Josep I de Portugal

Josep I de Portugal

Biografia
Naixement	6 juny 1714 Lisboa (Portugal)
Mort	24 febrer 1777 (62 anys) Lisboa (Portugal)
Sepultura	Convent de Sant Vicenç de Fora
Sobirà de Portugal
1750 – 1777
Gran Mestre de l'Orde de la Torre i Espasa
Dades personals
Altres noms	O Reformador
Activitat
Ocupació	rei
Altres
Títol	Duc
Família	Dinastia Bragança
Cònjuge	Maria Anna Victòria de Borbó (1732–)
Fills	Maria I de Portugal, Maria Anna de Bragança, Maria Dorotea de Bragança, Maria Beneta de Bragança
Pares	Joan V de Portugal   i Maria Anna d'Àustria
Germans	Maria Bàrbara de Bragança Alexandre de Bragança Pere de Bragança Pere III de Portugal Gaspar de Bragança Antoni de Bragança Josep de Bragança Carles de Bragança
Premis
Orde de Crist  Orde de Sant Jaume de l'Espasa  Orde d'Avís
Signatura

Josep I de Portugal, dit el Reformador, (Lisboa, 6 de juny de 1714 - 24 de febrer de 1777) va ser rei de Portugal des del 7 de setembre de 1750 fins a la seva mort. El seu regnat es va caracteritzar per l'obra reformista del seu primer ministre, el marquès de Pombal.

Orígens

Va néixer a Lisboa el 6 de juny de 1714, el tercer fill de Joan V de Portugal i de la seva esposa, Maria Anna d'Àustria.^[1] Per línia materna era net de l'emperador Leopold I i fou el germà gran del futur rei Pere III de Portugal.

Just en néixer, fou nomenat príncep de Brasil, i per tant hereu al regne, per la mort del seu germà gran i primogènit del seu pare Pere de Bragança.

Regnat

Amb 35 anys, el 7 de setembre de 1750, després de la mort del seu pare, fou aclamat com a rei i va accedir al tron portuguès.^[1] Va deixar el poder en mans de Sebastian de Melo, Marquès de Pombal. El poderós marquès va supervisar tots els aspectes de la política econòmica, social i colonial, amb la intenció de fer que Portugal es convertís en un rival per a les altres potències europees, així com per a preservar el seu propi estatus de poder, duent a terme una política reformista, característica del despotisme il·lustrat.^[2] La història del regnat de Josep I és en realitat la història del propi de Melo. Va crear per Decret de 5 d'abril de 1768 la Real Mesa Censòria amb l'objectiu de supervisar les obres destinades a ser publicades o difoses al Regne, que fins aleshores eren competència del Tribunal del Sant Ofici, del Desembargo do Paço i de l'Ordinário.^[3] També va fomentar les denúncies com a forma de controlar la societat. Alguns actes del seu govern van ser considerats especialment cruels, com el Procés de l'afer Távora i l'Incendi de les barraques de Monte Gordo, ja que pretenia traslladar els pescadors que hi vivien a Vila Real de Santo António, ciutat idealitzada per ell.^[4]

Pombal va implicar la Companyia de Jesús en l'afer Távora, un intent d'assassinat del rei el 3 de setembre de 1758, per la seva amistat amb alguns dels supòsits conspiradors. El 19 de gener de 1759, va emetre un decret que segrestava les propietats de la Companyia de Jesús en els dominis portuguesos i el setembre següent va deportar els pares portuguesos, aproximadament uns mil, als Estats pontificis, mantenint els estrangers a la presó. Entre els detinguts i executats hi havia Gabriel Malagrida, el confessor jesuïta de Leonor de Távora, denunciat per "crims contra la fe". Després de l'execució de Malagrida el 1759, la Companyia va ser suprimida per la corona portuguesa.^[5]

El regnat de Josep I va estar marcat pel terratrèmol de Lisboa l'1 de novembre de 1755, un dels terratrèmols més mortals de la història.^[6] Més de 100.000 persones van perdre la vida per culpa del sisme. El terratrèmol va fer que el rei desenvolupés una forta claustrofòbia i ja no es va sentir còmode vivint entre quatre parets. Per això, va traslladar la cort reial a un car complex de tendes localitzades als turons d'Ajuda. La capital es va reconstruir però a un cost molt elevat.

El 1776, va patir un atac de feridura, que va fer que nomenés regent la seva muller.^[2] Amb la mort de Josep I el 1777, el tron va passar a la seva filla, Maria I de Portugal i el govern de ferro del marquès de Pombal va arribar a la seva fi.

Matrimoni

Per sol·licitud del seu pare, el 1729 es va casar amb la infanta Maria Anna Victòria de Borbó, filla de Felip V d'Espanya i d'Isabel Farnese.^[7] Es pactà un doble matrimoni, l'altre va ser el de la seva germana Maria Bàrbara amb el futur Ferran VI. El matrimoni es va celebrar per poders alhora a Elvas, per la part portuguesa, i a Badajoz, per l'espanyola, i el 19 de gener de 1729 la seva esposa entrà a Portugal.^[8][7] L'acord va comportar la fi d'anys de confrontació entre els dos països i va afavorir la política de neutralitat del monarca portuguès.^[8]

El matrimoni va tenir 8 fills, dels quals van arribar a la maduresa 4 filles:^[9]

• Maria (1734-1816), reina de Portugal, casada amb el seu oncle, Pere III.
• Maria Anna (1736-1813), infanta.
• Maria Dorotea (1739-1771), infanta.
• Maria Beneta (1746-1829), princesa del Brasil, casada amb el seu cosí, Josep.

Referències

1. «D. José I» (en portuguès). Diccionario histórico, corográfico, heráldico, biográfico, bibliográfico, numismático y artístico. João Romano Torres - Manuel Amaral, 1904-1915/2000-2015. [Consulta: 9 agost 2021].
2. «Josep I de Portugal». Gran enciclopèdia catalana. [Consulta: 18 agost 2023].
3. «Real Mesa Censória» (en portuguès). Arquivo Nacional da Torre do Tombo. [Consulta: 1r setembre 2015].
4. Silva Lopes, João Baptista da. Corografia: ou, Memoria Econômica, estadistica, e topografica do Reino do Algarve (en portuguès), 1841, p. 382. 
5. Prestage, Edgar. «Marquis de Pombal». A: Robert Appleton Company. The Catholic Encyclopedia (en anglès). Vol. 12, 1911. 
6. «Jordi Creus i la història del terratrèmol que va destruir Lisboa». Catalunya Ràdio, 03-11-2020. [Consulta: 6 juny 2021].
7. Hargreaves-Mawdsley, W. N.. Eighteenth-Century Spain 1700-1788. A Political, Diplomatical and Institutional History (en anglès). Londres: The Macmillan Press, 1979, p. 65. ISBN 978-1-349-01805-5. 
8. Newitt, Malyn. The Braganzas. The Rise and Fall of the Ruling Dynasties of Portugal and Brazil, 1640-1910 (en anglès). Londres: Reaktion Books, 2019, p. 135. ISBN 978-1-78914-005-7. 
9. Fluvià i Escorsa, Armand de «Genealogía de las casas soberanas». Hidalguía, any IX, núm. 48, 1961, pàg. 707.

Precedit per: Joan V el Magnànim

Rei de Portugal 1750 – 1777

Succeït per: Maria I la Pietosa amb Pere III de Portugal