Biografia | |
---|---|
Naixement | (nl) Joannes Gommert Elburg ![]() 30 novembre 1919 ![]() Wemeldinge (Països Baixos) ![]() |
Mort | 13 agost 1992 ![]() Amsterdam (Països Baixos) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | poeta ![]() |
Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
|
Joannes Gommert Elburg (Wemeldinge, 30 de novembre 1919 — Amsterdam, 13 d'agost 1992) també conegut com a Jan G. Elburg era un poeta neerlandès.[1] Pertany al grup d'escriptors i poetes en llengua neerlandesa anomenat Vijftigers («la generació cinquanta»).
Va debutar el 1942 a la revista literària Criterium amb uns poemes més aviat tradicionals.[2] Va treballar a un laboratori químic i des de 1945 com escriptor de material publicitari[3] i després a la Gerrit Rietveld Academie, una escola superior d'arts visuals i disseny a Amsterdam.[2] No li va agradar la línia tradicional de Criterium i va freqüentar el grup de pintors Cobra i els poetes experimentals Lucebert i Gerrit Kouwenaar de la «generació cinquanta».
El 1948 va ser el primer guardonat amb el premi Jan Campert amb el seu recull Klein t(er)reurspel.[4] El 1976 va rebre el premi Constantijn Huygens per a la seva trajectòria literària.[5]
« | La poesia de Jan Elburg era —malgrat les seves preocupacions socialistes al recull Laag Tibet (1952)— cap a la fi poesia cortesa, una versió del segle xx de l'art líric dels trobadors, un obra magistral pel seu ús virtuós i eròtic de la llengua | » |
— Wiel Kusters, 1992[5] |