Jaime Vadell

Jaime Vadell

(2010)
Biografia
Naixement	6 octubre 1935 (89 anys) Valparaíso (Xile)
Residència	Santiago de Xile
Religió	Agnosticisme
Formació	Universitat de Xile (1956–1958) Institut Nacional General José Miguel Carrera Institut Pedagògic de la Universitat de Xile
Activitat
Camp de treball	Arts escèniques, cinema i televisió
Ocupació	actor, director de teatre
Activitat	1960 -
Professors	Luis Alarcón, Pedro Orthous i Bélgica Castro
Obra
Obres destacables (2016) Viejos de Mierda ^(es)

Jaime Patricio Vadell Amión (Valparaíso, 6 d'octubre de 1935) és un prolífic actor, director i empresari de teatre xilè, de llarga trajectòria teatral, cinematogràfica i televisiva.^[1]

Fou membre del Teatro Ictus entre 1965 y 1976, entre 1965 i 1976, i director artístic de la companyia Teatro La Feria entre 1977 i 2007.^[2][3]Vadell ha rebut nombrosos premis i reconeixements nacionals i internacionals a la seva trajectòria artística.

Biografia

Va néixer en Valparaíso el 6 d'octubre de 1935. Fill d'Arcadio Vadell, d'origen balear.^[4] El seu pare va ser empresari gastronòmic i propietari del mític restaurant La Bahía de Santiago.^[5]

Es va casar amb amb Rebeca Chamudes; professora d'Història i Geografia, amb qui va tenir dos fills; Jaime; actor, i Alfonso Vadell.^[6] El matrimoni es va separar a mitjan 1970 i es van divorciar en 2006. Després, es va aparellar amb l'escenògrafa teatral Susana Bomchil.^[7][8]

Estudis i formació

Vadell va cursar els seus estudis secundaris en el Institut Nacional General José Miguel Carrera de Santiago. En l'institut, va assistir a una acadèmia dramàtica dirigida per Julio Durán Cerda. Després, va assistir al Centre d'Art Dramàtic de l'Institut Pedagògic (CADIP), dirigit per Luis Alarcón.

En 1956 va ingressar a l'Escola de Teatre de la Universitat de Xile, on va ser company d'ingrés de Víctor Jara, Alejandro Sieveking, Tomás Vidiella, Jaime Silva i Lucho Barahona, i alumne d'Agustín Siré, Pedro Orthous i Bélgica Castro. En 1957 va desertar als seus estudis pel descontentament amb el teatre experimental.

Carrera artística

En 1958 va abandonar Santiago i es va traslladar a Concepción, on es va integrar a la companyia de Teatre de la Universitat de Concepción (TEUC). Va estrenar La soga (1958), de Patrick Hamilton, , La voz de la tórtola, de John van Druten, Una mirada desde el puente, d’Arthur Miller, i Zamora de George Neveux.^[9]

En 1962 va renunciar al TEUC i va tornar a Santiago.^[10] Vadell comenzó a trabajar en Teatro UC y en compañías independientes. Vadell va començar a treballar en Teatro UC i en companyies independents. Entre 1962 i 1968 va debutar en televisió, va treballar en obres universals en els teleteatros de Canal 13 i Canal 9. També va protagonitzar diverses radionovel·les i fotonovelas.

En 1965 i 1976 va integrar al repartiment de la companyia de Teatre Ictus, on van muntar reeixides obres col·lectives, al costat de Nissim Sharim, Delfina Guzmán i Jaime Celedón.

En 1968 va debutar en cinema amb la pel·lícula Tres tristes tigres, de Raúl Ruiz Pino.

En 1977 va renunciar a la companyia Ictus, i juntament amb José Manuel Salcedo, van fundar la companyia La Feria. Com a director artístic va dirigir Hojas de Parra, salto mortal en un acto.^[11][12] El muntatge es va estrenar el 18 de febrer de 1977 i va ser un èxit d'audiència. No obstant això, a causa de les seves al·lusions polítiques a la dictadura militar, l'obra va rebre una dura crítica de La Segunda, periòdic afí a la dictadura militar, després de la qual cosa van ser clausurats i la carpa va ser incendiada.^[13] Després, va treballar en les companyies Teatro del Ángel i Teatro Aparte

En 1981 va ser part del repartiment principal de La madrastra, telenovel·la que va aconseguir una gran aclamació i un èxit comercial amb un 80% d'audiència televisiva, es va convertir en telenovel·la xilena amb major audiència al país.^[14][15] Des de 1981 fins a 1994 va integrar el repartiment de telenovel·les de Canal 13. En 1995, es va unir al Àrea Dramàtica de Televisión Nacional de Chile, aconseguint protagonisme i popularitat amb Borrón y cuenta nueva, Aquelarre, Amores de mercado —telenovel·la chilena més vista del People Meter^[16]— i Pecadores.

