John Greaves
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1602  Colemore (Regne d'Anglaterra) | ||
| Mort | 8 octubre 1652 (49/50 anys) Londres (Regne d'Anglaterra) | ||
| Sepultura | Sant Benet Sherehog 51° 30′ 47″ N, 0° 05′ 29″ O / 51.51319°N,0.09139°O | ||
| Càtedra Saviliana d'Astronomia | |||
| 1643 – 1648 ← John Bainbridge – Seth Ward → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Anglicanisme | ||
| Formació | Balliol College (1617–1623) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Astronomia, matemàtiques, numismàtica i egiptologia | ||
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, arqueòleg, astrònom, numismàtic | ||
| Ocupador | Universitat d'Oxford (1643–1648) Gresham College (1631–1640) Merton College (1618–1652) | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Elizabeth Gibbon | ||
| Germans | Sir Edward Greaves Nicholas Greaves Thomas Greaves | ||
 | |||
John Greaves (Colemore, 1602 - Londres, 8 d'octubre de 1652) va ser un matemàtic i egiptòleg britànic del segle xvii.
Vida
[modifica]El seu pare era, a més del rector de Colemore (sud d'Anglaterra, prop de Winchester), mestre a l'escola de la vila. Per això, tant ell com els seus tres germans, van rebre una bona educació infantil, que els va permetre ingressar a la universitat. El seu germà Edward va arribar a ser el metge de Carles II d'Anglaterra.[1]
John Greaves va ingressar, doncs, a la Universitat d'Oxford el 1617 (amb només quinze anys), on es va graduar el 1621 i doctorar el 1628. El 1624 va ser escollit fellow del Merton College. Els seus professors foren Henry Briggs i John Bainbridge que li transmeteren l'interès per les matemàtiques i l'astronomia.[2]
El 1630 va ser nomenat professor de geometria al Gresham College de Londres en substitució de Peter Turner,[3] també amic seu mantenint-se com fellow del Merton College.[4] Els anys següents va viatjar a Leiden i París. El 1637 va embarcar-se per anar a l'Est, passant primer per Pàdua i Roma on va estudiar les restes de l'antiguitat clàssica i va fer amistat amb Athanasius Kircher i altres intel·lectuals romans.[5] L'abril de 1638 arribà a Constantinoble on no va poder estudiar a la biblioteca dels sultans, que conservava bon nombre de manuscrits grecs, però si als monestirs del mont Atos.[6]
El setembre de 1638 va arribar a Alexandria, havent passat abans per Rodes, on hi va restar uns mesos fent estudis de l'antiguitat egípcia. Al Caire va portar a terme les mesures de les piràmides i a l'agost de 1639, retornava cap Itàlia amb una bona col·lecció de manuscrits grecs, àrabs i perses, i d'altres objectes de gran valor.[7]
El 1640, va ser nomenat savilian professor d'astronomia a Oxford en substitució del recentment mort John Bainbridge.
El 1648, enmig de la Guerra Civil Anglesa va ser expulsat de la seva càtedra d'Oxford i de fellow de Merton College acusat de ser reialista. El 1649 es va retirar a Londres, on es va casar i va prosseguir els seus estudis, tot i que bona part dels seus manuscrits es van perdre durant la guerra i la seva expulsió.[8]
Obra
[modifica]- 1646, Londres: Pyramidographia, or a discourse of the Pyramids in Aegipt. L'obra per la qual és més conegut i en la que estableix les mesures de la gran piràmide del Caire.
- 1647, Londres: Discourse of the Roman Foot and Denarius on dedueix les mesures utilitzades per les antigues civilitzacions.
- 1647, Londres: John Bainbridge's Canicularia, traducció del llatí del llibre dels seus professor, a la que hi afegeix la seva Demonstratio Ortus Sirii heliaci.
- 1649, Londres: Elementa Linguae Persicae, una de les primeres gramàtiques perses publicada.
- 1650, Londres: Epochae celebriores, Astronomis, Historicis, Chronologicis, Chataiorum, Syro-Graecorum, Arabum, Persarum, ...
- 1652, Londres: Astronomica quaedam ex traditione Shah Cholgii Persae.
Referències
[modifica]- ↑ Butler, 2018, p. 176.
- ↑ Butler, 2018, p. 177.
- ↑ Shalev, 2005, p. 81.
- ↑ Feingold, 1984, p. 70.
- ↑ Shalev, 2005, p. 82-83.
- ↑ Johnson, 2000, p. 2469 i ss.
- ↑ Shalev, 2002, p. 555-556.
- ↑ Butler, 2018, p. xxxiii.
Bibliografia
[modifica]- Butler, John Anthony (ed.). John Greaves, Pyramidographia and Other Writings, with Birch's Life of John Greaves (en anglès). Cambridge Scholasrs Publishing, 2018. ISBN 978-1-5275-1141-5.
- Feingold, Mordechai. The Mathematicians' Apprenticeship: Science, Universities and Society in England, 1560-1640 (en anglès). Cambridge University Press, 1984. ISBN 9780521251334.
- Johnson, W. «Seeking classical manuscripts at Mount Athos and seiches at ancient Chalkis» (en anglès). International Journal of Mechanical Sciences, Vol. 42, Num. 12, 2000, pàg. 2469-2487. DOI: 10.1016/S0020-7403(99)00081-8. ISSN: 0020-7403.
- Shalev, Zur «Measurer of All Things: John Greaves (1602-1652), the Great Pyramid, and Early Modern Metrology» (en anglès). Journal of the History of Ideas, Vol. 63, Num. 4, 2002, pàg. 555-575. DOI: 10.1353/jhi.2003.0011. ISSN: 0022-5037.
- Shalev, Zur. «The travel Notebooks of John Greves». A: Alastair Hamilton, Maurits H. Van Den Boogert, Bart Westerweel (eds.). The Republic of Letters And the Levant (en anglès). Brill, 2005, p. 77-102. ISBN 90-04-14761-6.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John Greaves» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Maddison, Francis. «Greaves, John» (en anglès). Oxford Dictionary of Scientific Biography, 2004. [Consulta: 7 setembre 2024].