Joik o yoik és el mot genèric per a referir-se a la música vocal sami, amb lletres o sense. Cantada a cappella o acompanyada per un tambor, la tonalitat és pentatònica, però els cantants poden emprar l'altura que els abellisca. N'hi ha constància des del segle xvii.
Hi ha diversos estils de joik, des dels més íntims fins als èpics. També n'hi ha de creats per a un animal, un paisatge o una persona (d'habitud al moment de nàixer). El cantant tracta de transferir l‘"essència" d'aqueix lloc o aqueix ésser al joik. O siga, hom fa un joik "del" seu amic, no "sobre" el seu amic. Una forma especial de joik són els leu'dds tradicionals dels samis skolt, que són més melòdics, tenen influències musicals d'altres cultures, i sovint expliquen esdeveniments o històries relacionades amb la vida de persones dins de la comunitat sami.[1]
Un dels concursos de joik més importants és el Sámi Grand Prix que se celebra a Kautokeino cada dissabte sant, on es canten joiks tradicionals sense l'acompanyament d'instruments musicals.[2][3]
Molts músics samis han fet carrera com a cantants barrejant elements de joik amb música moderna: