Jacques Alexandre Le Tenneur
| |||
| Nom original | (fr) Jacques-Alexandre le Tenneur  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 1600 ↔ 1611 París (Regne de França) | ||
| Mort | 1652 ↔ 1661 (39/58 anys) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtic | ||
| Ocupació | matemàtic | ||
| Influències | |||
Jacques Alexandre Le Tenneur (francès: Jacques-Alexandre le Tenneur) (París, 1600 ↔ 1611 - 1652 ↔ 1661) va ser una matemàtic aficionat conegut per la seva correspondència polèmica amb Mersenne. Poc es coneix de la seva vida. Pel que diu en un dels seus llibres va néixer a París de família patrícia. Des de començaments de la dècada de 1640 fou resident a Clarmont d'Alvèrnia i el 1651 era conseller del senat de Guiena.[1]
Les seves cartes han estat publicades a les obres completes de Descartes, Gassendi[2] i altres matemàtics de l'època. La principal obra que se li atribueix és el Traité des quantitez incommensurables (París, 1640) tot i que no existeix la certesa de la seva autoria, ja que està signat I.N.T.Q.L.[1] En ell intenta mantenir l'antiga separació entre geometria i aritmètica, en contra de la geometria analítica de Descartes. En el seu discurs introductori exposa com s'han d'explicar les matemàtiques en francès.[3]
És autor del tractat De motu naturaliter accelerato tractatus physico-mathematicus (Paris, 1649), aparegut com una secció d'un llibre de Pierre Mousnier sobre Honoré Fabri. En aquesta obra va demostrar ser un dels pocs (per no dir l'únic) científica francesos a entendre l'obra de Galileo Galilei sobre la caiguda lliure dels cossos.[4][5] En la seva discussió amb Fabri sobre la noció d'instant físic apareix, de forma molt primitiva e intuïtiva, una de les paradoxes de l'infinit.[6]
També es conserven algunes publicacions seves polemitzant amb l'historiador Jean-Jacques Chifflet[7] sobre la història de França i la genealogia reial.[8] Per les cartes que acompanyaven aquestes obres quan les va enviar a Gassendi, sembla que Le Tenneur es considerava més un historiador que no pas un científic.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Stillman, 2008, p. Dicc..
- ↑ Galuzzi, 2000, p. 509 i ss.
- ↑ Spiesser, 2024, p. 107.
- ↑ Landon, 1990, p. 335.
- ↑ Palmerino, 2005, p. 199.
- ↑ Palmerino, 2005, p. 202.
- ↑ Fumaroli, 2005, p. 418-419.
- ↑ Elías de Tejada y Espínola, 1975, p. 143.
Bibliografia
[modifica]- Elías de Tejada y Espínola, Francisco. El Franco-Condado hispánico (en castellà). Ediciones Jurra, 1975. ISBN 84-85015-28-2.
- Fumaroli, Marc. Les premiers siècles de la république européenne des lettres (en francès). Alan Baudry, 2005. ISBN 9782858938513.
- Galuzzi, Paolo «Gassendi and l'Affaire Galilée of the Laws of Motion» (en anglès). Science in Context, Vol. 13, Num. 3-4, 2000, pàg. 509-545. DOI: 10.1017/S0269889700003896. ISSN: 0269-8897.
- Landon, Richard. «The Stillman Drake Galileo Collection». A: Levere, Trevor H. (ed.). Nature, Experiment, and the Sciences (en anglès). Kluwer Academic, 1990, p. 321 i següents. ISBN 0-7923-0420-9.
- Palmerino, Carla Rita «Infinite Degrees of Speed Marin Mersenne and the Debate Over Galileo's Law of Free Fall» (en anglès). Early Science and Medicine, Vol. 4, Num. 4, 1999, pàg. 269-328. DOI: 10.1163/157338299X00076. ISSN: 1383-7427.
- Palmerino, Carla Rita. «Two Jesuit responses to Galileo's science of motion: Honoré Fabri and Pierre le Cazré». A: Feingold, Mordechai (ed.). The New Science and Jesuit Science (en anglès). Kluwer Academic, 2005, p. 187-228. ISBN 1-4020-0848-1.
- Palmerino, Carla Rita «Aggregating Speeds and Scaling Motions: A Response to Norton and Roberts» (en anglès). Centaurus, Vol. 54, Num. 2, 2012, pàg. 165.176. DOI: 10.1111/j.1600-0498.2012.00262.x. ISSN: 1600-0498.
- Spiesser, Maryvonne «Langues vernaculaires et langue des mathématiques à la fin du Moyen Âge : l’exemple des arithmétiques commerciales du sud de la France» (en francès). Actes des congrès nationaux des sociétés historiques et scientifiques, Vol. 126, Num. 7, 2024, pàg. 105-120. ISSN: 1764-7355.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jacques Alexandre Le Tenneur» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Stillman, Drake. «[httpa://www.encyclopedia.com/doc/1G2-2830902583.html Le Tenneur, Jacques-Alexandre]» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 22 març 2014].
- Westfall, Richard S. «Le Tenneur, Jacques-Alexandre». The Galileo Project, 1995.