Janet Suzman

Plantilla:Infotaula personaJanet Suzman
Biografia
Naixement9 febrer 1939 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Johannesburg (Sud-àfrica) Modifica el valor a Wikidata
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióLondon Academy of Music and Dramatic Art
Universitat del Witwatersrand
Kingsmead College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema, actriu de televisió, actriu de cinema, actriu de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1964 Modifica el valor a Wikidata -
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeTrevor Nunn (1969–1986) Modifica el valor a Wikidata
ParentsHelen Suzman, tia Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0840531 Allocine: 870 Rottentomatoes: celebrity/janet_suzman Allmovie: p69238 TCM: 187326 TV.com: people/janet-suzman TMDB.org: 67026
Musicbrainz: f32ea23d-6b96-4fa3-a8da-4be95fea3736 Modifica el valor a Wikidata

Dame Janet Suzman, DBE (Johannesburg, 9 de febrer de 1939), és una actriu i directora sud-africana.[1]

Biografia

[modifica]

Suzman va néixer a Johannesburg en una família jueva. Els seus pares van ser Betty i Saul Suzman, un importador de tabac.[2] El seu avi, Max Sonnenberg, va ser membre de parlament sud-africà. Suzman és neboda de l'activista Helen Suzman.[3] Suzman va estudiar en el Kingsmead College a Johannesburg i posteriorment va anar a la Universitat de Witwatersrand, on va estudiar anglès i francès. El 1959, es va mudar a Londres.

Després d'estudiar teatre en l'Acadèmia de Música i Art Dramàtic de Londres, Suzman va debutar en l'obra Billy Liar el 1962 en el Tower Theatre (Ipswich). El 1963, es va unir a la Royal Shakespeare Company (RSC), i debutà com a Joana d'Arc en The Wars of the Roses. Amb la RSC, va tenir l'oportunitat d'interpretar diverses heroïnes de Shakespeare, com Rosaline en Treballs d'amor perduts, Porcia en El mercader de Venècia, Ofelia en Hamlet, Catalina en La feréstega domada i Lavinia en Titus Andrònic. Encara que, generalment, actuava en obres clàssiques i de Shakespeare, Suzman també va participar en produccions d'obres de Jean Genet, Harold Pinter, Ronald Harwood, Kenyon Nicholson i Edward Albee.

Suzman va aparèixer en diversos drames televisius britànics durant els anys 1960 i els 1970, incloent-hi adaptacions de Saint Joan (1968), Les tres germanes (1969), Macbeth (1970), Hedda Gabler (1972), La nit de reis (1973) i El detectiu cantant (1986).

Suzman va realitzar el seu debut cinematogràfic en Nicolau i Alexandra (1971). Per la seva interpretació de l'emperadriu Alexandra, va ser nominada a l'Oscar, al BAFTA i al Globus d'Or. [4] Posteriorment, va aparèixer en A Day in the Death of Joe Egg (1972) al costat d'Alan Bates. Des de llavors, Suzman ha aparegut en pocs films, incloent-hi The Black Windmill (1974) de Don Siegel, Nijinsky (1980), El contracte del dibuixant (1982) de Peter Greenaway, A Dry White Season (1989) al costat de Marlon Brando, E la nave va (1989) de Federico Fellini, Nuns on the Run (1990) i Max (2002).

De tornada a Sud-àfrica, Suzman va dirigir produccions d'Otel·lo, que també van ser televisades, i de Der gute Mensch von Sezuan en el Market Theatre de Johannesburg. També va realitzar una gira amb una adaptació del Jardí dels cirerers titulada The Free State. També ha dirigit diverses produccions des de 1990, incloent-hi A Dream of People amb la RSC, The Cruel Grasp en el Festival Internacional d'Edimburg, No Flies on Mr Hunter en el Chelsea Centre (1992), La mort d'un viatjant en el Clwyd Theatr Cymru (1993) i The Snow Palace en el Tour and Tricycle Theatre (1998).

El 2002, Suzman va tornar a la RSC per actuar en una nova versió de The Hollow Crown al costat de Donald Sinden, Ian Richardson i Derek Jacobi. El 2005, va aparèixer al costat de Kim Cattrall en una reestrena de l'obra de Brian Clark Whose Life Is It Anyway?. El 2007, Suzman va interpretar Volumnia en Coriolà a Stratford-upon-Avon.

Filmografia

[modifica]

Filmografia:[5]

Cinema

[modifica]
  • 1971: Nicolau i Alexandra (Nicholas and Alexandra): Alexandra
  • 1972: A Day in the Death of Joe Egg: Sheila
  • 1974: El molí negre (The Black windmill): Alex Tarrant
  • 1976: El viatge dels maleïts (Viatge of the Damned): Lenny Strauss
  • 1980: Nijinski: Emilia Marcus
  • 1981: Priest of Love: Frieda Lawrence
  • 1982: The Draughtsman's contract: la Sra. Herbert
  • 1983: E la nave va... (And the Ship Sails Es): Edmea Tetua
  • 1989: Una àrida estació blanca (A Dry White Season): Susan 
  • 1990: Nuns on the Run: la germana superiora
  • 1992: Leon the Pig Farmer: Judith Geeler
  • 2002: Max: la mare de Max
  • 2002: A Fairy Story
  • 2013: Felix: la Sra. Cartwright

Televisió

[modifica]
  • 1964: Festival (TV): Luciana
  • 1965: War of the Roses (fulletó TV): Lady Anne / Joana d'Arc
  • 1966: Lord Raingo (fulletó TV): Delphine (4 episodis)
  • 1966: Conflict (fulletó TV): Joana d'Arc
  • 1966: Theatre 625 (fulletó TV): Edith Swan-Neck / Mary (3 episodis)
  • 1970: Solo (fulletó TV): Charlotte Brontë
  • 1968-1972: BBC Play of the Month (sèrie TV): Joana d'Arc / Masha / Lady Macbeth / Hedda Gabler (4 episodis)
  • 1974: Antony and Cleopatra: Cleòpatra
  • 1974: Miss Nighthingale (telefilm): Florence Nighthingale
  • 1974: 2nd House (fulletó TV): Athol Fugard
  • 1976: Twelfth Night (telefilm): Viole
  • 1976: Clayhanger (fulletó TV): Hilda Lessways / Hilda Clayhanger
  • 1979: The House on Garibaldi Street (telefilm): Hedda
  • 1993: Inspector Morse (TV): Dra. Clara Brewster
  • 2010: Inspector Barnaby (TV): Lady Mathilda
  • 2012: Labyrinthe: Esclarmonde

Premis i nominacions

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Biografia de Janet Suzman». The New York Times.
  2. Billen, Andrew (25 d'abril de 2006).
  3. Ferguson, Ron (5 de gener de 2009).
  4. «Janet Suzman, premis». The New York Times.
  5. «Filmografia de Janet Suzman». The New York Times.