Gravat per J. Thomson (1819) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 març 1748 Dundee (Escòcia) |
Mort | 20 juliol 1819 (71 anys) Burntisland (Escòcia) (en) |
Sepultura | Old Calton Burial Ground 55° 57′ 13″ N, 3° 11′ 09″ O / 55.9536°N,3.1859°O |
Catedràtic | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de St Andrews |
Es coneix per | Axioma de Playfair |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques |
Ocupació | Matemàtiques Física Geologia |
Organització | Universitat d'Edimburg Royal Society of Edinburgh |
Membre de | |
Alumnes | John Leslie |
Influències | |
Influències en | |
Família | |
Germans | James Playfair i William Playfair |
Premis | |
John Playfair fou un científic escocès del segle xviii, germà de William Playfair.
Era el fill gran del reverend James Playfair, rector de la localitat de Benvie i els seus germans més petits van ser els futurs economista William Playfair i arquitecte James Playfair.
El 1762, amb catorze anys, va ingressar a la universitat de St Andrews amb la intenció de convertir-se en reverend, però també es va interessar per les matemàtiques i va prendre classes de física.[1] El 1766, amb només divuit anys, es va presentar a l'oposició de la càtedra de matemàtiques del Marischal College (Universitat d'Aberdeen) que va ser guanyada per William Trail.[2]
El 1769 es va graduar a St Andrews i, a partir d'aquesta data i fins a la mort del seu pare (1772), va restar la major part del temps a Edimburg, mentre continuava provant d'obtenir alguna plaça acadèmica sense èxit. A la mort del seu pare va ser nomenat rector de la seva parròquia, càrrec que va mantenir fins al 1782. Tot i així, no va abandonar els seus estudis científics i, fins i tot, el 1774 va participar amb Nevil Maskelyne en l'experiment de Schiehallion. A partir d'aleshores els va unir una forta amistat.[2] També va continuar publicant alguns articles als Philosophical Transactions de la Royal Society.
El 1782 va abandonar el ministeri per a convertir-se en el tutor dels fills de la rica família Ferguson de Raith.[2]
Finalment, el 1785, va obtenir una plaça de professor adjunt de matemàtiques a la universitat d'Edimburg, on va establir una sòlida reputació de bon professor, expositor clar i senzill i hàbil físic.[3] El 1805 va esdevenir professor titular de Física (Filosofia Natural) a la mateixa universitat.[4]
A partir de la mort del seu amic James Hutton el 1797, es va convertir en un ferm defensor de les teories geològiques d'aquest, procedint a un estudi sistemàtic de la seva obra de 1795, Teoria de la Terra.[5]
Va ser nomenat fellow de la Royal Society el 1807 i de la Royal Society of Edinburgh el 1783. L'any 1966 va donar nom a la playfairita, un mineral de la classe dels sulfurs.[6]
Les primeres obres de Playfair són de matemàtiques:
Però les obres per les que és més conegut són les seves obres de Filosofia Natural (Física):
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Playfair |