Entre 1983 i 2007, Vadell i Susana Bomchil van inaugurar en el barri Bellavista de Santiago l'espai Teatro La Feria, el que va funcionar fins a 2007.

En 2006 va protagonitzar la pel·lícula Padre nuestro, amb gran aclamació. Pel seu paper, va obtenir un Premi Altazor, Premi Apes i Premi Pedro Sienna al Millor actor de cinema. En 2007 va obtenir el premi Millor actor de cinema en el Festival Internacional de Cinema de Cartagena de Indias.

En 2016 va escriure - al costat de Rodrigo Bastidas - i va protagonitzar en el muntatge Viejos de Mierda amb Coco Legrand i Tomás Vidiella. L'obra va ser l'espectacle teatral més vist de les temporades 2017 i 2018, arribant a rondar els 500.000 espectadors a mitjan 2019 ^[17] i va recórrer diverses regions de Xile. En 2020, a causa de la pandèmia del COVID-19, l'obra va ser transmesa de manera virtual durant diversos mesos amb gran èxit.^[18]

El 2023 va protagonitzar l’obra No me deje hablando solo', al Teatro Municipal de Las Condes, amb Héctor Noguera i Coca Guazzini sota la direcció i dramatúrgia de Rodrigo Bastidas.^[19] Va ser l'obra amb major quantitat d'espectadors del 2023 a Xile.^[20] L'èxit de l'obra va permetre realitzar una gira per diferents regions el sud del país.^[21] En cinema va protagonitzar El conde (2023), dirigida per Pablo Larraín i produïda per Netflix.^[22] Vadell hi interpretava al dictador Augusto Pinochet.^[23] Pel seu papel, va rebre el Premi Caleuche al Millor actor protagonista en cinema^[24] i va rebre una nominació als Premis Platino (Espanya).^[25] La pel·lícula va rebre una nominació als Premis Oscar en la categoria de Millor Fotografia.^[26]

Controvèrsies

Pensament político-cultural

Va ser militant del Partit Comunista de Xile (PCCh). Va abandonar la seva militància política al començament de 1970, previ al Cop d'estat a Xile de 1973. «Exigia molt de compromís, demanda i disciplina política», va declarar Vadell a CNN Xile el 2023.^[27]

Les opinions polítiques de Vadell han estat descrites com controvertides ^[28][29] Al març de 2024, Vadell va criticar actors com Amparo Noguera i Francisco Melo que han criticat les polítiques culturals del govern de Gabriel Boric..^[30] «Els actors són molt ploraners. Sempre estan demanant que els mantingui l'Estat», va declarar Vadell a la Radio Futuro.^[31] El Sindicat d'Actrius i Actors (Sidarte), va compartir una carta de 113 les entitats i persones signants contra les declaracions de Vadell.^[32]

