Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 gener 1885 Indiana (EUA) |
Mort | 7 novembre 1967 (82 anys) |
Formació | Universitat de Pennsilvània Universitat de Califòrnia a Berkeley |
Activitat | |
Ocupació | antropòleg, arqueòleg, lingüista |
John Alden Mason (14 de gener de 1885 – 7 de novembre de 1967) va ser un antropòleg i lingüista nord-americana que va treballar especialment en les llengües ameríndies.
Mason va néixer a Orland (Indiana), encara que va créixer al barri de Germantown a Filadèlfia. Es va graduar en la Universitat de Pennsylvania el 1907 i es va doctorar per la Universitat de Califòrnia a Berkeley el 1911. La seva tesi doctoral va versar sobre un estudi etnogràfic sobre els indis salinan de Califòrnia. A més d'aquest treball d'aquells anys època va realitzar un cert nombre de treballs sobre les llengües tepimanes de Mèxic, entre ells va dedicar treballs al tepecano, el tepehuan i el Pima-pápago. També va treballar en la classificació de les llengües d'Amèrica, dins de la qual va proposar la família macro-jê.[1]
La primera sèries de les històries de Juan Bobo fou publicada als Estats Units el 1921 al Journal of American Folklore sota el títol Porto Rican Folklore, i foren recollides per Mason d'escolars portoriquenys.[2] TLa col·lecció de contes va consistir en 56 "contes picarescs" sobre Juan Bobo incloent títols exòtics com Juan Bobo Heats up his Grandmother, Juan Bobo Delivers a Letter to the Devil, Juan Bobo Throws his Brother Down a Well, i Juan Bobo refuses to Marry the Princess.[2]
Mason a més va ser encarregat del Museu Arqueològic i d'Antropologia de la Universitat de Pennsylvania de 1926 fins a la seva jubilació el 1958.
Els seus articles es guarden en l'Societat Filosòfica Americana a Filadèlfia.