Jayro Bustamante

Plantilla:Infotaula personaJayro Bustamante
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 maig 1977 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Ciutat de Guatemala Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de San Carlos de Guatemala
Conservatoire libre du cinéma français (en) Tradueix
Centre Experimental de Cinematografia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista, productor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
IMDB: nm3563342 FilmAffinity: 299950816 Allocine: 546166 Allmovie: p565383 TMDB.org: 1416379 Modifica el valor a Wikidata

Jayro Bustamante (Ciutat de Guatemala, 7 de maig de 1977) és un director de cinema, guionista i productor de cinema guatemalenc.

Trajectòria

[modifica]

Va néixer en Ciutat de Guatemala el 1977 i des de petit va viure en la comunitat maia de Sololá, a Panajachel[1] prop del llac d'Atitlan.[2] Posteriorment va estudiar comunicació i publicitat en la Universitat de San Carlos de Guatemala. Va començar la seva carrera com a director d'anuncis publicitaris a l'agència internacional de Ogilvy & Mather.[2][3]

La seva següent meta va ser París on va estudiar cinema en el Conservatori lliure del cinema francès (CLCF) i en el Centre Experimental de Cinema de Roma. Va tornar a França i va treballar com a docent en la universitat La Sorbona de París i com a creador visual en moda per a la casa Dior.[4]

En 2009 va tornar a Guatemala on va fundar un productora amb Marina Peralta, La Casa de Producción,, des d'on ha produït la majoria dels seus treballs: Usted (2009) i el documental Au détour des murs, les rostros d’une cité (2010) o Ixcanul (2015) treball amb el qual es va convertir en el primer director de cinema guatemalenc amb una pel·lícula seleccionada parell competir oficialment en el Festival de Cinema de Berlín i va aconseguir el premi Alfred Bauer.[2][3][5]

El 2015 va escriure un llibre pedagògic per a nens Cuando sea Grande, Cómo hacer un cortometraje.[4] El 2017 va fundar la Sala de Cinema al Centro Cultural Miguel Ángel Asturias, el primer espai de cinema independent de Guatemala.[1]

Els seus primers tres llargmetratges són una trilogia que s'enfronta als tres greuges més populars a Guatemala: (‘indio’, en relació amb les comunitats indígenes, ‘hueco’, emprat per als homosexuals, i ‘comunista’, per als defensors de drets i llibertats de la Humanitat.[6] Els planteja des de la militància de la defensa dels Drets Humans. Amb Ixcanul, planteja la situació de les indígenes guatemalenques. En 2019 va estrenar altres dues pel·lícules: Temblores en la que aborda l'homofòbia i el masclisme a través de la història sobre un home gai anul·lat pel seu entorn i sotmès a les anomenades 'teràpies de conversió' que practica l'església.[7] El setimbre de 2019 va estrenar a Venècia la seva tercera pel·lícula, La Llorona, emportant-se el premi de Millor director de la Giornata degli Autori. L'estrena americana va ser en el Festival internacional de Toronto. La pel·lícula va ser presentada en la Berlinale i premiada a Tolosa. En 2019 va participar en el 67 Festival de Sant Sebastià presentant aquestes dues pel·lícules en la secció d'Horitzons Llatins.[8]

En 2019 va crear la Fundació Ixcanul que té com a objectiu utilitzar el cinema com a eina d'impacte i de canvi social. Des de la fundació treballa especialment en la difusió de cinema amb contingut per a les poblacions que no tenen accés al cinema. La fundació secunda també la producció de cinema dirigit per altres autors guatemalencs.[1]

Bustamante ha estat a més jurat en diversos festivals: Berlinale 2016, Festival de Cinema de Brussel·les 2018, Festival de Biarritz 2018, Premis Platino i Premis Fénix, i Festival de Cine Los Cabos.[4]

En 2020 es va oficialitzar la selecció de la seva pel·lícula La Llorona per al lliurament oficial dels Premis Oscar de l'any 2021.

Premis i reconeixements

[modifica]

Filmografia

[modifica]

Director

[modifica]
  • Es cuestión de trapos (ficció)
  • Usted (ficció)
  • Cuande sea grande (ficció)
  • Au détour des murs, les visages d’une cité HLM 93 documental.
  • Semillas de cambio, sèrie de 12 mini documentals.
  • 2006 : Tout est question de fringues (curt d'animació)
  • 2012 : Cuando sea grande (curt de ficció)
  • 2015 : Ixcanul (també productor)
  • 2019 : Temblores
  • 2019 : La Llorona

Premis i distincions

[modifica]
Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2014[9] Premis Cinema en Construcció-Menció especial Ixcanul Guanyador
2018[10] Premi EFAD (Desarrollo América Latina-Europa) La Llorona Guanyador

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Fundación IXCANUL». www.fundacionixcanul.org. Arxivat de l'original el 2020-08-07. [Consulta: 29 setembre 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Jayro Bustamante, el primer cineasta guatemalteco premiado en festivales internacionales» (en castellà). Aprende Guatemala.com, 28-11-2016. [Consulta: 29 setembre 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 «- Jayro Bustamante» (en castellà). Cinema 23. [Consulta: 29 setembre 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Jayro Bustamante / Volcano Immersive CreativeMornings/Guatemala City» (en castellà). CreativeMornings. [Consulta: 29 setembre 2020].
  5. ↑ «Jayro Bustamante, un cineasta contra la realidad» (en castellà). La Vanguardia, 20-09-2019. [Consulta: 29 setembre 2020].
  6. ↑ «La trilogía del desprecio de Jayro Bustamante» (en castellà). CdL, 18-03-2020. [Consulta: 29 setembre 2020].
  7. ↑ Cabrera, José M. «Jayro Bustamante: "Muchos movimientos religiosos pintan al cine como la voz del diablo"» (en castellà). Cadena SER, 17-06-2020. [Consulta: 29 setembre 2020].
  8. ↑ «Jayro Bustamante, un cineasta contra la realidad» (en castellà). La Vanguardia, 20-09-2019. [Consulta: 29 setembre 2020].
  9. ↑ Palmarés de la 62 edición del Festival de San Sebastián, 2014
  10. ↑ «Palmarés del Festival de San Sebastián». Festival Internacional de Cine de San Sebastián, 26-09-2020. [Consulta: 27 octubre 2020].

Enllaços externs

[modifica]