Jaume el Just (sant)

Jaume el Just

Icona de Sant Jaume el Just
Biografia
Naixement	En arameu Yaqob bar Yosef, en hebreu יַעֲקֹב בן-יוֹסֵף Yahăqōb ben Yôsēp i en grec Iάκωβος Iàkovos) Jaume, germà de Crist Desconeguda (s. I) Natzaret (Israel)
Mort	62 dC Jerusalem
Causa de mort	pena de mort, lapidació
1r Bisbe judeocristià de Jerusalem
62 dC – Simeó I de Jerusalem →
Dades personals
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	prevere
Professors	Jesús de Natzaret
màrtir, Adelphotheos (Germà de Déu)
sant
Celebració	tota la cristiandat; l'Església Catòlica Romana l'identifica amb Sant Jaume el Menor, apòstol; les esglésies ortodoxes, copta i luteranes els diferencien
Pelegrinatge	Santi Apostoli (Roma) (restes de Sant Jaume el Menor)
Festivitat	3 de maig, a l'Església Catòlica, que l'identifica amb Sant Jaume el Menor (1 de maig, a l'Anglicana i a la Catòlica abans de 1955; 11 de maig a la Catòlica entre 1955 i 1969; 25 d'octubre a l'Església Ortodoxa; 23 d'octubre, esglésies luteranes)
Iconografia	Amb barba; llibre
Família
Fills	Justus of Jerusalem
Pares	Josep de Natzaret Alphaeus   i Verge Maria Maria de Clopas
Germans	Jesús de Natzaret

Jaume conegut com a Jaume el Just o Jaume, germà del Senyor (Natzaret?, ? - Jerusalem, 62 dC) fou, segons el Nou Testament, un dels germans de Jesús de Natzaret i el líder de la comunitat cristiana de Jerusalem després de la partida dels apòstols de Jesús. Cal no confondre Jaume el Just amb els apòstols Jaume el Menor i Jaume el Major. Hegesip, cap al 180, l'anomena Jaume el Just a més de referir-s'hi com «Jaume, el germà del Senyor».^[1] És venerat com a sant per diferents confessions cristianes.

Ascendència

En l'Evangeli segons Mateu s'anomena la seva família, ja que tot parlant sobre Jesús se cita que la gent de Galilea deia:

«	^55 ¿No és el fill del fuster? La seva mare, ¿no és aquella que es diu Maria? Els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? ^56 I les seves germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? D'on li ve, tot això?	»
— Mt 13:55-56

Biografia

Se'n desconeix qualsevol dada de la seva biografia fins després de la mort del seu germà Jesús, quan sant Pau afirma que «⁷ Després [que Jesús de Natzaret hagués ressuscitat] es va aparèixer a Jaume i, més tard, a tots els apòstols» (1Co 15:7).

Pretès ossari de Jaume el Just, publicat el 2002; la inscripció hebraica «Jaume, fill de Josep, germà de Jesús», que era el primer testimoni no literari de l'existència real de Crist, va resultar ser una falsificació moderna. Tot i això, mentre no es va descobrir, es va exposar en diversos llocs i va donar peu a interpretacions, documentals i publicacions que donaven la troballa com autèntica.

Quan els apòstols van escampar-se pel món a predicar l'Evangeli, Jaume actuà com a líder de la comunitat judeocristiana de Jerusalem que practicaven escrupolosament la Llei de Moisès.^[2] Va rebre la visita de sant Pau en una ocasió, tal com es relata al llibre dels Fets dels Apòstols: «¹⁸ L'endemà, Pau va anar amb nosaltres a casa de Jaume, on s'havien reunit tots els qui presidien la comunitat» (Ac 21:18).

Jaume serà el dirigent únic de la comunitat de Jerusalem des que sant Pere abandona la ciutat, l'any 43 o 44, fins que mor lapidat l'any 62 segons l'historiador jueu Flavi Josep en la seva obra Antiguitats judaiques on cita:

«	Ananies era un saduceu sense ànima. Va convocar astutament al Sanedrí en el moment propici. El procurador Fest havia mort. El successor, Albí, encara no havia pres possessió. Va fer que el sanedrí jutgés Jaume, germà de Jesús, qui era anomenat Crist, i a alguns altres. Els va acusar d'haver transgredit la llei i els va entregar perquè fossin apedregats	»
— Flavi Josep. Antiguitats judaiques, XX, ix, 1

Festivitat

La seva festa és celebrada en diferents dies segons les diferents esglésies cristianes:

• 1 de maig, Església Anglicana
• 3 de maig, Església Catòlica
• 23 d'octubre, esglésies luteranes
• 25 d'octubre, Església Ortodoxa

Referències

1. Història Eclesiàstica 4,22,4
2. Gàlates 2,12

Bibliografia

• Puig i Tàrrech, Armand. Jesús un perfil biogràfic. Barcelona: Proa, 2004, pàg.174 ISBN 8484374882

Precedit per: -

Bisbe de Jerusalem 43/44-62

Succeït per: Simeó