(2022) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 febrer 1977 Pallejà (Espanya) |
Mort | 8 desembre 2023 (46 anys) Lloret de Mar (Espanya) |
Causa de mort | aturada cardiorespiratòria |
Activitat | |
Ocupació | actriu de cinema, actor de teatre musical, activista pels drets de les dones, actriu de televisió, activista pels drets LGBT, directora de cinema |
Ocupador | Televisió Espanyola Antena 3 TV3 La Sexta |
Moviment | Feminisme i activisme contra la grassofòbia |
Obra | |
Obres destacables | |
Premis | |
Lloc web | itziarcastro.com |
|
Itziar Castro i Rivadulla (Pallejà, 14 de febrer de 1977 - Lloret de Mar, 8 de desembre de 2023)[1] fou una actriu catalana coneguda principalment pel seu paper de Gоya Fernández a Vis a vis i per participar en pel·lícules com Pieles, per la qual fou nominada en els premis Goya a millor actriu revelació.[2][3] Fou activista contra la grassofòbia, pels drets LGBT i contra la violència masclista.[4][5]
Nascuda a Fontpineda (Pallejà), filla de pare constructor català i mare gallega, la família regentà un restaurant en el qual ella participava.[5] El seu primer paper remunerat fou a la sèrie televisiva I ara què, Xènia? de 1993.[6] Tanmateix, el teatre musical fou una de les portes d'entrada a l'actuació, amb el musical Peter Pan.[5]
El 2002 participà en el llargmetratge Noche de fiesta. Des d'aleshores, participà en ficcions tant per a televisió com per al cinema, de les que destaquen les que feu a El cor de la ciutat[5] o a Algo que celebrar a televisió, i a les pel·lícules Blancaneu o La sexta alumna al cinema.[7] El 2017 entrà al repartiment principal del llargmetratge dirigit per Eduardo Casanova Pieles,[8] que la dugué a ser nominada al Goya a la millor actriu revelació i amb la que guanyà el premi de la Unión de Actores y Actrices en la mateixa categoria.[9][10]
El 2018 formà part de l'elenc principal de la sèrie Vis a vis amb el paper de Goya Fernández, que li donà una gran popularitat en l'àmbit televisiu.[11] A més, participà en els llargmetratges Matar a Dios[12] i Campeones, i feu un cameo a la segona temporada de Paquita Salas, on interpretà a la regidora del Festival de Tarazona. El juliol de 2018, es anuncià que seria la nova professora d'interpretació de l'acadèmia d'Operación Triunfo 2018, en substitució de Javier Ambrossi i Javier Calvo Guirao.[13] El 31 d'octubre, sis setmanes després de començar el concurs, Castro abandonà aquesta tasca, segons l'actriu per una decisió presa unilateralment per la direcció del programa.[14][15][16][17]
El 2019 participà en els llargmetratges El cerro de los dioses de Daniel M. Caneiro[18] i ¿Qué te juegas? d'Inés de León.[19] El 2020 particià a la pel·lícula La vampira de Barcelona,[4] realitzà un cameo a la pel·lícula de Woody Allen Rifkin's Festival i protagonitzà la sèrie de Fox España Vis a vis: El Oasis,[20] a més de tenir un paper recurrent a la sèrie d'HBO Espanya Por H o por B, el de la Choni.[21] A més, és una de les protagonistes d'Historias lamentables, pel·lícula de Javier Fesser per a Amazon Prime Video.[22] El desembre de 2020 s'anuncià que faria el personatge principal de la primera sèrie musical de Netflix a Espanya, Érase una vez... pero ya no, dirigida per Manolo Caro.[23] L'octubre de 2023 escriví i dirigí el seu propi curtmetratge, La cita.[24]
En el teatre, el 2019 protagonitzà La corte del faraón, dirigida per Ricard Reguant.[25] També participà en videoclips i fou col·laboradora de diversos programes de ràdio i televisió com Planta baixa de TV3.[4]
L'abril de 2020 sorprengué els seus seguidors després de publicar un artístic nu integral a Twitter, amb el qual recreava una pintura de l'artista Fernando Botero.[26] Precisament pel comentari d'un tuitaire, ella sabé que patia lipedema, una malaltia degenerativa que no li havia estat diagnosticada mai.[27] Així doncs, més endavant es posà en tractament per a operar-se de lipedema.[28]
