Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 gener 1817 Dublín (Irlanda) |
Mort | 18 agost 1887 (70 anys) comtat de Waterford (Irlanda) |
Activitat | |
Lloc de treball | Waterford |
Ocupació | geògraf |
Membre de | |
Carrera militar | |
Branca militar | Exèrcit britànic |
Família | |
Pares | Wray Bury Palliser i Anne Gledstanes |
Premis | |
John Palliser (29 de gener de 1817 – 18 d'agost de 1887) va ser un geògraf i explorador nascut a Irlanda. Va dirigir l'expedició Palliser a Amèrica del Nord, Canadà.
Nascut a Dublin, era fill del Coronel Wray Palliser i germà del Major Sir William Palliser (1830-1882), tots ells eren descendants del Dr William Palliser, Arquebisbe de Cashel (1644–1726).
Des de 1839 fins a 1863, Palliser va servir en la Waterford Militia, arribant al rang de capità. Va ser nomenat High Sheriff of County Waterford per a 1844–45. Durant una expedició de caça a la British North America el 1847, Palliser va escriure Solitary Rambles and Adventures of a Hunter in the Prairies, publicat el 1853. Tornà a la British North America per dirigir l'expedició a la British North American Exploring Expedition, on viatjaren per regions de l'oest sense haver estat encara cartografiades entre els anys 1857 i 1861. Va fer la delimitació topogràfica de la frontera entre els Estats Units i el Canadà des del Llac Superior a la costa de l'Oceà Pacífic. Va ajudar a l'astrònom Thomas Blakiston de la Royal Artillery, al botànic Eugène Bourgeau i al geòleg Dr James Hector.
El 1859 Palliser va rebre el premi Patron's Gold Medal de la Royal Geographical Society per les seves investigacions a les Rocky Mountains. Tornà a Irlanda el 1862 i va presentar els seus descobriments al Parlament britànic.
Va opinar, de manera errada, que no era possible l'agricultura al Triangle de Palliser del Canadà per tenir massa aridesa. Tanmateix durant la secada del Dust Bowl aquesta zona va resultar devastada.[1]
L'any 1869 va viatjar a l'illa àrtica de Rússia de Novaya Zemlya amb el seu germà, Frederick Palliser a bord del vaixell Sampson.