreja de formes analítiques/a fhoirm scartha (on la informació sobre ersona i el número és proporcionat per un pronom) i formes sintètiques/an fhoirm tháite (on aquesta informació es proporciona en la terminació del verb) en la seva conjugació. A Galway i Mayo, com a l'Ulster, les formes analítiques s'utilitzen en una varietat de formes en què la llengua estàndard té formes sintètiques, per exemple molann muid "lloem" (standard molaimid) o mholfadh siad "lloarien" (standard mholfaidís). No obstant això, les formes sintètiques, incloent aquelles que ja no s'inclouen en el llenguatge estàndard, es poden utilitzar en respondre a les preguntes.
Díonaim (jo faig) en irlandès estàndard (Déanaim)
Íosaim (jo menjo) en irlandès estàndard (Ithim)
L'irlandès de Connacht afavoreix el pronom interrogatiu cén i formes basades en ell com cén t-am, "quina hora" en comptes de l'estàndard cathain, o céard en comptes de l'estàndard cad. Són freqüentment usades les formes relatives del verb com beas per a beidh, "serà", o déananns/déanas, "fer", per déanann.
Referències
[modifica]- ↑ Ihde, Thomas; Ní Neachtain, Máire; Blyn-LaDrew, Roslyn; Gillen, John. Colloquial Irish. Nova York and London: Routledge, 2008.
- ↑ de Búrca, Seán. The Irish of Tourmakeady, Co. Mayo. Dublín: Dublin Institute for Advanced Studies, 1958. ISBN 0-901282-49-9.
