Jan Timman

Jan Timman

Nom original	(nl) Jan Hendrik Timman
Biografia
Naixement	14 desembre 1951 (73 anys) Amsterdam (Països Baixos)
Redactor en cap
Activitat
Ocupació	jugador d'escacs, escriptor de no-ficció, periodista, compositor d'escacs
Nacionalitat esportiva	Països Baixos
Esport	escacs
Títol d'escaquista	Mestre Internacional d'escacs (1971) Gran Mestre Internacional (1974)
Punts Elo (màx.)	2.680 (1990)<
Identificador FIDE	1000012
Trajectòria   Equip Competició - Düsseldorfer SK 1914/25
Participà en
2004	Olimpíada d'escacs de 2004
1998	Olimpíada d'escacs de 1998
1996	Olimpíada d'escacs de 1996
1994	Olimpíada d'escacs de 1994
1992	Olimpíada d'escacs de 1992
1990	Olimpíada d'escacs de 1990
1984	Olimpíada d'escacs de 1984
1982	Olimpíada d'escacs de 1982
1980	Olimpíada d'escacs de 1980
1978	Olimpíada d'escacs de 1978
1976	Olimpíada d'escacs de 1976
1974	Olimpíada d'escacs de 1974
1972	Olimpíada d'escacs de 1972

Jan Timman (Amsterdam, 14 de desembre de 1951) és un jugador d'escacs neerlandès, Gran Mestre des de 1974, que fou un dels millors jugadors mundials en el període entre les darreries dels 1970 i començaments dels 1990. En el millor moment de la seva carrera fou considerat per molts el millor jugador no-soviètic, i era anomenat informalment "The Best of the West" (el millor d'occident, en un joc de paraules en anglès).^[1][2] Ha guanyat el Campionat d'escacs dels Països Baixos en nou ocasions,^[3] i ha estat Candidat al Campionat del món diverses vegades, i va jugar i pedre el matx pel títol mundial de la FIDE de 1993 contra Anatoly Karpov.

A la llista d'Elo de la FIDE del desembre de 2014, hi tenia un Elo de 2592 punts, cosa que en feia el jugador número 9 (en actiu) dels Països Baixos.^[4] El seu màxim Elo va ser de 2680 punts, a la llista de gener de 1990 (quan es trobava al top-5 al rànquing mundial).^[5]

Resultats destacats en competició

El 1969 guanyà el torneig obert del Festival d'escacs de Biel, a Suïssa.^[6]

Bibliografia

• L'Art de l'analyse, éd. Aliguera, collection . , trad. de Denis Teyssou, 1988
• (anglès) Timman's selected Games, Cadogan Chess, 1994
• (alemany) Ausgewählte Endspielstudien. Coblence 1995, ISBN 3-929291-03-7. (amb 40 estudis de Timman)
• (anglès) Studies and Games, Cadogan Chess, 1996
• (anglès) Power Chess with Pieces, 2004
• (neerlandès) Briljant Schaken 2004 (2004)
• (neerlandès) De Macht van het Loperpaar (2003)
• (anglès) Fischer World Champion! (amb Max Euwe), 2002, 2009
• (neerlandès) De Kracht van het Paard (2002)
• (anglès) Curaçao 1962 - The Battle of Minds that Shook the Chess World, 2005
• Timman, Jan. New in Chess. The Art of the Endgame (en anglès), 2011, p. 269. JT. ISBN 978-90-5691-369-4.  Chess the adventurous way. New In Chess, Alkmaar 1994, ISBN 90-71689-85-9.
• (anglès) On the attack. New In Chess, Alkmaar 2006, ISBN 90-5691-187-2.
• Die Kraft der Leichtfiguren. New In Chess, Alkmaar 2006, ISBN 90-5691-196-1.

Notes i referències

1. «Timman stages comeback». Washington Times, 06-05-2005. [Consulta: 20 juny 2010].
2. «Chess News - The Amsterdam Chess Tournament revisited». ChessBase, 30-07-2005. [Consulta: 20 juny 2010].
3. Un rècord només superat pel Campió del món Max Euwe, que va guanyar el campionat neerlandès fins a 12 vegades entre 1921 i 1955
4. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Països Baixos"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 23 desembre 2014].
5. Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Jan Timman «benoni.de». Arxivat de l'original el 2014-12-23. [Consulta: 30 abril 2011]. (alemany)
6. «Històric de guanyadors del Torneig de Biel» (en francès). bielchessfestival.ch. [Consulta: 30 abril 2011].