En desembre de 2009 va ser nomenat Director General d'Ensenyament Escolar (DGESCO) del ministre d'educació Luc Chatel, sota la presidència de Nicolas Sarkozy, càrrec que va ocupar fins a novembre de 2012. En 2013 va esdevenir director general de l'ESSEC Business School. El 17 de maig de 2017 va ser nomenat ministre d'educació, sota la presidència d'Emmanuel Macron, on segueix amb el govern Jean Castex (6 de juliol de 2020).[1]
Al llarg de la seva carrera ha mantingut forts vincles professionals i acadèmics amb l'Amèrica Llatina. Té diferents obres publicades sobre dret constitucional, teoria del dret i l'Amèrica Llatina.[2]
Amb Dario Fajardo, La decentralizacion en Colombia, estudios y propuestas, Ediciones IFEA/UNC, Bogotá, 1991.
Michel Baroin, les secrets d'une influence. Plon, Paris, 1992.
Amb Jérôme Cordelier, Le Sérail, histoire d'une promotion de l'ENA. Librairie académique Perrin, Paris, 1995.
Director amb Christian Gros, La Colombie à l'aube du troisième millénaire, IHEAL, Paris, 1996.
Director amb Olivier Beaud, La Responsabilité des gouvernants, Descartes et compagnie, Paris, 1999.
Amb Hélgio Trinidade Helgio, Les Défis de l'éducation en Amérique latine, IHEAL, Paris, 2000.
Les Études de la documentation française : Amérique latine, 2002.
Amb Isidoro Cheresky, De la ilusión reformista al descontento ciudadano : las elecciones en Argentina, 1999-2001, Homo Sapiens ediciones, Rosario IHEAL, Paris, Instituto de Investigaciones Gino Germani (Universidad de Buenos Aires, Facultad de Ciencias Sociales), 2003.