James Harding

Plantilla:Infotaula personaJames Harding
Imatge
(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 setembre 1969 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Redactor en cap The Times
12 desembre 2007 – desembre 2012 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióTrinity College - ciència històrica (–1991)
St. Paul's School
Hall School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBBC Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
22 maig 2022Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2022
20 gener 2020Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2020
22 gener 2019Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2019
23 gener 2018Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2018
17 gener 2017Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2017
20 gener 2016Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2016
21 gener 2015Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2015
22 gener 2014Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2014
23 gener 2013Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2013 Modifica el valor a Wikidata
Premis

James Paul Harding (Londres, 15 de setembre de 1969) és un periodista britànic, director de BBC News(notícies de la BBC). El desembre de 2007 fou nomenat editor de The Times, esdevenint la persona més jove en tenir aquest càrrec,[1] només darrere del nomenament de Robert Thomson com a responsable del Wall Street Journal.[1] Va deixar The Times el desembre del 2012,[2] i va ser succeït per John Witherow.[3] Harding esdevingué el director de BBC News l'agost del 2013.[4] Deixarà aquest càrrec al principi del 2018.[5]

Estudis

[modifica]

Harding, net d'un refugiat jueu alemany, es va criar al nord-oest de Londres.[6] Es va educar a dues escoles privades per a nois: The Hall School de Hampstead al nord-oest de Londres i St Paul's School a Barnes, a prop de Hammersmith, a Londres,[7] abans de passar pel Trinity Universitat de la Universitat de Cambridge (on va obtenir un primer grau en història)[1] i el departament de Periodisme de la City University.[8] Harding va guanyar una beca el 1991, per fer un intensiu de llengua japonesa i treballar com a locutor per Koichi Kato, que era secretari general del gabinet del Japó i per la unitat japonesa de la Comissió Europea. Abans de treballar als mitjans, va estudiar japonès a l'Escola d'Estudis Orientals i Africans.[9]

Va començar la seva carrera com a periodista al Financial Times el 1994 i dos anys després va obrir la corresponsalia del diari a Xangai[1] on va cobrir l'obertura dels mercats financers xinesos, i on va romandre fins al 1999.[10]

The Times

[modifica]

Després de treballar tres anys com a cap de corresponsalia de Washington del Financial Times', es va incorporar al The Times l'estiu del 2006 com a editor comercial.[1] El desembre de 2007 va promocionar com a editor.[11] Harding, net d'un refugiat jueu alemany,[12] esdevingué el primer editor jueu de la publicació.[13] The Times, amb Harding com a editor, va guanyar el març de 2009 el premi Newspaper of the Year Award de l'Associació de Premsa Britànica per la seva feina durant el 2008.[14] Harding va ser el responsable de la clausura i posterior reobertura del suplement Times2 l'octubre del 2010 després de set mesos, atenent a les demandes dels lectors.[15]

Amb un pressupost editorial insostenible, el juny de 2010 els lectors de l'edició digital van haver de començar a pagar.[16] A la fi de maig, Harding havia afirmat que Internet arreglaria els comptes del diari sense necessitat d'haver de fer pagar als lectors digitals.[17]

Harding va afirmar el 2011 que "[creu] en l'estat d'Israel. Hauria tingut un problema real si hagués vingut a un diari amb un passat anti-Israelià... Nosaltres hem escrit un editorial anomenat 'En defensa d'Israel' durant l'ofensiva de Gaza, però nosaltres també hem informat sobre l'ús del fòsfor blanc, amb el que els israelians van trencar les seves pròpies regles."[18] Ell també va dir que la BBC "no té una redacció pro-israeliana i pren les decisions per aconseguir un cert equilibri". En conseqüència, Harding va dir que això era "frustrant perquè, si no us agrada The Times podeu optar per no comprar-lo, però heu de pagar per la BBC obligatòriament."[18]

Escàndol Leveson

[modifica]

Citat per declarar amb motiu del Escàndol d'intervencions telefòniques de News International, el 7 de febrer de 2012, Harding es va disculpar per haver retingut informació del Tribunal Superior de Justícia, sense el seu coneixement, després que Patrick Foster,[19] llavors un redactor del seu diari, el 2009 hagués haquejat el correu electrònic del bloguer NightJack per tal d'identificar-lo. Richard Horton, que era un detectiu de Lancashire, havia utilitzat Nightjack com a pseudònim pel seu bloc per tractar assumptes policials.[20] Va afirmar que Alastair Brett, en aquell moment assessor legal de The Times, coneixia el pirateig del que havia estat víctima quan el diari havia recorregut amb èxit una sol·licitud d'ordre judicial al Tribunal Superior que impedia la publicació i demanava preservar la identitat d'Horton.[20] També va demanar disculpes a Horton[21] i al jutge David Eady, que s'havia assegut a l'audiència, i va dir que no havia conegut l'acció que havia dut a terme el diari fins al juny de 2009.[22]

