Tipus | cançó | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Artista | Depeche Mode | ||||||
Àlbum | Ultra | ||||||
Publicat | 31 de març del 1997 | ||||||
Enregistrat | 1996−1997 | ||||||
Gènere | Synthpop, rock alternatiu, dance alternatiu | ||||||
Durada | 5:59 (versió àlbum) 4:08 (radio edit) | ||||||
Llengua | anglès | ||||||
Discogràfica | Mute | ||||||
Compositor | Martin Gore | ||||||
Lletres | Martin Gore | ||||||
Productor | Tim Simenon | ||||||
Format | 7", 12", casset, CD | ||||||
Cronologia | |||||||
← Barrel of a Gun
(1997) Home (1997) → | |||||||
|-
| colspan="3" |
|- | colspan="3" |
| |||||||
«It's No Good» és el trenta-dosè senzill de la banda musical Depeche Mode i segon de l'àlbum Ultra. Fou llançada el 31 de març del 1997. La cançó es va mantenir en climes synthpop, dance alternatiu i rock alternatiu (Dave Gahan canta el cor a l'estil de hip-hop).
Es tracta d'una diatriba sobre les insatisfaccions en relació de parella, i encara que sembli una cançó de reclam a la parella, en realitat és una sentència d'amor posterior als problemes, quan els dos membres han de donar-se un temps i assumir el paper que sempre els correspondrà. La musicalització està basada en una melodia força dramàtica i un punt tètrica que el converteix en un tema fosc, mentre que la lletra està plena d'altivesa i supèrbia.
La cara-B és una cançó instrumental titulada «Slowblow», amb un ritme lent i trist. El videoclip del senzill fou dirigit novament per Anton Corbijn. Posteriorment fou inclòs en les recopilacions de vídeos The Videos 86−98 (1998) i The Best of Depeche Mode Volume 1 (2006). Addicionalment també van filmar un videoclip alternatiu que es projectava durant la gira "Exciter Tour" (2011). La remescla "Hardfloor Mix" de la cançó va aparèixer breument en el capítol "The One with Joey's Dirty Day" de la sèrie de televisió Friends. Les bandes Chevelle i Dreaming van versionar la cançó pels respectius àlbums Wonder What's Next Deluxe Version (2002) i Puppet (2011).