Josep Albi Fita

Josep Albi Fita

Nom original	(es) José Albi
Biografia
Naixement	1922 València
Mort	7 juny 2010 (87/88 anys) Xàbia (la Marina Alta)
Nacionalitat	País Valencià
Activitat
Camp de treball	Poeta
Ocupació	lingüista, traductor, crític literari, crític d'art, escriptor, poeta
Gènere	Poesia
Moviment	Surrealisme
Influències	Rafael Alberti Merello

Josep Albi Fita (castellà: José Albi) (València, 1922 - Xàbia, 7 de juny de 2010)^[1] fou un poeta, novel·lista i traductor valencià en llengua castellana.

Va estudiar Dret a la seua ciutat natal i Filosofia i Lletres a Saragossa. Es va doctorar a la Universitat de Madrid.

Juntament amb el seu company d'estudis Joan Fuster van gaudir de la biblioteca personal del pare d'Albi^[2] i tenien diversos projectes literaris conjunts.^[3] No obstant, l'inici de la guerra civil els estroncà. La família d'Albi es traslladà a Cadis el 1936, i després d'un breu retrobament a Sueca, novament la família d'Albi es va mudar, en aquesta ocasió a Bilbao.^[4]

Va ser després de retrobar-se a Alacant que Albi i Fuster van fundar i codirigir entre el 1946 i el 1956 la revista Verbo, Cuadernos Literarios.^[5] El primer número va sortir el 1946 a Alacant, amb l'ajuda del seu pare, que era secretari de la Diputació Provincial, cosa que ho facilità. A partir del segon número hi van entrar a formar part Vicente Ramos i Manuel Molina.^[6] Àvid d'oferir als lectors les darreres tendències literàries, Albi va encarregar el 1947 a José Luis Cano que li portés totes les revistes parisenques literàries que pogués.^[7]

Albi també va fundar l'anuari de poesia espanyola Anupe^[8] i autor d'una Antología del surrealismo español.^[9] Ha estat a més a més crític de poesia i d'art i conferencista. Les seues poesies han estat traduïdes al francès, anglès, alemany i hebreu modern i incorporades a diverses antologies espanyoles, europees i sudamericanes.

Premis

Va obtenir el Premi Gabriel Miró per la seua novel·la El silencio de Dios,^[10] el Premi València de Literatura per Odissea 77 el 1977,^[11] el 1978 el Premi Miguel Ángel de Argumosa per Elegía atlántica^[12] i el Premi de les Lletres Valencianes de 2002.

Entre les seues publicacions poètiques mereixen destacar-se: Poemas del amor de siempre, Septiembre en París, Bajo palabra de amor, Elegías apasionadas, Piedra viva, Elegía atlántica el 1978, Jávea o el gozo el 1992 i Esfinges l'any 2000.

Referències

1. El darrer vers de José Albi, a Levante-EMV del 9/06/2010.
2. Soldevila, Carme Gregori. Anotacions al marge: Els aforismes de Joan Fuster. Universitat de València, 2011-11-28, p. 86. ISBN 978-84-370-8305-6. 
3. Josep Pla, Joan Fuster. El Temps, 1997, p. 247. 
4. Miralles, Salvador Ortells. Veure dins els versos: La poesia de Joan Fuster. Universitat de València, 2018-11-21. ISBN 978-84-9134-358-5. 
5. Plumed, Joan Safont i. Greuges i desgreuges. ARA LLIBRES, 2018-02-26. ISBN 978-84-16915-39-2. 
6. Roca, Josep Ballester. Temps de quarantena: Cultura i societat durant la Postguerra al País Valencià (1939-1959). Universitat de València, 2011-11-28, p. 124. ISBN 978-84-370-8681-1. 
7. Benoit, Claude. Les Literatures catalana i francesa al llarg del segle XX. L'Abadia de Montserrat, 1997, p. 369. ISBN 978-84-7826-888-7. 
8. Poesía española (en castellà), 1968, p. 26. 
9. Pont, Jaume. Surrealismo y literatura en España (en castellà). Universitat de Lleida, 2001, p. 351. ISBN 978-84-8409-579-8. 
10. El Libro español (en castellà). Instituto Nacional del Libro Español, 1959, p. 62. 
11. El Año literario español (en castellà). Editorial Castalia., 1974, p. 604. ISBN 978-84-7039-351-8. 
12. Ballester, E. Poesia valenciana en castellano 1936-1986 (en castellà), 1986, p. 97. 

Premis i fites
Precedit per: Jaume Bru i Vidal	Premi de les Lletres Valencianes 2002	Succeït per: Jaime Siles