Filmografia

Any	Pel·lícula	paper	Director
1966	Solo el viento	Koo	Julio García del Río
1968	Tres tristes tigres	Rodolfo "Rudy"	Raúl Ruiz Pino
1969	Caliche Sangriento	Capitán Ignacio	Helvio Soto
1971	Los testigos	Domingo	Charles Elsesser
1971	Nadie dijo nada	Germán	Raúl Ruiz Pino
1972	La expropiación	Vidal	Raúl Ruiz Pino
1973	El realismo socialista	Diputat	Raúl Ruiz Pino
1973	Esperando a Godoy		José Osuna
1977	Julio comienza en julio	Torres	Silvio Caiozzi
1979	El zapato chino		Cristián Sánchez
1990	¡Vida el novio!	Infante	Claudio di Girolamo
1990	Amelia Lopes O'Neill	Advocat	Valeria Sarmiento
1996	Bienvenida Casandra	Padre Alejandro	Marco Enríquez-Ominami
1997	10.67
1999	Cinco marineros y un ataúd verde	Capitán Stevens	Miguel Littín
2000	Coronación	Carlos Gross	Silvio Caiozzi
2001	La tercera oreja		Nicolás Acuña
2002	Fragmentos Urbanos	Ramón
2004	El roto: perjudícame cariño	Gustavo	Alberto Daiber
2004	Tendida mirando las estrellas	Padre de Grace	Andrés Racz
2005	El huésped	Dr. Bruzzone	Jorge Hidalgo
2005	Se arrienda	Gastón Fernández	Alberto Fuguet
2006	Padre nuestro	Eduardo "Caco"	Rodrigo Sepúlveda
2007	Matar a todos		Esteban Schroeder
2008	El regalo	Pacheco	Cristián Galaz
2010	Post mortem	Dr. Castillo	Pablo Larraín
2010	¿Qué será de Soto?	Soto	Pablo Aguirre
2012	No	Sergio Fernández	Pablo Larraín
2012	La chupilca del diablo	Eladio "El huraño"	Ignacio Rodríguez
2013	Aurora	Enrique Barría	Rodrigo Sepúlveda
2014	Santiago Violenta	Padre de Noel	Ernesto Díaz Espinoza
2015	El Club	Padre Silva	Pablo Larraín
2016	Neruda	Arturo Alessandri	Pablo Larraín
2019	Araña	Ricardo	Andrés Wood
2020	Homemade		Pablo Larraín
2021	Un Loco Matrimonio en Cuarentena		Rodrigo Bastidas
2022	Blanquita		Fernando Guzzoni
2022	Desconectados	Rigoberto	Diego Rougier
2023	El conde	Augusto Pinochet	Pablo Larraín

Televisió

Telenovel·las

Any	Telesèrie	Rol	Cadena
1981	La madrastra	Donato Fernández	Canal 13
1982	Alguien por quien vivir	César Alonso
1983	La noche del cobarde	Román Del Río
1983	Las herederas	Manuel Prado
1984	El prisionero de la medianoche	David Carrasco
1985	La trampa	Javier Madrid
1986	Secreto de familia	Emiliano Garagaytia
1987	La última cruz	Agustín Zazar
1988	Matilde dedos verdes	Pablo Arismendi
1988	Vivir así	Chumingo Mora
1989	La intrusa	Felipe Miralta
1990	¿Te conté?	Rodrigo
1991	Villa Nápoli	Humberto Álvarez
1992	El palo al gato	Rudy Mariano
1994	Champaña	Bernardo Brandao
1995	Juegos de fuego	Alberto Spencer	TVN
1996	Loca piel	Gerardo Page
1997	Tic tac	Samuel Gaete
1998	Borrón y cuenta nueva	Santiago Bryce / Sixto Benítez
1999	Aquelarre	Padre Pelayo
2000	Santo ladrón	Antonio Palma
2001	Amores de mercado	Camilo Ruttenmeyer
2002	Purasangre	Adolfo Benavides
2003	Pecadores	Dionisio Cienfuegos
2004	Destinos cruzados	Boris Riquelme
2004	Ídolos	Arturo Montecinos
2005	Versus	Domingo Carrera
2006	Cómplices	Reinaldo Loyola
2007	Corazón de María	Obispo Campino
2007	Amor por accidente	Daniel López
2008	El señor de La Querencia	Monseñor Echaurren
2008	Hijos del Monte	Miguel Millán
2009	Los exitosos Pells	Marcial Balaguer
2010	La familia de al lado	Renato Fabres
2011	Aquí mando yo	Pedro Montenegro
2012	Separados	Álvaro Cavada
2013	Secretos en el jardín	Klaus Cox	Canal 13
2014	Mamá mechona	Néstor Amenábar
2014	Chipe libre	Germán Hernández
2016	Pobre gallo	Onofre Pérez de Castro	Mega
2017	Tranquilo papá	Agustín Vial
2018	Casa de muñecos	Rodolfo Marin
2019	Isla Paraíso	Anselmo Mardones

