Jifat Xaixa-Biton
Jifat Xaixa-Biton (hebreu: יִפְעָת שָׁאשָׁא־בִּיטוֹן; Qiryat Xemonà, 23 de maig de 1973) és una educadora i política israeliana. Va ser elegida membre de la vint-i-quatrè Kenésset pel partit Nova Esperança, després d'haver estat diputada de Kulanu i el Likud. Va exercir com a ministra de Construcció i Habitatge del 2019 al 2020, de Ministra d'Educació del 2021 al 2022[1] i de ministra sense cartera de 2023 a 2024.
Biografia
[modifica]Jifat Xaixa-Biton va néixer a Qiryat Xemonà el 1973. És filla de Rachel, una infermera nascuda al Marroc i de Moshe David, propietari d'una empresa de transport i nascut a l'Iraq. Va assistir a l'escola secundària Darca Danciger a Qiryat Xemonà.
El 2002 es va doctorar en educació a la Universitat de Haifa, havent obtingut ja els títols de llicenciatura i màster en educació a la mateixa universitat.[2] Va escriure la seva tesi doctoral sobre com l'educació afecta la comprensió del concepte de pau entre els estudiants israelians i palestins.[3]
Xaixa-Biton ha viscut a Qiryat Xemonà durant gran part de la seva vida i hi va criar tres fills amb el seu marit.[4] Des del 2018 viu a Zichron Yaakov.[5]
Carrera política
[modifica]El 2008, es va presentar a l'alcaldessa de Qiryat Xemonà i va ser nomenada tinent d'alcalde i cap del departament d'educació i joventut del consell municipal. Durant les eleccions locals de 2013 va ser escollida com a consellera municipal. Abans de les eleccions de 2015, es va unir al nou partit Kulanu i va anar de número set a les seves llistes. Va esdevenir diputada a la Kenésset ja que el partit va obtenir deu escons.[6]
El desembre de 2020 va anunciar que s'uniria al nou partit de Gideon Sa'ar, Nova Esperança.[7] Va anar de numero dos a la llista per a les eleccions de març de 2021 i va conservar el seu escó a la Kenésset, ja que Nova Esperança va obtenir sis escons.
El 12 d'octubre de 2023, arran de l'acord conclòs entre el primer ministre Benyamin Netanyahu i Benny Gantz per a la formació d'un gabinet d'unitat nacional després de l'atac de Hamàs, va ser nomenada ministra sense cartera al govern.[8] Va dimitir del càrrec juntament amb la resta de Nova Esperança el 25 de març de 2024.[9]
El 2 de juliol de 2024, Xaixa-Biton va anunciar la seva renúncia al seu escó a la Kenésset i la seva retirada de la política.[10]
Referències
[modifica]- ↑ «Bennett's full speech to Knesset - Read it here» (en anglès). The Jerusalem Post, 13-06-2021. [Consulta: 28 juliol 2024].
- ↑ «How Israel’s Education Minister Became a Hero to the Country's COVID Skeptics» (en anglès). Haaretz, 05-08-2021. [Consulta: 28 juliol 2024].
- ↑ «Meet the New MK: Kulanu's Shasha-Biton wants to narrow social gaps through education» (en anglès). The Jerusalem Post, 19-04-2015. [Consulta: 28 juliol 2024].
- ↑ «Meet Israel's new lawmakers» (en anhlès). Ynet, 20-03-2015. [Consulta: 28 juliol 2024].
- ↑ «חברת הכנסת יפעת שאשא ביטון» (en hebreu). Kenésset. [Consulta: 28 juliol 2024].
- ↑ «Final Results of the Elections for the Twentieth Knesset» (en anglès). bechirot20.gov.il, 2015. [Consulta: 28 juliol 2024].
- ↑ «Rebel Likud MK announces she’s joining Gideon Sa’ar’s new party» (en anglès). The Times of Israel, 10-12-2020. [Consulta: 28 juliol 2024].
- ↑ «Knesset okays war cabinet; PM: Saturday ‘most horrible day for Jews since Holocaust’» (en anglès). The Times of Israel, 12-10-2023. [Consulta: 28 juliol 2024].
- ↑ «Gideon Sa’ar quits coalition after Netanyahu fails to appoint him to war cabinet» (en anglès). The Times of Israel, 25-03-2024. [Consulta: 28 juliol 2024].
- ↑ «אחרי פרישת שאשא-ביטון: מישל בוסקילה חוזר לכנסת» (en hebreu). Israel Hayom, 02-07-2024. [Consulta: 28 juliol 2024].
