Joan Josep Guinovart i Cirera
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 3 juliol 1947  Tarragona | ||
| Mort | 1r gener 2025 (77 anys) | ||
| Formació | Universitat de Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | farmacèutic, químic | ||
| Ocupador | Institut de Recerca Biomèdica | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Joan Massagué Solé | ||
| Premis | |||
| |||
Joan Josep Guinovart i Cirera (Tarragona, 3 de juliol de 1947 - 1 de gener de 2025) fou un farmacèutic i químic[1] català. Es llicencià en farmàcia i química per la Universitat de Barcelona el 1969, on es va doctorar en bioquímica l'any 1973,[2] amb una tesi sobre l'anàlisi cinètica i la regulació de la glucogen-sintetasa del fetge de granota. Entre 2001 i 2018 va dirigir l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona.[2]
Biografia
[modifica]Especialitzat en bioquímica clínica, un cop doctorat realitzà una estada postdoctoral al departament de farmacologia de la Universitat de Virgínia (1974-1975), on investigà sobre el mecanisme d'acció de la insulina sobre el metabolisme del glucogen,[1] i immediatament després s'incorporà com a professor associat de bioquímica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona (1975-1983).[a] Seguidament passà a formar part del cos de professorat titular de la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (1983-1985), i entre 1986 i 1990 fou catedràtic de bioquímica i biologia molecular de la mateixa institució.[b] No obstant això, a partir de 1990 passà a ocupar la càtedra de la mateixa disciplina de la Universitat de Barcelona, i entre 1993 i 1993 realitzà una estada al departament de bioquímica i biofísica la Universitat de Califòrnia a San Francisco. Un cop retornat, entre 1995 i 2001 fou el cap del departament de bioquímica i biologia molecular de la Universitat de Barcelona, càrrec que encadenà amb la direcció general del Parc Científic de Barcelona (2001-2002) i amb la direcció de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona.[2]
La seva àrea d'investigació se centrà en el metabolisme del glicogen, amb especial èmfasi en l'estudi de les seves alteracions i la seva relació amb la diabetis i en patologies neurodegeneratives com la malaltia de Lafora.[3] A més, també centrà la seva recerca en el desenvolupament de nous agents antidiabètics, particularment a partir de l'acció del wolframat de sodi.[1]
Premis i reconeixements
[modifica]- 1979, 1985: Premi Leandre Cervera de l'Institut d'Estudis Catalans.[2]
- 1983: Premi August Pi i Sunyer de l'Institut d'Estudis Catalans.[2]
- 1996: Premi Novo-Nordisk de la Societat Espanyola de la Diabetis per la seva recerca fonamental sobre la diabetis.[2]
- 1998: Medalla de la Societat Francesa de Bioquímica i Biologia Molecular.[2]
- 1998: Premi Ciutat de Barcelona a la recerca científica.[2]
- 1998: Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic.[2]
- 1999: Membre de la Comissió Assessora de Ciència i Tecnologia de la Generalitat de Catalunya.
- 1999: Membre del Consell Assessor per a la Ciència i Tecnologia.
- 2005: Membre honorífic de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular.[2]
- 2006: Membre numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia.[1]
- 2006: Membre corresponent de l'Acadèmia de Ciències de Chile.[2]
- 2007: Diploma d'honor de la Federació Europea de Societats de Bioquímica.[2]
- 2007: Fill predilecte de Tarragona
- 2008: Membre del Senat de Tarragona.[4]
- 2014: Creu de Sant Jordi.[5]
- 2015: Premi Gaudí Gresol.[3]
- 2015-2018: President de la Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular (IUBMB).[6]
Publicacions
[modifica]Algunes de les sevas obres
- Análisi cinético de la glucógeno sintetasa de hígado de rana y su regulación (1973)
- Estudi de les proteïno-quinases independents d'AMP cíclic de fetge de rata (1983)
- La Biomedicina, una àrea de futur per a la farmàcia catalana (2010)
Notes
[modifica]- ↑ Entre 1978 i 1980, Guinovart també treballà a l'Hospital de Bellvitge, i entre 1980 i 1985 fou cap del serei d'anàlisis clíniques de la Seguretat Social.
- ↑ Entre 1984 i 1987, Guinovart fou vicedegà de la facultat de veterinària de la UAB, i entre 1988 i 1991 fou coordinador de l'àrea de biologia molecular i cel·lular de l'Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva (ANEP).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Discurs llegit per J. Ginovart per al seu ingrés com a acadèmic de número a la Reial Acadèmia de Farmàcia». [Consulta: 8 novembre 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 «Perfil de Joan J. Guinovart». IRB Barcelona. Arxivat de l'original el 17 d’octubre 2015. [Consulta: 8 novembre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 «El catedràtic Joan J. Guinovart, guardonat en els IX Premis Gaudí Gresol». , 10-06-2015 [Consulta: 8 novembre 2015].
- ↑ «Joan J. Guinovart Cirera». Membres del Senat de Tarragona. Arxivat de l'original el 23 d’octubre 2014. [Consulta: 8 novembre 2015].
- ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 persones i 15 entitats». Web oficial de la Generalitat de Catalunya, 01-04-2014. Arxivat de l'original el 2014-04-07. [Consulta: 2 abril 2014].
- ↑ «Joan Guinovart, president dels bioquímics mundials». IRB. Notícies institucionals, 30-09-2015 [Consulta: 8 novembre 2015].
Enllaços externs
[modifica]- Biografia Arxivat 2014-12-20 a Wayback Machine. a la revista de la Societat Andorrana de Ciències.
.svg)