Biografia | |
---|---|
Naixement | (de) Johanna Henriette Trosiener 9 juliol 1766 Gdańsk (Polònia) |
Mort | 16 abril 1838 (71 anys) Jena (Alemanya) |
Sepultura | Johannisfriedhof (en) |
Activitat | |
Ocupació | escriptora, salonnière, historiadora de l'art |
Família | |
Cònjuge | Heinrich Floris Schopenhauer |
Fills | Arthur Schopenhauer, Adele Schopenhauer |
Pares | Christian Heinrich Trosiener i Elizabeth Trosiener |
Johanna Henriette Schopenhauer (Gdańsk, 9 de juliol de 1766 - Jena, 17 d'abril de 1838) va ser una novel·lista i salonnière alemanya, la primera autora alemanya a adoptar l'escriptura com a professió –i aconseguir viure dels rèdits de la seva obra– i la primera a signar les obres amb el seu nom veritable, sense recórrer a cap pseudònim. Fou la mare del filòsof Arthur Schopenhauer i de l'artista Adele Schopenhauer.[1][2][3][4][5]
Filla de Christian Heinrich Trosenier, comerciant i senador de Gdańsk, i Elisabeth Lehmann, va rebre una educació acurada i aprengué anglès, geografia, astronomia, llengües clàssiques i història. I va conèixer ben aviat la literatura de Shakespeare, Voltaire o els clàssics.[3]
Va contreure matrimoni esssent molt jove amb el poderós comerciant hanseàtic Heinrich Floris Schopenhauer, amb qui va viatjar per tot Europa.[2][1]
Després de la mort del seu marit, al 1805, es va establir amb la seva filla Adele a Weimar, ciutat on va fundar un saló literari que tingué un cert renom. Hi assistien destacats intel·lectuals de l'època, com ara Goethe i Wieland, amics personals, que van atreure altres artistes a les vetllades.
Entre 1806 i 1813 aquest saló tingué el seu moment àlgid i atragué, entre altres, els germans Karl Wilhelm Friedrich i August Wilhelm von Schlegel, Tieck i Hermann von Pückler. El seu saló oferia conversa i lectures públiques, però també s'hi interpretava música i s'hi feia broma, en un ambient de sociabilitat relaxada i distesa, específicament burgesa, que presagiava el Romanticisme.[2][1][5]
Encara que de jove Johanna Schopenhauer va tenir afició per la pintura, al 1810 inicià la seva carrera com a escriptora amb la biografia de l'erudit Carl Ludwig Fernow, amic seu, a la qual seguiren novel·les, assaigs, cròniques de viatges, relats, miscel·lànies i obres diverses, entre les quals la seva obra més famosa, Gabriele, que constitueix un intent de novel·la de formació femenina, un bildungsroman, o novel·la d'aprenentatge.[3][2]
Durant al període que va des de 1832 a 1837 va residir a Bonn, però en els seus últims anys va decidir traslladar-se a Jena, on va morir el 17 d'abril de 1838.[2]
Les seves obres completes van ser compilades sota el títol de Jugend Leben und Wanderbilder i publicades en 24 volums el 1830.
No va ser fins a l'any 1980 que es va revelar la importància literària i històrica de Johanna Schopenhauer, que després ha passat a ser considerada una de les escriptores alemanyes més importants de la primera meitat del segle xix.[2]