Després de la investigació de Leveson, Harding va assumir el paper negociador amb Oliver Letwin, que com a ministre d'Estat de l'Oficina del Gabinet era el representant del primer ministre David Cameron, amb la proposta d'un nou model de supervisió per a la premsa recolzat per un decret reial.[23]

En un article publicat el 27 de novembre de 2012, va advocar per un sistema de regulació independent, en lloc del desacreditat sistema d'autorregulació i va rebutjar la regulació estatutària de la premsa: "Hem de [reformar] de manera que es mantingui la separació entre el Parlament i la premsa".[12] Harding també va escriure: "El fracàs de News International per fer front al que havia passat en un dels seus diaris va suggerir que l'empresa havia sucumbit a la delinqüència més perillosa dels poderosos, és a dir, que podria jugar amb les seves pròpies regles".[12] Procedent d'aquesta font corporativa, Roy Greenslade va dir que el suggeriment de Harding era una "innovació significativa".[24]

Deixa The Times

[modifica]

Harding va deixar The Times el desembre de 2012 després de perdre el suport de Rupert Murdoch per liderar la redacció.[25] The Daily Telegraph va explicar que Murdoch estava en desacord de la manera com The Times havia dut a terme la cobertura informativa de l'escàndol de les escoltes telefòniques al News of the World,[25] and also that Harding appeared to be an obstacle to the company's intention to merge the daily and Sunday titles into a seven-day operation.[26]

El seu missatge de comiat al seu personal,[27] va ser interpretat com una manera de denunciar que la decisió de marxar no havia estat seva.[28] El juliol de 2013 va comentar que "si el propietari té un punt de vista diferent que l'editor, jo entenc que el propietari no marxarà".[29]

BBC

[modifica]

El 16 d'abril de 2013, es va anunciar que a partir del mes d'agost Harding seria el responsable de les Notícies de la BBC, en substitució de Helen Boaden.[30][31][4] La seva feina anterior com a editor d'un rival comercial de la BBC com és el The Times, va comportar anàlisis dels articles que havia fet durant els cinc anys anteriors. En aquest sentit, Ian Burrell del The Independent va afirmar que el The Times havia estat un dels crítics "més estridents" durant aquest període.[32]

En el seu primer discurs al personal el 4 de desembre,[33] Harding va reafirmar que la BBC no havia d'abandonar el periodisme d'investigació malgrat les controvèrsies dels últims anys. Va dir que en alguns casos, les Notícies de la BBC no havien pogut fer valdre el seu pes.[34] Va dir que es crearia un nou fons per a projectes per donar suport a periodistes de diverses parts de la corporació (locals, nationals i internacionals) que treballarien conjuntament sota el nou cap de notícies, Jonathan Munro.[35] Harding va dir que volia anunciar els seus plans,[36] per generar 20 milions de lliures en retallades pressupostàries.[35] Estava previst que l'estalvi es fes públic durant la segona meitat del 2014.[34]

L'audiència mundial de BBC News és d'uns 250 milions i Harding es va marcar com a objectiu duplicar-la fins al 2022.[37] Emily Bell, a The Guardian, va dir que els objectius de Harding eren «una mica antiquats i baixos» i si l'objectiu havia de ser arribar a 500 milions de persones: «Tenint en compte que la BBC és l'únic mitjà global de Gran Bretanya sembla un objectiu de poca monta.»[38]

El 10 d'octubre de 2017 es va anunciar que James Harding deixaria de ser el cap de BBC News l'1 de gener de 2018. Harding buscarà un nou mitjà de comunicació per treballar.[5][39]

Altres activitats

[modifica]