Sèries i unitaris

Any	Sèrie	Peper	Cadena
1965	Juntos se pasa mejor		Canal 13
1965	El ideal de una calavera	Abelardo Manríquez «El calavera»	Canal 13
1965	La Quintrala	Genaro de Pastene	Canal 13
1966	O‘Higgins	José Miguel Carrera	Canal 9
1966	Historia de los lunes		Canal 9
1972	La sal del desierto	Presidente José Manuel Balmaceda	TVN
1981	Anakena	Leonardo Arriaza	Canal 13
1982	Una familia feliz	Víctor Altamira
1990	Crónica de un hombre santo	Dr. Armas Cruz
1998	Brigada Escorpión	Werner Kinsky	TVN
1999	Cuentos chilenos	Doctor
2006	El aval	Julián Vergara
2006-2007	El día menos pensado	Luis/Renato
2010	Adiós al séptimo de línea	Presidente Aníbal Pinto	Mega
2013	El hombre de tu vida	Padre Francisco	Canal 13
2017	Neruda, la serie	President Arturo Alessandri	Mega

Teatre

• 1958: La soga
• 1958: La voz de la tórtola
• 1958: Una mirada desde el puente
• 1958: Zamora
• 1959: Población esperanza
• 1959: Las redes del mar
• 1969: Cuestionemos la cuestión
• 1970: Todas las colorinas tienen pecas
• 1971: ¿Qué harán ustedes este año?
• 1972: La gotera en el comedor
• 1972: Tres noches de un sábado
• 1974: Nadie sabe para quien se enoja
• 1976: Pedro, Juan y Diego
• 1977: Hojas de Parra, salto mortal en un acto
• 1978: Una pena y un cariño
• 1978: Bienaventurados los pobres
• 1980: La república de Jauja
• 1980: A la Mary se le vio el popins
• 1981: Tejado de vidrio
• 1982: El tijeral
• 1982: El zoológico de mármol
• 1984: El proceso
• 1985: Crimen perfecto
• 1986: La canción rota
• 1987: El prisionero de la segunda avenida
• 1989: Con dinero ajeno
• 1990: 9 sábanas y 1/2
• 1998: Largo viaje hacia la noche
• 1999: La casa por la ventana
• 2000: Animitas
• 2002: Comida con amigos
• 2003: Kindergarten
• 2006: Amores Unplugged
• 2016-2019: Viejos de Mierda
• 2023-2024: No me deje hablando solo

Vídeos musicals

Any	Títol	Artista	Director
2010	Cabros	Odisea	Álex Anwandter

Premis i reconeixements

• Premi Máscara de Oro (1967)
• Premi Altazor 2000: premi al millor actor de cinema (‘’Coronación’’)
• Premi APES 2000: premi al millor actor de repartiment de cinema (‘’Coronación’’)
• Premi Alpacine 2001: premi al millor actor de cinema (‘’Coronación’’)
• Premi Agustín Siré a la trajectòria artística, 2006.^[33]
• Premi al Millor Actor de Cinema en el 47è Festival Internacional de Cinema i TV de Cartagena de Indias (‘’Padre nuestro’’)
• Premi Altazor 2007: premi al millor actor de cinema (‘’Padre nuestro’’)
• Premi APES 2007: premi al millor actor de cinema (‘’Padre nuestro’’)
• Premi Pedro Sienna 2007: premi a la millor interpretació protagonista (‘’Padre nuestro’’)
• Premi Pedro Sienna 2009: premi a la millor interpretació secundària (‘’El Regal’’)
• Premi Poa a la trajectòria artística pel Festival internacional de Cinema de Viña del Mar (2010).
• Premi Altazor 2013: premi al millor actor de cinema (‘’No’’)
• Premi Pedro Sienna 2014: premi a la millor interpretació protagonista (‘’La chupilca del diablo’’)
• Premi Astor d'Or al Millor Actor de Cinema <l Festival de Cinema de Mar del Plata 2016 (‘’El Club‘’)
• Premis Caleuche 2016: premi a la trajectòria
• Homenatge a la Trajectòria Artística pel 8è Festival de la Cineteca Nacional de Xile, 2018.
• Homenatge a la Trajectòria Artística per la Fundació Santiago a Mil, 2022.
• Triat entre els 100 Líders Majors per Fundació Conecta Mayor, El Mercurio i la PUC.
• Homenatge a la Trajectòria Artística pel Teatre de la Universitat de Concepción (TUC), 2023.^[34]

Distincions

• Medalla Honorífica del Senat de Xile (2010).

Referències

1. Conversando con Jaime Vadell
2. Jaime Vadell: el teatro como la madre de todos los vicios^{[Enllaç no actiu]}
3. Gómez, Felipe. «100 años de Nicanor Parra: Hojas de Parra, la obra inspirada en sus poemas que enfureció a la dictadura», 04-09-2014. Arxivat de l'original el 2015-04-08. [Consulta: 4 abril 2015].
4. «La emigración balear en Chile». Arxivat de l'original el 2024-03-27. [Consulta: 15 maig 2024].
5. «El Chuflay y el último secreto de La Bahía». Arxivat de l'original el 2023-01-17. [Consulta: 15 maig 2024].
6. «Alfonso Vadell [IMDB]».
7. «Susana Bomchil [fotografía]».
8. “Jamás pensé que iba a llegar a esta edad: tengo 83”, confiesa. Anuncia que dejó la TV, mientras sigue presentando la exitosa obra “Viejos de mierda”.
9. Jaime Vadell, un reconocimiento al TUC en el contexto de la nueva carrera de Teatro en la UdeC
10. Jaime Vadel: Una institución del teatro chileno^{[Enllaç no actiu]}
11. Gómez, Felipe. «100 años de Nicanor Parra: Hojas de Parra, la obra inspirada en sus poemas que enfureció a la dictadura», 04-09-2014. Arxivat de l'original el 2015-04-08. [Consulta: 4 abril 2015].
12. «La Feria». [Consulta: 4 abril 2015].
13. Parra 2006, «Introducción, por Niall Binns», pp. XXIX-LXXVI
14. Nicolás Figueroa. «A 35 años de la primera gran teleserie chilena: 10 datos insospechados de "La Madrastra"» (en español). Teletrece, 25-04-2015. [Consulta: 17 febrer 2017].
15. Soledad Camponovo. «La telenovela chilena más allá» (en español). PAT Magazine, 2015. [Consulta: 17 febrer 2017].
16. «"Amores de mercado" hizo historia», 29 diciembre 2001. [Consulta: 14 juny 2020].
17. Bahamondes, Pedro. «Viejos de Mierda: las millonarias cifras de un hito teatral», 05-07-2019. [Consulta: 12 març 2021].
18. «Viejos de Mierda suma nueva fecha y continua con el éxito de su emisión por streaming» (en castellà), 22-10-2020. [Consulta: 12 març 2021].
19. Sepúlveda, Carlos. «“No me deje hablando solo” se estrenará en el Teatro Municipal de Las Condes» (en castellà), 29-03-2023. [Consulta: 20 setembre 2023].
20. No me deje hablando solo”: La obra más vista del 2023
21. Llega al TRM la obra teatral “No me deje hablando solo”
22. «'El Conde', la sátira de Pablo Larraín sobre un Pinochet vampiro, ya tiene tráiler y fecha de estreno en Netflix». Arxivat de l'original el 2023-08-14. [Consulta: 15 maig 2024].
23. «Jaime Vadell por su papel en El Conde: "No pretendí jamás imitar a Pinochet. Yo hice "El Conde""». Arxivat de l'original el 2023-12-13. [Consulta: 15 maig 2024].
24. Premios Caleuche: Jaime Vadell y Gloria Münchmeyer son galardonados por “El Conde”
25. De El Conde a La memoria infinita: conoce las películas chilenas nominadas a los Premios Platino
26. Película "El Conde" fue nominada a los Premios Oscar 2024
27. Jaime Vadell cuenta por qué dejó el PC: “No soy anticomunista, pero no podía seguir ahí”
28. Jaime Vadel: Hacer teatro es como jugar a las visitas^{[Enllaç no actiu]}
29. Jaime Vadell, la voz del teatro^{[Enllaç no actiu]}
30. «Jaime Vadell hace dura crítica a actores: "Piden que los mantenga el Estado, no tiene por qué ser eso"». Arxivat de l'original el 2024-03-21. [Consulta: 15 maig 2024].
31. «Jaime Vadell por críticas de actores al gobierno: «No hay que llorar»». Arxivat de l'original el 2024-03-21. [Consulta: 15 maig 2024].
32. “El sector teatral está en la precariedad”: Sindicato de actores repudia dichos de Jaime Vadell sobre “llantos” del gremio
33. Premio Agustín Siré
34. UdeC reconoce a actor Jaime Vadell por su trayectoria en el TUC