Fitxa | |
---|---|
Direcció | Carlos Reygadas |
Protagonistes | |
Producció | Carlos Reygadas |
Guió | Carlos Reygadas |
Música | Johann Sebastian Bach, Arvo Pärt i Dmitri Xostakóvitx |
Fotografia | Diego Martínez Vignatti (en) |
Muntatge | Daniel Melguizo (en) i Carlos Serrano |
Productora | NoDream Cinema Mantarraya Producciones |
Distribuïdor | Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Mèxic, Alemanya, Espanya, Regne dels Països Baixos i Països Baixos |
Estrena | 27 gener 2002 |
Durada | 130 min |
Idioma original | castellà |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | drama |
Lloc de la narració | Mèxic |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
Japón és l'opera prima del director mexicà Carlos Reygadas, estrenada en 2002 en la secció Quinzena de Realitzadors del 55è Festival Internacional de Cinema de Canes.[1] És una pel·lícula dramàtica sobre un home amb una crisi existencial, viatja a un poble rural llunyà per a intentar suïcidar-se.
La pel·lícula tracta sobre un home que travessa una forta crisi existencial pel que abandona la ciutat de Mèxic per anar-se al camp i preparar la seva mort. Allí s'allotja amb una vella vídua índia en la seva esgavellada casa amb vista a un desolat canó. En la immensitat d'una salvatge, i imponent naturalesa, s'enfronta a la infinita humanitat de la senyora gran i oscil·la entre la crueltat i el lirisme. Els seus esmussats sentits tornen, despertant els seus desitjos i instints per la vida i la sexualitat.
És el primer llargmetratge del director mexicà Carlos Reygadas, va ser filmat en l'estat d'Hidalgo en Cinemascope de 16 mm. El títol no té relació amb el contingut de l'obra, perquè està ambientada en una zona serrana de Mèxic. La majoria dels personatges són persones sense estudis actorales, residents l'estat d'Hidalgo.[2]
En 2002 va guanyar l'esment especial del premi Càmera d'Or del 55è Festival Internacional de Cinema de Canes. A.O. Scott del diari The New York Times va descriure l'obra com a «abstracta, prefereix la metafísica a la narrativa convencional» i se sent «quan l'ombra dels núvols apareixen a la vista, es té la sensació d'humitat». A més va recalcar que «els personatges irradien un fatalisme, especialment Ascen, amb un rostre enigmàtic».»[2]
Peter Bradshaw del diari britànic The Guardian va dir que «és una bella pel·lícula contemplativa», va descriure l'«opera prima de Reygadas com un treball miraculós i ple de confiança».[3] El lloc web Rotten Tomatoes reporta una acceptació del 80%. A causa de diverses escenes que exposen crueltat cap als animals, el Consell Britànic de Classificació de Pel·lícules va exigir el tall de diverses escenes per a la seva projecció en cinemes britànics,[4] Fou situada al número 100 de la llista de les 100 millors pel·lícules de tots els temps de The Moving Arts Film Journal.[5]