James Bicheno Francis
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 18 maig 1815  Oxfordshire (Anglaterra) | ||
| Mort | 18 setembre 1892 (77 anys) Lowell (Massachusetts) | ||
| Sepultura | Lowell Cemetery (en)  | ||
| Membre de la Cambra de Representants de Massachusetts | |||
| Legislatura: 1868 Massachusetts legislature (en) | |||
| Dades personals | |||
| Residència | Massachusetts | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Enginyeria hidràulica, enginyer i inventor | ||
| Ocupació | inventor, enginyer, enginyer civil | ||
| Membre de | |||
| Cronologia | |||
| 1868 Massachusetts legislature (en)
| |||
| Premis | |||
Signatura  | |||
 | |||
James Bicheno Francis (Southleigh, Devon, Anglaterra, 18 de maig de 1815 - Lowell, Massachusetts, Estats Units, 18 de setembre de 1892) fou un enginyer hidràulic britànic-nord-americà inventor de la turbina hidràulica que porta el seu nom (una combinació de turbines de flux radial i axial) que s'utilitzen per a instal·lacions de baixa pressió.[1][2][3]
El 1833, Francis va anar als Estats Units i va ser contractat per l'enginyer George Washington Whistler per ajudar a construir el ferrocarril de Stonington (Connecticut). A Lowell es va unir a la companyia The Proprietors of Locks and Canals on the Merrimack River com a dibuixant i, ben aviat, el 1837, amb només 22 anys, va ser nomenat cap de màquines de l'empresa.[1][3][4] Aquell mateix any, James es va casar amb Sarah W. Brownell a Lowell, el 12 de juliol de 1837.
Com a gerent i cap de màquines, Francis va ser responsable de la construcció del Canal del Nord i l'alimentador del carrer Moody. Ambdós canals, construïts entre els anys 1840 i 1850, van completar la llarga xarxa de canals de Lowell de nou quilòmetres, i en van augmentar considerablement la potència industrial amb els nombrosos molins d'una de les ciutats industrials més pròsperes.[5]
Els principals resultats del treball dut a terme per Francis al voltant de la hidràulica es van publicar a un llibre el 1855, el qual va tornar a publicar-se el 1868 i el 1883.[6] Aquest treball en va fer una autoritat reconeguda entre els enginyers hidràulics, tant a Amèrica com a Europa. Francis pot ser considerat un dels fundadors d'una nova escola d'hidràulica gràcies al seu enfocament experimental. Encara avui en dia les turbines de Francis s'utilitzen per a càrregues hidràuliques.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «James Bicheno Francis». Encyclopædia Britannica [Consulta: 30 octubre 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ «James Bicheno Francis». Encyclopédie Larousse [Consulta: 30 octubre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Hager, Willi. Hydraulicians in Europe 1800-2000. CRC Press, 21 de març de 2014, p. 1586. ISBN 978-1-4665-5498-6.
- ↑ Steinberg, Theodore. Nature Incorporated: Industrialization and the Waters of New England. Univ of Massachusetts Press, 1994, p. 92–95. ISBN 0-87023-943-0.
- ↑ Malone, Patrick M. Waterpower in Lowell: Engineering and Industry in Nineteenth-Century America. JHU Press, 2 d'octubre de 2009, p. 62–99. ISBN 978-0-8018-9735-1.
- ↑ Francis, James B. Lowell Hydraulic Experiments: Being a Selection from Experiments on Hydraulic Motors, on the Flow of Water Over Weirs, in Open Canals of Uniform Rectangular Section, and Through Submerged Orifices and Diverging Tubes. Made at Lowell, Massachusetts. Nova York: D. Van Nostrand Publisher, 1883 [Consulta: 1r novembre 2016].
Bibliografia
[modifica]- Layton, Edwin T. From rule of thumb to scientific engineering: James B. Francis and the invention of the Francis Turbine. Nova York: Research Foundation of the State University of New York. NLA Monograph Series. Stony Brook, 1992.
- «Francis Obituary». Engineering News and American Contract Journal. G. H. Frost; Universitat de Iowa [Nova York], Vol. 17, 1887, pàg. 14.