John Archibald Wheeler
| (1985) |
|
|
Naixement | 9 juliol 1911 Jacksonville (Florida) |
---|
Mort | 13 abril 2008 (96 anys) Hightstown (Nova Jersey) |
---|
Causa de mort | pneumònia |
---|
|
Catedràtic Universitat de Princeton |
---|
1947 – |
|
|
Formació | Universitat Johns Hopkins - física (–1933) Universitat de Nova York Rayen High School (en) |
---|
Director de tesi | Karl Herzfeld |
---|
|
Camp de treball | Física |
---|
Ocupació | físic, escriptor de no-ficció, professor d'universitat, acadèmic, físic nuclear, físic teòric |
---|
Ocupador | Universitat de Texas a Austin (1976–) Universitat de Leiden, Professor extraordinari. Facultat de Matemàtica i Ciències Naturals (1965–) Universitat de Princeton (1938–1976) Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill (1935–1938) Universitat de Leiden |
---|
Membre de | |
---|
Professors | Niels Bohr |
---|
Alumnes | Jacob Bekenstein, Masami Wakano, Richard Feynman, Hugh Everett, Kip S. Thorne i William Unruh |
---|
|
|
1939 | Projecte Manhattan |
|
|
Obres destacables |
Estudiant doctoral | Jacob Bekenstein, Arthur Wightman, Richard Feynman, Hugh Everett, Kip S. Thorne, Demetrios Christodoulou, Katharine Way, Robert Geroch, Fred Singer, B. Kent Harrison, Robert Wald, Dieter Rudolf Brill (en) , Bei-Lok Hu (en) , Lawrence Charles Shepley (en) , Lawrence Howard Ford (en) , Arkady Kheyfets (en) , Warner Allen Miller (en) , Jayme Tiomno, Sergio Andrés Hojman (en) , Arthur Elliott Fischer (en) , William Unruh, David L. Hill i Charles W. Misner |
---|
|
Pare | Joseph L. Wheeler |
---|
|
|
|
|
John Archibald Wheeler (Jacksonville, Florida, 9 de juliol de 1911 - 13 d'abril de 2008) fou un físic teòric nord-americà. Es va doctorar a la Universitat Johns Hopkins. Va fer importants avanços en física teòrica.[1]
Entre els seus treballs importants hi apareixen la introducció de la matriu S que és indispensable en física de partícules. A més va ser un dels pioners en la teoria de fissió nuclear.[2]
Juntament amb Gregory Breit, Wheeler va desenvolupar el concepte del procés Breit–Wheeler per a descriure teòricament la producció d'un parell electró-positró en la fusió de dos fotonsː γγ→e+e-