Jane Porter

Plantilla:Infotaula personaJane Porter
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 gener 1776 Modifica el valor a Wikidata
Durham (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 maig 1850 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Bristol (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
GermansRobert Ker Porter
Anna Maria Porter Modifica el valor a Wikidata
Project Gutenberg: 1942


Jane Porter (Durham, 17 de gener de 1776–Bristol, 24 de maig de 1850)[1][2] fou una novel·lista històrica, dramaturga i literata britànica.[3][4][5]

Biografia

[modifica]

Primers anys

[modifica]

Va néixer a Durham com la tercera dels cinc fills de Jane i William Porter. Quan va créixer va ser alta i bella. El seu gest greu li va valer el sobrenom de «La Pensarosa» (lit., «la noia pensativa»). Després de la mort de son pare, la seva família es va mudar a Edimburg, on Walter Scott era un assidu visitant.[1] Temps després, la família es va traslladar a Londres, on les germanes es van familiaritzar amb un nombre de dones literates: Elizabeth Inchbald, Anna Laetitia Barbauld, Hannah More, Elizabeth Hamilton, Elizabeth Benger i la Sra. Champion de Crespigny.

Els germans de Porter també van aconseguir certa fama en la seva vida; sa germana Anna Maria Porter també va ser novel·lista[1] —va tenir talent precoç per a la poesia paisatgística, però no hi va aprofundir com Jane—;[2] el seu germà Robert Ker Porter va ser un pintor i viatger.[6][1]

Obres

[modifica]
Gravat de l'autora en l'edició de 1846 de The Pastor's Fireside

Es considera que Porter va ser «dissenyadora i pionera de moltes de les eines narratives més comunament associades a la història nacional i la novel·la històrica».[7] La seva obra de 1803 Thaddeus of Warsaw[2] és un dels primers exemples de novel·la històrica i va passar per almenys 84 edicions,[8] que inclouen una traducció al francès i a l'alemany.[9] Per la seva publicació se li va concedir l'elecció com a membre de l'Orde teutònic de Sant Joaquim.[1] L'heroi epònim de la novel·la de Porter és Thaddeus Sobieski, un descendent fictici del rei Joan Sobieski, que lluita al costat dels exèrcits invasors russos i prussians. Sobre la base de relats oculars de refugiats polonesos que fugien de les fallides revoltes contra l'ocupació estrangera de Polònia en els anys 1790, l'obra va ser elogiada per Tadeusz Kościuszko, un heroi de la Revolució nord-americana.

The Scottish Chiefs (1809),[2] una novel·la sobre William Wallace, també va ser un èxit (la versió francesa va ser prohibida per Napoleó),[10] i s'ha mantingut popular entre els nois escocesos. The Pastor's Fireside (1815) era una història sobre els Stuart tardans.[11]

Va contribuir a revistes i va escriure la peça teatral Switzerland (1819), que sembla haver estat sabotejada deliberadament pel seu protagonista Edmund Kean i tancada després de la seva primera actuació.[12] A vegades se li «acredita» la producció de 1822 Owen, Prince of Powys, que es va tancar després de només tres actuacions,[11] però en realitat va ser un treball de Samson Penley.[12] També va escriure Tals Round a Winter Hearth (1821), Coming Out (1828), i The Field of Forty Footsteps (1828) amb la seva germana, Anna Maria.[3][1][2]

Un drama romàntic, Sir Edward Seaward's Diary (1831), que pretenia ser un registre de circumstàncies reals, va ser editat per Jane i escrit pel seu germà, el Dr. William Ogilvie Porter, mitjançant cartes, ara exhibides a la Universitat de Durham.[1]

Als seus últims anys, va continuar escrivint peces més curtes per a revistes. Moltes van ser-ne publicades de manera anònima o simplement amb «JP». Els seus temes d'ampli abast van incloure Pere I el Gran, Simón Bolívar i Dixon Denham.[13]


Després de visitar Rússia amb son germà Robert Ker, va tornar a Anglaterra a la seva vella residència de Bristol, on va morir el 24 de maig de 1850.[1]

Influències

[modifica]

