Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 febrer 1939 (85 anys) Johannesburg (Sud-àfrica) |
Religió | Judaisme |
Formació | London Academy of Music and Dramatic Art Universitat del Witwatersrand Kingsmead College |
Activitat | |
Ocupació | directora de cinema, actriu de televisió, actriu de cinema, actriu de teatre |
Activitat | 1964 - |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Trevor Nunn (1969–1986) |
Parents | Helen Suzman, tia |
Premis | |
|
Dame Janet Suzman, DBE (Johannesburg, 9 de febrer de 1939), és una actriu i directora sud-africana.[1]
Suzman va néixer a Johannesburg en una família jueva. Els seus pares van ser Betty i Saul Suzman, un importador de tabac.[2] El seu avi, Max Sonnenberg, va ser membre de parlament sud-africà. Suzman és neboda de l'activista Helen Suzman.[3] Suzman va estudiar en el Kingsmead College a Johannesburg i posteriorment va anar a la Universitat de Witwatersrand, on va estudiar anglès i francès. El 1959, es va mudar a Londres.
Després d'estudiar teatre en l'Acadèmia de Música i Art Dramàtic de Londres, Suzman va debutar en l'obra Billy Liar el 1962 en el Tower Theatre (Ipswich). El 1963, es va unir a la Royal Shakespeare Company (RSC), i debutà com a Joana d'Arc en The Wars of the Roses. Amb la RSC, va tenir l'oportunitat d'interpretar diverses heroïnes de Shakespeare, com Rosaline en Treballs d'amor perduts, Porcia en El mercader de Venècia, Ofelia en Hamlet, Catalina en La feréstega domada i Lavinia en Titus Andrònic. Encara que, generalment, actuava en obres clàssiques i de Shakespeare, Suzman també va participar en produccions d'obres de Jean Genet, Harold Pinter, Ronald Harwood, Kenyon Nicholson i Edward Albee.
Suzman va aparèixer en diversos drames televisius britànics durant els anys 1960 i els 1970, incloent-hi adaptacions de Saint Joan (1968), Les tres germanes (1969), Macbeth (1970), Hedda Gabler (1972), La nit de reis (1973) i El detectiu cantant (1986).
Suzman va realitzar el seu debut cinematogràfic en Nicolau i Alexandra (1971). Per la seva interpretació de l'emperadriu Alexandra, va ser nominada a l'Oscar, al BAFTA i al Globus d'Or. [4] Posteriorment, va aparèixer en A Day in the Death of Joe Egg (1972) al costat d'Alan Bates. Des de llavors, Suzman ha aparegut en pocs films, incloent-hi The Black Windmill (1974) de Don Siegel, Nijinsky (1980), El contracte del dibuixant (1982) de Peter Greenaway, A Dry White Season (1989) al costat de Marlon Brando, E la nave va (1989) de Federico Fellini, Nuns on the Run (1990) i Max (2002).
De tornada a Sud-àfrica, Suzman va dirigir produccions d'Otel·lo, que també van ser televisades, i de Der gute Mensch von Sezuan en el Market Theatre de Johannesburg. També va realitzar una gira amb una adaptació del Jardí dels cirerers titulada The Free State. També ha dirigit diverses produccions des de 1990, incloent-hi A Dream of People amb la RSC, The Cruel Grasp en el Festival Internacional d'Edimburg, No Flies on Mr Hunter en el Chelsea Centre (1992), La mort d'un viatjant en el Clwyd Theatr Cymru (1993) i The Snow Palace en el Tour and Tricycle Theatre (1998).
El 2002, Suzman va tornar a la RSC per actuar en una nova versió de The Hollow Crown al costat de Donald Sinden, Ian Richardson i Derek Jacobi. El 2005, va aparèixer al costat de Kim Cattrall en una reestrena de l'obra de Brian Clark Whose Life Is It Anyway?. El 2007, Suzman va interpretar Volumnia en Coriolà a Stratford-upon-Avon.
Filmografia:[5]