John William Draper
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 maig 1811 St Helens (Anglaterra) |
| Mort | 4 gener 1882 (70 anys) Hastings-on-Hudson (Nova York) |
| Sepultura | Cementiri Green Wood |
| Formació | University College de Londres Escola de Medicina Perelman de la Universitat de Pennsilvània Woodhouse Grove School (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Química, fisiologia, física, fotografia, filosofia, Fotoquímica, astrofotografia, història de les religions i activitat literària |
| Lloc de treball | Nova York |
| Ocupació | químic, escriptor, professor d'universitat, filòsof, historiador, fotògraf, físic, fisiòleg |
| Activitat | (Floruit: 1840 ) |
| Ocupador | Universitat de Nova York |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Fills | John Christopher Draper, Henry Draper, Virginia Draper, Daniel Draper |
| Germans | Dorothy Catherine Draper |
| Premis | |
| |
Signatura  | |
   | |
John William Draper (5 de maig de 1811 - 4 de gener de 1882)[1] va ser un científic anglo-estatunidenc. És considerat com el primer a fotografiar una cara femenina (1839–40) i de la primera fotografia detallada de la Lluna (1840). També va ser el primer president de la Societat Química Americana (1876–77) i el fundador de l'Escola de Medicina de la Universitat de Nova York. Un del llibres de Draper, l'anticatòlica History of the Conflict between Religion and Science, va ser traduït a nombroses llengües.[2] El seu fill, Henry Draper, i la seva neta, Antonia Maury, van ser astrònoms, la seva germana, Carlotta Maury va ser una paleontòloga i el seu fill gran, John Christopher Draper, va ser un químic.[3]
Obra
[modifica]Draper va fer una important recerca científica en el camp de la fotoquímica, que van fer possibles el retrats gràcies a les seves millores (1839) respecte al procés de dageurrotip de Louis Daguerre, i publicà llibres de texts sobre química (1846), sobre filosofia natural (1847), sobre fisiologia (1866), i memòries científiques (1878) sobre l'energia radiant.
Entre 1839–1840, Draper produí fotografies que van ser considerades com les primeres d'un rostre humà.[4][5] Draper va prendre una sèrie de fotografies, amb una exposició a la llum solar de 65 segons. Draper envià còpia de les seves fotografies a John Herschel l'any 1840.
Draper va desenvolupar la proposició l'any 1842 rspecte que només els raigs de llum que són absorbits poden produir canvis químics.[6] Va ser conegut com la "Llei Draper".
L'any 1847 publicà l'observació que tots els sòlids brillen en vermell a la mateixa temperatura, al voltant de 798 kèlvins, coneguda com a Punt de Draper .[7][8]
El 30 de maig de 1860, Draper va fer una conferència sobre el seu escrit "On the Intellectual Development of Europe, considered with reference to the views of Mr. Darwin and others, that the progression of organisms is determined by law." Draper va ser un dels primers exemples de l'aplicació de la metàfora darwiniana de l'adaptació en estudis socials i polítics.[9][10]
Draper va ser l'autor de The History of the Intellectual Development of Europe (1862), que aplicava els mètodes de les ciències físiques a la història. També va escriure una History of the American Civil War (3 vols., 1867–1870), i una History of the Conflict between Religion and Science (1874).[11]
L'any 1975, La Casa de Draper a Hastings va ser designada un National Historic Landmark.
Referències
[modifica]- ↑ Asimov, Isaac. «Draper, John William». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 145. ISBN 8429270043.
- ↑ Reuben, Julie A. The Making of the Modern University: Intellectual Transformation and the Marginalization of Morality. University of Chicago Press, 1996, p. 34. ISBN 978-0-226-71020-4 [Consulta: 23 setembre 2013].
- ↑ John William Draper. The Notable Names Database
- ↑ «No. 2604 John Draper's Sister». University of Houston. [Consulta: 11 setembre 2014].
- ↑ Per a fotografies primerenques de rostres masculins, vegeu els autoretrats de Henry Fitz i de Robert Cornelius, tots dos de l'any 1839.
- ↑ On the idiosyncratic interpretation of the action of what Draper called "Tithonic rays" see Hentschel (2002).
- ↑ «Science: Draper's Memoirs». The Academy. London: Robert Scott Walker, XIV, 338, 26-10-1878, pàg. 408.
- ↑ J. R. Mahan. Radiation heat transfer: a statistical approach. 3rd. Wiley-IEEE, 2002, p. 58. ISBN 978-0-471-21270-6.
- ↑ Keith Thomson. «Huxley, Wilberforce and the Oxford Museum» p. 210. American Scientist, 01-05-2000. Arxivat de l'original el 2013-12-02. [Consulta: 22 juny 2010].
- ↑ «Letter 2852 — Hooker, J. D. to Darwin, C. R., 2 July 1860». Darwin Correspondence Project. [Consulta: 22 juny 2010].
- ↑ Hi ha una traducció al castellà traduïda per Augusto T. Arcimis, amb pròleg de Nicolás Salmerón. Establecimiento Tipográfico de Ricardo Fé, Madrid 1885.
Fonts
[modifica]- Barker, George Frederick. Memoir of John William Draper: 1811–1882.[Enllaç no actiu] Washington, D.C., 1886.
- Fleming, Donald. John William Draper and the Religion of Science. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1950.
- Hentschel, Klaus. Why not one more Imponderable?: John William Draper and his `Tithonic rays', "Foundations of Chemistry" 4,1 (2002): 5-59.
- Miller, Lillian B., Frederick Voss, and Jeannette M. Hussey. The Lazzaroni: Science and Scientists in Mid-Nineteenth-Century America. Washington, D.C.: Smithsonian Institution Press, 1972.
