Scilla liliohyacinthus | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Asparagales |
Família | Asparagaceae |
Gènere | Scilla |
Espècie | Scilla liliohyacinthus L., 1753 |
El joliu (Scilla lilio-hyacinthus)[1] és una espècie de plantes angiospermes del gènere Scilla dins la família de les asparagàcies (Asparagaceae).[2]
Addicionalment pot rebre el nom de pinya blava del Pirineu. També s'ha recollit la variant lingüística xulius.[1]
La fageda amb presència del joliu és un domini climàtic en la Vegetació dels Països Catalans sota el nom científic de Scillo-Fagetum
Es troba a les dues bandes dels Pirineus i al Massís Central francès. Es fa en boscos, fins als 2.000 metre d'altitud, preferentment en llocs humits i calcaris.
És una planta perenne i vivaç amb bulb, fa entre 15 i 40 cm d'altura, fulles llargues, entre 10 i 25 cm, i lanceolades. Les flors són blaves amb sis tèpals i s'agrupen en una inflorescència en raïm. Floreix d'abril a juny. El fruit és una càpsula.[3]
Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).[4][5]
Els següents noms científics són sinònims de Scilla lilio-hyacinthus:[2]
A les antigues classificacions botàniques clàssiques era dins la família de les liliàcies]] (Liliaceae) i a la classificació filogenètica APG II va se ubicada a la família Hyacinthaceae.