Jean-Étienne Montucla
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 setembre 1725  Lió (Regne de França) | ||
| Mort | 18 desembre 1799 (74 anys) Versalles (Primera República Francesa) | ||
| Formació | College de la Trinité (–1745) Universitat de Tolosa - dret (1745–) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Història de les matemàtiques, matemàtiques i història de la ciència | ||
| Lloc de treball | Versalles París | ||
| Ocupació | matemàtic, traductor, historiador, historiador de les matemàtiques, científic | ||
| Ocupador | Surintendant des Bâtiments (1765–1792) Étienne-François Turgot (1764–1765) Généralité de Grenoble (1761–1764) Gazette de Paris (1754–1761) | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
Jean-Étienne Montucla (Lió, 5 de setembre de 1725 - Versalles, 18 de desembre de 1799) fou un matemàtic francès del segle xviii, conegut per la seva obra Histoire des Mathematiques (Història de les Matemàtiques).
Vida
[modifica]Montucla era fill d'un comerciant lionès i va estudiar al col·legi jesuïta d'aquesta ciutat on va rebre grans coneixements de grec, llatí i anglès. El 1741 va morir el seu pare i va quedar a càrrec de la seva àvia fins al 1745, en què va anar a la universitat de Tolosa per estudiar dret.[1]
Marxa després a París per perfeccionar la seva educació i es relaciona amb el cercle d'erudits que es reunien a la tertúlia de Charles-Antoine Jombert, entre els quals estaven D'Alembert, Diderot i Lalande;[2] i que col·laboraven amb la revista Gazette de France.[3]
El 1754 publica, a l'editorial de Jombert, el seu primer llibre: Histoire des recherches sur la quadrature du cercle que farà que el nomenin membre associat de l'Acadèmia de Ciències de Berlín.[4]
El 1758 publica la seva Histoire des Mathematiques (vegeu més avall) i el 1761 és nomenat cap d'intendència del Delfinat i se'n va a viure a Grenoble on es casa el 1763 amb Marie Françoise Romand.[4]
Sembla que va viatjar a la Guaiana Francesa com a intendent de l'expedició del cavaller Turgot (germà de l'economista Turgot), però les notícies en són incertes.[5][2] En retornar d'aquesta expedició llastimosa, va obtenir el 1765, per recomanació de Charles-Nicolas Cochin,[6] un lloc de director a la superintendència d'edificis reials, jardins, manufactures i acadèmies a Versalles, lloc que va conservar durant vint-i-cinc anys,[7] és a dir fins que la Revolució Francesa va acabar amb tota l'administració reial.
Aquest tranquil lloc de funcionari, li va permetre destinar el seu temps lliure a continuar els seus estudis històrics. I també a revisar i reeditar les Recreations de Jacques Ozanam (1778) i a traduir el llibre de viatges de Jonathan Carver pels grans llacs (1784).[8]
En suprimir-se l'Academie Royale des Sciences i substituir-se per l'Institut National des Sciences et des Arts (1795), Montucla en va esdevenir un dels seus membres fundadors,[9] malgrat haver estat funcionari de l'administració de l'Antic Règim. Va morir a Versailles d'un atac renal, deixant la dona i dos fills.
Obra
[modifica]La seva obra mestra és la Histoire des Mathematiques publicada el 1758 i reeditada el 1799 notablement ampliada, considerada pels estudiosos com una fita fonamental en la disciplina.[10] La primera edició de 1758, en dos volums, recull la història fins a finals del segle xvii. Per això, els seus amics, especialment Lalande, li demanaven una nova edició ampliada amb els descobriments del segle xviii, a la que ell es negava adduint la seva feina de funcionari. Finalment va aconseguir revisar i ampliar els dos volums per editar-los novament el 1798 i escriure gairebé la meitat del tercer volum. La resta va ser obra de Lalande i altres col·laboradors, ja que el volums tercer i quart es van publicar el 1802, després de la mort de Montucla.[11] La obra en el seu conjunt té més de 3.000 pàgines.
El tret fonamental de la seva història és la idea del progrés constant del coneixement matemàtic:[12] la disciplina es desenvolupa en forma lineal acumulant cada vegada nous coneixements als anteriors i sense retrocessos.
Referències
[modifica]- ↑ Crépel i Coste, 2005, p. 292-293.
- ↑ 2,0 2,1 Crépel i Coste, 2005, p. 293.
- ↑ Sarton, 1936, p. 520.
- ↑ 4,0 4,1 Sarton, 1936, p. 521.
- ↑ Sarton, 1936, p. 523.
- ↑ Idoux, 2015, p. 146.
- ↑ Idoux, 2015, p. 22, 145, 151.
- ↑ Sarton, 1936, p. 525.
- ↑ Crépel i Coste, 2005, p. 294.
- ↑ Grattan-Guinness, 1994, p. 1666.
- ↑ Crépel i Coste, 2005, p. 297 i 300.
- ↑ Richards, 2006, p. 707.
Bibliografia
[modifica]- Crépel, Pierre; Coste, Alain. «Jean-Étienne Montucla, Histoire des Mathematiques Second Edition (1799-1802)». A: Ivor Grattan-Guinness (ed.). Landmark Writings in Western Mathematics 1640-1940 (en anglès). Elsevier, 2005, p. 292-302. ISBN 0-444-50871-6.
- Grattan-Guinness, Ivor. «Talepiece: The History of Mathematics and his own History». A: Ivor Grattan-Guinness (ed.). Companion Encyclopedia of the History and Philosophy of Mathematical Sciences (en anglès). Routledge, 1994, p. 1665-1675. ISBN 0-415-09239-6.
- Idoux, Viviane «L’administration des Bâtiments du Roi sous les règnes de Louis XV et Louis XVI» (en francès). Université de Versailles-Saint Quentin en Yvelines, Tesi doctoral, 2015, pàg. 1-591.
- Richards, Joan L. «Historical Mathematics in the French Eighteenth Century» (en anglès). Isis, Vol. 97, Num. 4, 2006, pàg. 700-713. DOI: 10.1086/509951. ISSN: 0021-1753.
- Sarton, Georges «Montucla (1725-1799): His Life and Works» (en anglès). Osiris, Vol. 1, Num. 1, 1936, pàg. 519-567. ISSN: 0369-7827.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jean-Étienne Montucla» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Vogel, Kurt. «Montucla, Jean Étienne» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 13 març 2015].