Joan d'Albusson (o Johanet d'Aubusson) (primera meitat del s. XIII) fou un trobador occità llemosí de la ciutat d'Aubusson.[1] Se'n conserven tres composicions, fetes en àmbit italià, amb trobadors italians.
Joan es documenta a la cort de Blacaz i el trobem establert a Itàlia on fou un gibel·lí, en favor de Frederic. És coneguda la tençó amb Sordello, on Joanet l'acusa de ser un joglar i de rebre peces de roba en paga per les seves cançons. I també la que sosté amb Nicoletto da Torino, tant pel seu contingut polític, com pel tema del somni.[2] Paterson data aquesta poesia de 1238.
(265,1a)[3]Digatz mi s'es vers zo c'om brui (tençó amb Sordello)
(265,2) En Nicolet, d'un sognie qu'ieu sognava (tençó amb Nicoletto da Torino)
(265,3) Vostra dompna, segon lo meu semblan (dues cobles i una tornada, en resposta a unes altres cobles de Sordello: 437,6 Del cavaler me plai, qe per amor)
Giulio Bertoni, I trovatori d'Italia: Biografie, testi, tradizioni, note. Roma: Società Multigrafica Editrice Somu, 1967 [1915] (Bertoni edita els textos dels trobadors italians)
Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Joan d'Aubusson és el número PC 265]