Harding va publicar el llibre Alpha Dogs (Gossos Alfa) la primavera del 2008.[40][41] Harding parla anglès, francès, alemany, mandarí i japonès.[10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Glover, Stephen «Changing 'Times': the challenges facing new editor James Harding» (en anglès). The Independent, 10-12-2007. Arxivat de l'original el 3 de febrer 2012 [Consulta: 22 setembre 2011].
  2. ↑ «Times newspaper editor James Harding to quit» (en anglès). BBC News, 12-12-2012.
  3. ↑ Rushton, Katherine «John Witherow named acting editor of The Times as News International eyes merger» (en anglès). The Telegraph, 18-01-2013.
  4. ↑ 4,0 4,1 "Harding starts job as BBC News director", BBC News, 12 agost 2013
  5. ↑ 5,0 5,1 Samson, Adam «James Harding to step down as BBC news director». Financial Times, 10-10-2017 [Consulta: 10 octubre 2017].
  6. ↑ Harpin, Lee «James Harding looks forward to expressing a ‘clear point of view’ after quitting as BBC news director». The Jewish Chronicle, 11-10-2017 [Consulta: 12 octubre 2017].
  7. ↑ Andy McSmith «George Osborne: A silver spoon for the golden boy». The Independent, 19-06-2010 [Consulta: 22 setembre 2011]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 6 agost 2021].
  8. ↑ Roy Greenslade «Harding, a product of City University». The Guardian, 10-12-2010 [Consulta: 22 setembre 2011].
  9. ↑ [enllaç sense format] http://www.thecompleteuniversityguide.co.uk/the-school-of-oriental-and-african-studies.
  10. ↑ 10,0 10,1 Jones, Aidan «Profile: James Harding» (en anglès). The Guardian, 07-12-2007.
  11. ↑ Stephen Brook "Harding to take Times top job", guardian.co.uk, 7 desembre 2007
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 James Harding "Don't force the press into politicians' arms", The Times, 27 novembre 2012
  13. ↑ Sarah Pilchick "Jewish editor of The Times resigns", The Jewish Chronicle, 12 desembre 2012
  14. ↑ Owen Amos "British Press Awards: Times is newspaper of the year" Arxivat 2013-06-02 a Wayback Machine., Press Gazette, març 2009
  15. ↑ John Plunkett «Times revives Times2 supplement». The Guardian, 11-10-2010 [Consulta: 22 setembre 2011].
  16. ↑ James Harding "Read James Harding's email on redundancies at the Times", guardian.co.uk, 8 juny 2010
  17. ↑ Robinson, James «Times editor defends paywall plan» (en anglès). The Guardian, 25-05-2010.
  18. ↑ 18,0 18,1 Jessica Elgot "Signs of The Times at JCC", The Jewish Chronicle, 14 abril 2011
  19. ↑ "Times editor James Harding reappears before Leveson", telegraph.co.uk, 7 febrer 2012
  20. ↑ 20,0 20,1 Lisa O'Carroll "Times editor apologises to high court judge for not disclosing email hacking, guardian.co.uk, 7 febrer 2012
  21. ↑ "Leveson Inquiry: Times editor in hacking email apology", BBC News, 7 febrer 2012
  22. ↑ Andrew Pugh "The Times and NightJack - the whole 'terrible' story" Arxivat 2013-07-05 a Wayback Machine., Press Gazette, 8 febrer 2012
  23. ↑ Dan Sabbagh "Fleet Street's harmonious response to Leveson falls apart", The Guardian, 12 desembre 2012
  24. ↑ Roy Greenslade "Harding dares to suggest a third way between state and self-regulation", guardian.co.uk, 27 Novembre 2012
  25. ↑ 25,0 25,1 Rushton, Katherine «James Harding steps down as editor of The Times» (en anglès). The Telegraph, 12-12-2012.
  26. ↑ Greenslade, Roy «James Harding gets a terrific send-off as staff signal their support for him» (en anglès). The Guardian, 13-12-2012.
  27. ↑ James Harding "Times editor James Harding's resignation speech to editorial staff", guardian.co.uk, 12 desembre 2012
  28. ↑ Lisa O'Carroll "Times editor James Harding resigns", guardian.co.uk, 12 desembre 2012
  29. ↑ Gavriel Hollander "James Harding admits he was pushed out of The Times editor's chair", Press Gazette, 5 juliol 2013
  30. ↑ Jake Kanter "James Harding scoops BBC news chief role", Broadcast, 16 April 2013
  31. ↑ Josh Halliday "James Harding named BBC News chief", guardian.co.uk, 16 April 2013
  32. ↑ Ian Burrell "'Honoured' to join the BBC: James Harding - the man who tore it to bits" Arxivat 2015-09-25 a Wayback Machine., The Independent, 16 abril 2013
  33. ↑ "James Harding: BBC News and Current Affairs - Our stories" Arxivat 2017-11-26 a Wayback Machine., BBC Media Centre, 4 desembre 2013
  34. ↑ 34,0 34,1 Alex Farber "Harding unveils vision for BBC News", Broadcast, 4 desembre 2013
  35. ↑ 35,0 35,1 Deans, Jason «BBC 'should not avoid investigative reporting after Savile and McAlpine'» (en anglès). the Guardian, 04-12-2013.
  36. ↑ A project announced by former Director General Mark Thompson in January 2011 to ascertain how the BBC might maximise the utility of its available funds as the licence fee has been frozen by the government until the corporation's next charter renewal in 2017. See "Delivering Quality First" Arxivat 2017-11-19 a Wayback Machine., BBC, 2 desembre 2011
  37. ↑ Hannah Furness "BBC news defies criticism it is 'too big' with pledge to double its global audience", telegraph.co.uk, 5 desembre 2013
  38. ↑ Bell, Emily «The BBC needs a global news strategy - and Harding's approach seems dated» (en anglès). The Guardian, 08-12-2013.
  39. ↑ «James Harding: BBC's head of news to leave» (en anglès). BBC News, 10-10-2017 [Consulta: 10 octubre 2017].
  40. ↑ Colvile, Robert «Review: Alpha Dogs by James Harding» (en anglès). The Telegraph, 16-08-2008 [Consulta: 22 setembre 2011].
  41. ↑ Doyle, Leonard «Alpha dogs, by James Harding : Vote-hounds at the thin end of a social wedge» (en anglès). The Independent [Consulta: 22 setembre 2011].