Ján Kollár
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 29 juliol 1793  Mošovce (Regne d'Hongria) | ||
| Mort | 24 gener 1852 (58 anys) Viena (Àustria) | ||
| Sepultura | cementiri d'Olšany | ||
| Catedràtic | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Luteranisme | ||
| Formació | Universitat de Jena | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Eslavística, literatura, teologia, filologia i historiografia | ||
| Lloc de treball | Praga Viena Jena | ||
| Ocupació | escriptor, folklorista, polític, professor, predicador, col·leccionista de cançons populars, historiador, arqueòleg, pedagog, lingüista, professor d'universitat, poeta, filòsof, eslavista | ||
| Ocupador | Universitat de Viena | ||
| Membre de | |||
| Nom de ploma | Čechobratr Protištúrsky Čechobratr Protištúrský | ||
Signatura  | |||
  | |||
Ján Kollár (29 de juliol de 1793, Mošovce, Eslovàquia - 24 de gener de 1852, Viena, Àustria) va ser un escriptor eslovac (principalment poeta), arqueòleg, científic, pastor luterà, polític i principal ideòleg del paneslavisme.
Biografia
[modifica]Estudià en un col·legi evangèlic a Bratislava, on s'ordenà sacerdot, i fou destinat a exercir el seu servei a Budapest.[1] El 1817 es va matricular a la Universitat de Jena.[2] La seva assistència a la Wartburgfest (18 d'octubre de 1817) va ser una experiència formativa molt relacionada amb les seves opinions sobre el paneslavisme.[2]
Va passar la major part de la seva vida adulta com a capellà de la populosa però pobra[3] comunitat luterana eslovaca de Pest[4] (Regne d'Hongria, avui part de Budapest, Hongria). Des de 1849, va ser professor d'arqueologia eslava a la Universitat de Viena, i diverses vegades també va actuar com a conseller del govern austríac per a qüestions al voltant dels eslovacs. Va entrar al moviment nacional eslovac en la seva primera fase.
El seu museu (des de 1974) a Mošovce es va instal·lar a l'antic graner, que era l'única part d'obra de la casa natal de Kollár, ja que la resta era de fusta i es va cremar en un incendi el 16 d'agost de 1863. El 2009 es va reconstruir una rèplica de la casa natal original, que ara és un museu.[5]
Obres
[modifica]A més de la seva obra poètica, escrigué obres d'interès científic i arqueològic, les més destacades en són:
- Slávy dcera (La filla de Sláva): en aquesta obra, hi expressa els seus sentiments per una dona que, al capdavall, és la personificació de la pàtria.
- O literární vzájemnosti mezi kmen y a nářečími slavskĭmi (Sobre la reciprocitat literària entre les tribus eslaves i les vernacles).
Referències
[modifica]- ↑ Petro, Peter. A History of Slovak Literature. 1. Mcgill Queens's University Press, 1995, p. 66.
- ↑ 2,0 2,1 Auty, Robert The Slavonic and East European Review, 31, 76, 01-01-1952, pàg. 74–91. JSTOR: 4204405.
- ↑ Sayer, Derek. The Coasts of Bohemia: A Czech History (en anglès). Princeton University Press, 2000. ISBN 069105052X.
- ↑ Petro, Peter. History of Slovak Literature (en anglès). McGill-Queen's Press - MQUP, 1997-05-13. ISBN 9780773514027.
- ↑ «Múzeum Jána Kollára Mošovce /* Jan Kollar Museum Mosovce /Muzeum.SK - múzeum, galéria, hrad, zámok/». www.muzeum.sk. Arxivat de l'original el 2014-02-01. [Consulta: 9 abril 2016].