Conscient de la seva imatge, es definia com una persona grassa[29] enmig d'un panorama escènic de cossos normatius.[4][5] Es proclamà lesbiana,[30][5] feminista[30][5] i d'esquerres.[31] També es manifestà partidària de fer un referèndum sobre la independència de Catalunya.[31]
El 2019 rebé un premi Plomes de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més pel seu suport al col·lectiu.[32] El 2021, presentà el seu llibre de poesia lèsbica Con el corazón por delante, amb caire autobiogràfic, i fou la protagonista de l'Especial Diversitat dedicat al lesbianisme de la revista Vanity Fair.[33]
Va morir la matinada del 8 de desembre del 2023 a causa d'una aturada cardíaca mentre assajava una escena d'un espectacle de natació nadalenc a Lloret de Mar.[34] L'autòpsia revelà que havia estat una mort sobtada.[28]
Any | Títol | Direcció | Personatge | Notes |
---|---|---|---|---|
2008 | Pretextos | Sílvia Munt | Infermera | Llargmetratge |
2012 | REC 3: Gènesi [4] | Paco Plaza | Senyora amb pamela | Llargmetratge |
Blancaneu | Pablo Berger | Flamet | Llargmetratge | |
2015 | Eat My Shit | Eduardo Casanova | Curtmetratge | |
Transeúntes | Luis Aller | Dona | Llargmetratge | |
2017 | RIP | Caye Casas Albert Pintó |
Curtmetratge | |
Pieles | Eduardo Casanova | Itziar | Llargmetratge | |
Matar a Dios | Caye Casas Albert Pintó |
Ana | Llargmetratge | |
2018 | Los Bermejo | José Fernández-Ark | Curtmetratge | |
Desaliento | Pinky Alonso | Curtmetratge | ||
Campeones | Javier Fesser | Mare de Jesús | Llargmetratge | |
Escape from Marwin | Jordi Castejón | Germana de Ben | Curtmetratge | |
2019 | La Colleja | Sergio Morcillo | Curtmetratge | |
El cerro de los dioses | Daniel M. Caneiro | Ella mateixa | Llargmetratge | |
¿Qué te juegas? | Inés de León | Rosita | Llargmetratge | |
2020 | Rifkin's Festival | Woody Allen | Dona al jardí | Llargmetratge |
Asylum: Twisted Horror and Fantasy Tales | Carlos Goitia | Esposa | Llargmetratge | |
Historias lamentables | Javier Fesser | Ingrid Müller | Llargmetratge | |
2021 | A todo tren. Destino Asturias | Santiago Segura | Granjera asturiana | Llargmetratge |
Any | Títol | Canal | Personatge | Notes |
---|---|---|---|---|
2004 | El cor de la ciutat | TV3 | Sandra Pi | Sèrie de TV |
2005 | Hospital Central | Telecinco | Sara | Sèrie de TV; 1 episodi |
2006-2008 | El cor de la ciutat | TV3 | Bea Billars | Sèrie de TV |
2007 | Rumors | Canal Nou | Secretaria | Telefilm |
2009 | Otra ciudad | Encarregada de perruqueria | ||
Xadom | Vimeo | Marta | Sèrie de TV; 1 episodi | |
2015 | Algo que celebrar | Antena 3 | Louise | Sèrie de TV; 2 episodis |
2017 | Laia | TV3 | Coja | Telefilm |
El crac | Miriam Espinguet | Sèrie de TV; 1 episodi | ||
2018 | Paquita Salas | Netflix | Regidora de Premis | |
Operación Triunfo | TVE | Professora | Programa de TV | |
2018-2019 | Vis a vis | FOX España | Goya Fernández | Sèrie de TV; 16 episodis |
2019 | Terror y feria | Flooxer | Montse | Sèrie de TV; 1 episodi |
Vida perfecta | #0 | Infermera | ||
Todo es mentira | Cuatro | Col·laboradora | Programa de TV | |
Viajando con Chester | Cuatro | Invitada | Programa de TV | |
2020 | Vis a vis: El oasis | FOX España | Goya Fernández | Sèrie de TV; 8 episodis |
Por H o por B | HBO España | Choni | Sèrie de TV; 4 episodis | |
2022 | Érase una vez... pero ya no | Netflix | Eloísa / Candela | Sèrie de TV; 6 episodis |
La que se avecina | Prime Video | Manoli Prieto | Sèrie de TV; 1 episodi |
Any | Premi | Categoria | Obra | Resultat |
---|---|---|---|---|
2018 | Premis Goya | Millor actriu revelació | Pieles [5] | Nominada |
2018 | Premis Unión de Actores | Millor actriu revelació | Pieles | Guanyadora |
2018 | Festival Rojo Sangre | Millor Actriu | Matar a Dios | Guanyadora |
2018 | Festival Cine Calella | Millor actriu | Matar a Dios | Guanyadora |
2018 | Premis Fugaz | Millor actriu | RIP | Nominada |