Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Jacques Émile André Pimpaneau 12 setembre 1934 15è districte de París (França) |
Mort | 2 novembre 2021 (87 anys) 13è districte de París (França) |
Altres noms | Martin Maurey |
Formació | École nationale des langues orientales vivantes - xinès Universitat de Pequín |
Activitat | |
Camp de treball | Sinologia, traducció de l'anglès, traducció del xinès i traducció al francès |
Ocupació | sinòleg, traductor, investigador post-doc |
Professors | David Hawkes |
Alumnes | Sylvie Gentil |
Obra | |
Estudiant doctoral | Roger Darrobers, Nahal Tajadod, Michèle Métail, Valérie Lavoix (en) , Vincent Durand-Dastès (en) i Édouard Cleret (en) |
Família | |
Cònjuge | Angharad Pimpaneau Sylvie Pimpaneau |
Fills | Sara Pimpaneau () Angharad Pimpaneau Tristan Pimpaneau () Angharad Pimpaneau |
Jacques Pimpaneau (París, 12 de setembre de 1934 - París, 2 de novembre de 2021) va ser un sinòleg francès.[1]
Va estudiar a la Universitat de Pequín del 1958 al 1960.[2] De tornada a Occident, esdevé professor a l'Institut National des Langues et Civilisations Orientales, on va ser titular de la càtedra de literatura xinesa des del 1963 fins al 1999.[3] Entre el 1968 i el 1971 va ser professor a la Universitat Xinesa de Hong Kong on coincideix amb el sinòleg belga Pierre Ryckmans.[4]
Pimpaneau va estar al centre de reunions entre certs sinòlegs i teòrics radicals situacionistes com el seu antic alumne René Viénet.[4] Va participar el 1976 al documental Chinois, encore un effort être révolutionnaires!.
El 1972 va crear a París el museu Kwok On, les col·leccions del qual es van donar al Museu d'Orient de Lisboa.[2]