Joana Enríquez i Fernández de Córdoba
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1425 Torrelobatón (província de Valladolid) |
| Mort | 13 febrer 1468 (Gregorià) (42/43 anys) Tarragona |
| Causa de mort | càncer de mama |
| Sepultura | Reial Monestir de Santa Maria de Poblet Tomba de Juana Enríquez |
| Consort de Navarra | |
| Reina consort d'Aragó | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | reina |
| Altres | |
| Títol | Reina consort d'Aragó (1458–1468) Reina consort de Sicília (1458–1468) |
| Família | Casa d'Enríquez |
| Cònjuge | Joan el Sense Fe (1447 (Gregorià)–) |
| Fills | Ferran el Catòlic, Joana d'Aragó i d'Enríquez |
| Pares | Fadrique Enríquez de Mendoza i Marina Fernández de Córdoba |
| Germans | Inés Enríquez Alonso Enríquez de Quiñones Pedro Enriquez de Quiñones Enrique Enríquez de Quiñones Aldonza Enríquez y Quiñones |
 | |
Joana Enríquez i Fernández de Córdoba (Torrelobatón, 1425 - Tarragona, 13 de febrer de 1468) fou reina consort de Navarra (1444-1468) i d'Aragó (1458-1468).[1][2]
Orígens familiars
[modifica]Filla de Fadrique Enríquez, almirall de Castella i opositor polític d'Álvaro de Luna y Jarana, assessor de Joan II de Castella.
Núpcies i descendents
[modifica]L'1 d'abril del 1444 es casà amb Joan II d'Aragó, rei d'Aragó, Navarra i comte de Barcelona, i fou la segona esposa d'aquest. D'aquesta unió en nasqueren:
- la infanta Elionor d'Aragó (v 1447-?), morta molt jove.
- l'infant Ferran el Catòlic (1452-1516), comte de Barcelona i rei d'Aragó.
- la infanta Joana d'Aragó (1454-1517), casada el 1476 amb el seu cosí Ferran I de Nàpols.
- la infanta Maria d'Aragó (1455-?), morta molt jove.
Lloctinències generals
[modifica]Joana Enríquez va exercir de lloctinenta general del Regne de Navarra juntament amb el seu fillastre Carles de Viana, fill del primer matrimoni de Joan II amb Blanca I de Navarra, i pel qual sentia una gran animadversió pel seu possible matrimoni amb la germana d'Enric IV de Castella, enemic de la seva família. El 1461, fou nomenada lloctinenta de Catalunya, però s'enemistà amb els estaments catalans, i en el context de la Guerra civil catalana fou acusada d'haver enverinat Carles de Viana i va haver de fugir amb el seu fill a Girona buscant la protecció dels remences. Allí, patí el setge de la Força Vella, endegat per les tropes de la Generalitat de Catalunya, fins que fou alliberada per les tropes de Joan II i les tropes franceses que havien entrat a Catalunya en ajuda del rei. Va morir el 13 de febrer del 1468 a Tarragona.
Referències
[modifica]
- ↑ «Joana Enríquez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 desembre 2021].
- ↑ «Juana Enríquez». Real Academia de la Historia. [Consulta: 14 desembre 2021].