Biografia | |
---|---|
Naixement | (sv) Jan Oskar Sverre Lucien Henri Guillou 17 gener 1944 (80 anys) Södertälje (Suècia) |
President del Publicistklubben | |
2000 – 2004 ← Arvid Lagercrantz – Stig Fredrikson → | |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, guionista, autobiògraf, periodista, empresari |
Activitat | 1971 - |
Altres | |
Cònjuge | Ann-Marie Skarp (2010–) |
Fills | Ann-Linn Guillou |
Condemnat per | espionatge (1974) |
Premis | |
| |
|
Jan Oskar Sverre Lucien Henri Guillou (Södertälje, Suècia, 17 de gener de 1944)[1] és un periodista i escriptor franco-suec. La fama de Guillou a Suècia es va establir durant l'etapa com a periodista d'investigació, sobretot el 1973 quan ell i el també periodista Peter Bratt van posar al descobert les operacions de vigilància il·legals que feia l'agència secreta d'intel·ligència InformationsByrån (abreujat IB) dins de les Forces armades sueques. Actualment encara exerceix de periodista d'opinió en el diari Aftonbladet.
Com a novel·lista ha publicat una sèrie de novel·les de ficció que tenen com a protagonista l'espia Carl Hamilton, i una trilogia de novel·les de ficció històrica sobre el cavaller del Temple, Arn Magnusson. Guillou és copropietari de la tercera editorial més gran de Suècia, Piratförlaget, juntament amb la seva dona, l'editora Ann-Marie Skarp, i l'escriptora Liza Marklund.
El seu pare Charles Guillou, d'origen bretó, va arribar a Suècia el 1941 com a fill d'un membre de la Resistència francesa i cap de les oficines de la França Lliure a Estocolm, i més tard es va convertir en periodista del diari francès L'Équipe.[2] La seva mare, Marianne Botolfsen, és d'origen noruec. Guillou va adquirir la ciutadania francesa en néixer i es va convertir en suec el 1975.[3] Guillou va créixer amb la seva mare i el seu nou marit a Saltsjöbaden i Näsbypark als afores d'Estocolm.[1]
L'any 1973 la revista d'esquerres Folket i Bild - Kulturfront va publicar una sèrie d'articles escrits per Guillou i Peter Bratt, en que revelaven l'existència d'una agència secreta d'intel·ligència sueca anomenada Informationsbyrån ("L'Oficina d'Informació").[4] Els articles, basats en la informació proporcionada inicialment per l'antic empleat de l'agència Håkan Isacson, descriuen la IB com una organització secreta que recopilava informació sobre els comunistes suecs i altres persones que eren considerades "un risc per a la seguretat".[5] Aquesta organització operava fora del marc de la defensa i la intel·ligència ordinària, i era invisible pel que fa a les dotacions pressupostàries de l'estat suec. Els articles de Folket i Bild - Kulturfront acusaven el personal de la IB d'estar implicats en un presumpte assassinat, robatoris, escoltes telefòniques contra ambaixades estrangeres a Suècia i espiar a l'estranger.[6] Tot això va provocar un escàndol polític intern important conegut com "l'afer IB".
Guillou, Peter Bratt i Håkan Isacson van ser tots ells arrestats, jutjats a porta tancada i condemnats per espionatge.[5]
Durant la dècada de 1960 i principis dels 1970, Guillou es va relacionar amb l'associació maoista Clarté.[7] També va ser membre de la Lliga Comunista Marxista-Leninista, un partit maoista menor actiu principalment durant la dècada de 1970. Avui dia, ja no es considera comunista o maoista, sinó que es descriu com a socialista amb una posició en l'espectre polític "a l'esquerra del Partit de l'Esquerra".[1][8]
Va escriure i prestar la seva veu a la sèrie documental històrica "L'era de les bruixes", per al canal suec TV4, i va participar, durant la dècada de 1980, al programa de periodisme d'investigació Rekordmagazinetd'Sveriges Television.
La idea d'escriure una novel·la d'espies li va sorgir per primer cop a la presó l'any 1974, però l'escriptura es va suspendre fins a mitjans dels anys 80 quan es va trobar amb la policia de seguretat noruega a Oslo.[9] La novel·la es va convertir en un èxit de vendes i van seguir-ne nou més fins al 1995.
Després d'acabar la sèrie anterior va començar a escriure una trilogia medieval sobre les croades amb la intenció de representar les creixents tensions actuals entre occident i l'islam. El personatge principal de la trilogia és Arn Magnusson, un noble suec del segle XII que es veu obligat a convertir-se en cavaller del Temple a Palestina durant les croades. A més de representar-hi les croades, les novel·les també mostren la formació primerenca de Suècia.[10]
L'any 2011 va publicar la primera part d'una nova sèrie destinada a representar el segle XX, des del 1901 al 2001. La sèrie segueix la família Lauritzen, quan a finals del segle XIX tres germans d'un poble pobre de pescadors de Noruega són enviats a Dresden, Alemanya, per convertir-se en enginyers. La sèrie continua amb els descendents al llarg del segle XX. Cada novel·la està pensada per cobrir una dècada.[14][15]