Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 setembre 1620 Novara (Itàlia) |
Mort | 25 febrer 1704 (83 anys) Novara (Itàlia) |
Abadessa | |
Activitat | |
Ocupació | compositora |
Moviment | Música barroca |
Isabella Leonarda (Novara, 6 de setembre de 1620 - Novara, 25 de febrer de 1704) fou una compositora italiana del barroc. Abadessa del convent de Santa Úrsula de la seva vila nadiua, dedicà el seu temps de descans a cultivar la música i escriví moltes composicions religioses.[1][2]
Pel que fa a la composició, fou una autora molt celebrada a la seva ciutat. Probablement Leonarda va estudiar amb Elizabeth Casata, organista del convent, i Gasparo Casati, mestre de capella de la catedral de Novara, que publicà algunes de les seves obres. A més de compositora, instructora de música i cantant, també va ocupar càrrecs de responsabilitat en el convent, on havia ingressat als setze anys: en fou superiora des de 1686, després mare vicària des de 1693 i consellera a partir de 1700.[3][4][5]
La seva obra compositiva aplega 200 peces. Inclou principalment motets en solitari, d'intensa expressivitat i hàbil construcció. I també concerts sagrats per a dues, tres i quatre veus, lletanies, música per a Vespres, principalment en llatí però ocasionalment en italià. Les seves obres instrumentals són aparentment les primeres sonates publicades per una dona: onze sonates de trio i una sonata per a violí i baix continu.[3][4]
L'obra de Leonarda es va descobrir a França, quan el compositor francès Sebastien de Brossard tingué accés a alguna de les seves peces i en parlà amb admiració: «Totes les obres d'aquesta il·lustre i incomparable Isabella Leonarda són tan belles, tan gracioses, tan brillants, i alhora tan enteses i tan sàvies... que em dol no tenir-les totes.»[4]