Jabal Bahra

Plantilla:Infotaula indretJabal Bahra
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusserralada Modifica el valor a Wikidata
Part deGran Vall del Rift Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaSíria Modifica el valor a Wikidata
Map
 35° 15′ N, 36° 06′ E / 35.25°N,36.1°E / 35.25; 36.1
Característiques
Altitud1.562 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió70 (longitud) km

La Serralada Costanera de Síria són unes muntanyes situades al nord-oest d'aquell país, que formen una línia en paral·lel a la plana de la costa que hi ha a l'oest, en direcció nord sud. Tenen una llargada aproximada de 32 km i la mitjana d'elevació és de 1.200 metres. El cim més elevat és el Nabi Yunis, que assoleix els 1.562 metres, el qual està a l'est de la ciutat de Latakia.[1] En l'extrem nord l'alçada disminueix fins a 900 metres i en l'extrem sud només assoleixen els 600 metres.

Noms

[modifica]

En la literatura clàssica el seu nom era Bargylus,[2] esmentades per Plini el Vell.[3] Es tracta d'un mot d'origen grec, i té la seva arrel en el nom d'una ciutat estat anomenada Barga, molt probablement situada a prop d'aquestes muntanyes.[4] La ciutat de Barga formà part del regne d'Ebla durant el tercer mil·lenni aC,[5] després fou vassall del regne dels hitites,[6] els quals construïren el mot de les muntanyes, afegint-li un sufix.[7] Durant el període medieval foren conegudes pel nom Jabal Bahra , que deriva del nom de la tribu àrab dels Bahra. També se'n van fer servir altres noms: Muntanyes Nusayriyah o Muntanyes Ansarieh o Muntanyes Alawiyin'; els quals es refereixen al grup ètnic dels alauites, que també eren una secta religiosa i visqueren en la rodalia. La darrera d'aquestes expressions es considera avui dia degradant i, per tant, no es fa servir.

Geografia

[modifica]

Els vessants occidentals capturen la humitat procedent de la mar Mediterrània i són, per tant, més fèrtils i estan en territoris més poblats que els vessants orientals. El riu Orontes baixa des del nord pel vessant oriental d'aquesta serralada, formant la plana d'Al-Ghab, circula per l'obertura de 64 km per on passa també una carretera, i llavors gira cap al nord per anar a desembocar a la mar. Al sud de Masyaf hi ha una amplia falla que va de nord-est a sud-oest, la qual separa la muntanya An-Nusayriyah de les Muntanyes del Líban i de l'Antilíban, dibuixant una formació del relleu coneguda com L'Escletxa d'Homs.[1]

Entre el 1920 i el 1936, aquestes muntanyes formaren part de la frontera occidental de l'Estat dels Alauites dins del territori del Mandat francès per Síria i el Líban.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Country Profile: Syria, p. 5». Federal Research Division, Library of Congress, 2005.
  2. ↑ Hackett, 1870, p. 3142.
  3. ↑ Smith, 1857, p. 1071.
  4. ↑ Forrer, 1928, p. 401.
  5. ↑ Gordon, Rendsburg i Winter, 2002, p. 121.
  6. ↑ Young, 1981, p. 227.
  7. ↑ Orr, 1930, p. 1400.

Bibliografia

[modifica]
  • Forrer, Emil Orgetorix Gustav. «Barga». A: Reallexikon der Assyriologie. 1. Walter de Gruyter & Co, 1928. 
  • Gordon, Cyrus Herzl; Rendsburg, Gary; Winter, Nathan H. Eblaitica: Essays on the Ebla Archives and Eblaite Language, Volume 4, 2002. ISBN 978-1-57506-060-6. 
  • Hackett, Horatio B. Dr. William Smith's Dictionary of the Bible: comprising its antiquities, biography, geography, and natural history (Volume IV). Nova York: Hurd and Houghton, 1870. 
  • Orr, J. The International Standard Bible Encyclopaedia. Volume 3, 1930. 
  • Salibi, Kamal. A House of Many Mansions: The History of Lebanon Reconsidered. Londres. Tauris, 2005. ISBN  1860649122. 
  • Smith, William. Dictionary of Greek and Roman Geography: Iabadius-Zymethus, 1857. 
  • Young, Gordon Douglas. Ugarit in Retrospect: Fifty Years of Ugarit and Ugaritic, 1981.