Johanna Langefeld

Johanna Langefeld

Biografia
Naixement	5 març 1900 Kupferdreh (Alemanya) ^(en)
Mort	26 gener 1974 (73 anys) Augsburg (Alemanya)
Activitat
Ocupació	torturadora, guarda de camp de concentració
Partit	Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
Carrera militar
Conflicte	Segona Guerra Mundial

Johanna Langefeld (Essen, Imperi Alemany, 5 de març de 1900 - Augsburg, Alemanya, 26 de gener de 1974) va ser una guardiana dels camps de concentració nazis que va participar activament en l'Holocaust.

Joventut

Nascuda a Kupferdreh (conegut actualment com a Essen), va créixer en el si d'una família nacionalista i luterana. L'any 1924 es va mudar a Mülheim i es va casar amb Wilhem Langefeld, que va morir al cap de dos anys a causa d'una obstrucció pulmonar. L'any 1928 es va quedar embarassada d'un altre home, raó per la qual es va mudar un altre cop, aquesta vegada a Dusseldorf, on va néixer el seu fill. Va estar desocupada fins als 34 anys, quan va començar a exercir de mestra d'economia domèstica en un negoci comercial a la ciutat de Neuss. A partir del 1935 va treballar de guardiana a una institució del treball (Arbeitsanstalt) a Brauweiler, que de fet era un reformatori per prostitutes, gent sense feina, dones sense llar i tots aquells denominats com “asocials”, que posteriorment foren ingressats en camps de concentració. L'any 1937 Langefeld va començar a militar al Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys.

En el camp de concentració

El març de 1938 es va allistar per treballar com a guardiana al primer camp de concentració per a dones de les Schutzstaffel, a Lichtenburg. Al cap d'un any s'havia convertit en superintendent del camp i va ser transferida al camp de concentració de Ravensbrück el maig de 1939. El seu càrrec (Oberaufseherin), la convertia en l'assistent del líder de custòdia preventiva del camp. També va estar a càrrec de la selecció durant l'anomenada “Campanya d'assassinats”. A mitjans de març del 1942 estava assignada al nou edifici femení del complex d'Auschwitz. Allà, ajudava amb la selecció de presoners per a les cambres de gas. El comandant del camp, Rudolf Hess, va ordenar que el camp de dones estigues completament sota la seva jurisdicció, ja que Himmler i el règim desitjaven que el camp femení estigués només comandat per dones, i que cap home de les SS hi entres. Al cap d'unes poques setmanes, va convèncer el Cap de l'Oficina principal d'Administració i Economia de les SS, a Berlín, perquè la transferís de nou a Ravensbrück i Maria Mandel es va convertir en la nova oberaufseherin d'Auschwitz. Segons el testimoni de Margarete Buber-Neumann, presonera que es va convertir en assistent de Langefeld a Ravensbrück, Johanna va ser destituïda per la seva excessiva simpatia cap als presoners polonesos, separada del seu fill i arrestada a Breslau, on el Tribunal de les SS va preparar un judici contra ella. Tot i això mai va ser portada a judici i va ser relegada a funcions secundàries al camp. Es va mudar a Múnic i va començar a treballar a la fàbrica de l'empresa BMW.

Arrest i mort

El 20 de desembre de 1945 va ser arrestada per l'exèrcit dels Estats Units d'Amèrica i portada l'any 1946 a Polònia, on es va preparar un judici a Cracòvia contra el personal de les SS a Auschwitz. El 23 de desembre de 1946, Johanna Langefeld va escapar de la presó, es va amagar dins d'una església i va començar a treballar al servei domèstic d'una casa. L'any 1957 va marxar a viure a casa la seva germana a Múnic. Va morir a Augsburg el 26 de gener de 1974, a l'edat de 73 anys, sense pagar pels seus crims.

Bibliografia

• Schwartz, Johannes (2003). Das Selbstverständnis Johanna Langefelds als SS-Oberaufseherin, en: Ulrich Fritz, Silvija Kavčič, Nicole Warmbold (ed.): Tatort KZ, Neue Beiträge zur Geschichte der Konzentrationslager, Ulm, pp. 71-95
• Schwartz, Johannes (2005). Geschlechterspezifischer Eigensinn von NS-Täterinnen am Beispiel der KZ-Oberaufseherin Johanna Langefeld,en: Viola Schubert-Lehnhardt (ed.),Frauen als Täterinnen im Nationalsozialismus, Protokollband der Fachtagung vom 17.-18. Septiembre de 2004 en Bernburg, im Auftrag des Kultur- und Bildungsvereins Elbe-Saale e.V. in Sachsen-Anhalt, Gerbstadt, pp. 56-82, ISBN 3-00-017407-9
• Schwartz, Johannes (2006). Handlungsoptionen von KZ-Aufseherinnen. Drei alltags- und geschlechtergeschichtliche Fallstudien, en: Helgard Kramer (ed.), NS-Täter aus interdisziplinärer Perspektive. Múnich: Martin Meidenbauer, pp. 349-374