Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 març 1683 ![]() La Rochelle (França) ![]() |
Mort | 29 febrer 1744 ![]() Covent Garden (Anglaterra) ![]() |
Sepultura | Londres ![]() |
Religió | Maçó |
Formació | Christ Church College |
Director de tesi | John Keill ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Físic ![]() |
Ocupació | Física |
Organització | Universitat d'Oxford |
Membre de | |
Alumnes | Stephen Gray |
Influències | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Willem Jacob 's Gravesande |
Família | |
Cònjuge | Joanna Pudsey (1712–) ![]() |
Fills | Thomas Desaguliers ![]() |
Premis | |
|
Jean Théophile Désaguliers o John Theophilus Desaguliers (La Rochelle, França, 12 o 13 de març[1] de 1683 - Covent Garden, Anglaterra, 29 de febrer de 1744), va ser un matemàtic i físic maçó nascut a França, però que va viure quasi tota la seva vida a Anglaterra en el segle xviii, i que va difondre les teories de Newton.
Nascut a França d'una família hugonot que va abandonar el seu país el 1694, després de la revocació de l'edicte de Nantes, per anar a Anglaterra on el seu pare va prendre els hàbits de l'església d'Anglaterra, Desaguliers es va graduar al Christ Church College d'Oxford el 1709 i tres anys més tard va obtenir el seu doctorat al Hart Hall de la mateixa universitat.[2]
El 1712 es va cassar amb Joanna Pudsey i el 1714 va esdevenir el tercer gran mestre de la Gran Lògia Britànica (francmaçoneria), per a la que el 1723 escriuria el prefaci de Les Constitucions de la Francmaçoneria de James Anderson.
A partir de 1714 va viure a Londres, on va fer una forta amistat amb Samuel Clarke i Stephen Gray, fins al 1721 en què va substituir John Keill com a professor de matemàtiques al Hart Hall (actual Hertford College) d'Oxford.[3]
Entre 1730 i 1732 va residir a La Haia i a París.[4]
Va ser fellow de la Royal Society (1714) i secretari de la mateixa societat.
Com filòsof natural va publicar els llibres següents (a més d'articles als Philosophical Transactions):[5]
A més va traduir obres d'altres científics com Jacques Ozanam o Willem Jacob 's Gravesande.
Com a filòsof natural va ser un ferm defensor de l'experimentació[6] i de la construcció de màquines que permetessin mesurar amb precisió el fenòmens[7] i establir la veritat de les teories de Newton.[8]
Com francmaçó va ser un dels protagonistes del naixement de la francmaçoneria lliure.[9] El 1719 va arribar a ser Gran Mestre de la Gran Lògia de Londres[10] i durant la seva estada a Holanda va iniciar gent en les seves creences.