Nom original | (pt) Jânio da Silva Quadros |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 25 gener 1917 Campo Grande (Brasil) |
Mort | 16 febrer 1992 (75 anys) São Paulo (Brasil) |
Sepultura | Cemitério da Paz |
24è Alcalde de São Paulo | |
1r gener 1986 – 1r gener 1989 ← Mário Covas – Luiza Erundina → | |
23è President del Brasil | |
31 gener 1961 – 25 agost 1961 ← Juscelino Kubitschek – Ranieri Mazzilli → | |
Alcalde de São Paulo | |
8 abril 1953 – 31 gener 1955 ← Armando de Arruda Pereira – William Salem → | |
Dades personals | |
Formació | Facultat de Dret de la Universitat de São Paulo Universitat de São Paulo Colégio Marista Arquidiocesano |
Activitat | |
Lloc de treball | Brasília |
Ocupació | advocat, polític |
Partit | Partit Demòcrata Cristià |
Família | |
Cònjuge | Eloá Quadros |
Premis | |
Jânio da Silva Quadros (Campo Grande, Mato Grosso do Sul, 25 de gener 1917- São Paulo, 16 de gener 1992) fou un polític brasiler, President de Brasil del 31 de gener al 25 d'agost del 1961.[1][2]
De ben jove milità en el Partit Demòcrata Cristià de Brasil. Es graduà en dret en la Universitat de São Paulo i fou professor de llengua portuguesa a un col·legi, i finalment de Dret Processal Penal a la Facultat de Dret de la Universitat Mackenzie, a São Paulo. En la seva carrera política fou diputat estatal el 1951-1953, alcalde de la ciutat de São Paulo el 1953-1954 i governador de l'Estat de São Paulo del 1955 al 1959.[3]
El 1961 fou escollit per a succeir Juscelino Kubitschek en la presidència del Brasil, però començà a tenir actituds estranyes: es comunicava amb els ministres mitjançant esqueles; prohibí l'ús de bikinis als concursos de bellesa; prohibí les baralles de galls; intentà posar reglaments als jocs de cartes; va rebre i condecorar Ernesto Che Guevara amb l'Orde de la Creu del Sud (Cruzeiro do Sul), la més alta distinció honorífica del govern brasiler. Alhora, va reprimir força els moviments populars camperols i urbans, i va dur a terme una política econòmica d'austeritat restringint els crèdits i sense reajustar els sous que el va enemistar amb gairebé tothom. A mitjans d'agost del 1961 fou acusat d'intentar donar un cop d'estat i obligat a dimitir, essent substituït per João Goulart. Durant el cop d'estat del 1964 li foren suspesos els drets polítics com João Goulart i Juscelino Kubitschek, i no els recobraria fins al 1980. Del 1985 al 1988 fou novament alcalde de la ciutat de São Paulo, i en acabar el mandat es retirà de la política.[4][5][6]