Com molts dels seus contemporanis, va estar atreta per la fama de Lord Byron. El vilà de The Pastor's Fireside, el duc de Wharton, va dir en el seu diàleg que tenia «una ombra inequívocament byrònica».[14] Influències addicionals en l'escriptura de Porter inclouen el seu mestre George Fulton, així com La Reina Fada d'Edmund Spenser i Arcàdia de sir Philip Sidney.[6][15]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Varis autores. «Porter, Jane». A: Encyclopædia Britannica. A Dictionary of Arts, Sciences, Literature, and General information (en anglès). 22. 11.ª. Encyclopædia Britannica, Inc., 1910–1911, actualment en domini públic [Consulta: 3 abril 2015]. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Porter». A: Pontin - Ruete (en suec). XIII. Primera. Estocolmo: Gernandts boktryckeri-aktiebolag, 1889, p. 31-32. 
  3. ↑ 3,0 3,1 «Porter, Jane». A: Iain McCalman. An Oxford Companion to the Romantic Age: British culture, 1776-1832 (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2009. ISBN 978-0-191-51821-8. OCLC 472173184. 
  4. ↑  Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba actualment al domini públic: Lee, Elizabeth. «Porter, Jane». A: Sidney Lee. Dictionary of National Biography. 46. Londres: Smith, Elder & Co, 1896, p. 182-184. 
  5. ↑ «Porter, Jane». A: Janet Todd. British Women Writers: a critical reference guide (en anglès). Londres: Routledge, 1989, p. 542-543. ISBN 978-0-415-03625-2. OCLC 840313023. 
  6. ↑ 6,0 6,1 Sutherland, Virginia. «Jane Porter and the Heroic Past». A: Otago Students of Letters. In Her Hand: Letters of Roantic-Era British Women Writers in New Zealand Collections (en anglès). Dunedin: University of Otago, 2013. ISBN 978-0-473-24890-1. OCLC 852686582. 
  7. ↑ McLean, Thomas «Nobody's Argument: Jane Porter and the Historical Novel» (en anglès). Journal for Early Modern Culture Studies. University of Pennsylvania Press [Filadelfia], 7, 2, 10-2007, pàg. 88–103. ISSN: 1531-0485. OCLC: 4647492886. JSTOR 40339581.
  8. ↑ Looser, Devoney. «Jane Porter». A: Women Writers and Old Age in Great Britain, 1750–1850 (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2010, p. 157 ff.. ISBN 978-1-4214-0022-8. OCLC 794701466 [Consulta: 30 setembre 2013]. 
  9. ↑ Laskowski, Maciej. «Jane Porter's Thaddeus of Warsaw as evidence of Polish–British relationships» (en polonès). Poznań: Instytucie Filologii Angielskiej, 2012. [Consulta: 26 setembre 2013].
  10. ↑ Kasmer, Lisa. «Jane Porter’s Novel Histories: "Romancing" the British nation». A: Novel Histories: British Women Writing History, 1760-1830 (en anglès). Madison: Fairleigh Dickinson University Press, 2012, p. 103. ISBN 978-1-611-47496-1. OCLC 755698785. 
  11. ↑ 11,0 11,1 The Oxford Companion to English Literature (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2011. ISBN 978-0-199-60821-8. OCLC 777251225. 
  12. ↑ 12,0 12,1  Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba actualment al domini públic: McMillan, Dorothy. «Porter, Jane». A: Dictionary of National Biography. Londres: Smith, Elder & Co, 1885–1900. 
  13. ↑ McLean, Thomas «Jane Porter's Later Works, 1825-1846» (en anglès). Harvard Library Bulletin. Elsevier B.V. i Harvard University Library [[[Cambridge (Massachusetts)|Cambridge]]], 20, 2, 6-2009, pàg. 45-62. ISSN: 0017-8136. OCLC: 839478936.
  14. ↑ McLean, Thomas «Jane Porter and the Wonder of Lord Byron» (en anglès). Romanticism. Edinburgh University Press [Edimburg], 18, 3, 2012, pàg. 250-259. ISSN: 1354-991X. OCLC: 4916699242.
  15. ↑ Reeve, Clara; Sherwood, Mary Martha. Enlightenment gothic and terror gothic (en anglès). 1. Londres: Pickering and Chatto, 2002. ISBN 978-1-851-96717-9. OCLC 690579492. 

Enllaços externs

[modifica]
  • Biografia al lloc web de la Universitat d'Indiana (anglès)
  • Fitxa a British Fiction 1800-1829 (anglès).