Josep Maria Benet i Jornet

Josep Maria Benet i Jornet

Biografia
Naixement	20 juny 1940 Barcelona
Mort	6 abril 2020 (79 anys) Lleida (Segrià)
Causa de mort	COVID-19
Sepultura	fou incinerat
4t Degà de la Institució de les Lletres Catalanes
2004 – 2006 ← Maria Antònia Oliver i Cabrer – Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío →
Dades personals
Formació	Institut del Teatre
Activitat
Ocupació	dramaturg, guionista, escriptor
Membre de	Acadèmia de les Arts Escèniques d'Espanya
Gènere	Realisme històric
Moviment	Literatura realista
Obra
Obres destacables (1962) Una vella, coneguda olor (1989) Desig (1994) E.R. (1994-1994) Poble Nou (1997-1998) Nissaga de poder (2005-2010) Ventdelplà
Família
Fills	Carlota Benet Cros
Premis
(2013)  Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2010)  Premi Max d'Honor (1998)  Premi de la Institució de les Lletres Catalanes (1997)  Creu de Sant Jordi (1995)  Premi Nacional de Literatura Dramàtica de les Lletres Espanyoles, per l'obra E.R. (1963)  Premi Josep Maria de Sagarra, per l'obra Una vella, coneguda olor

Josep Maria Benet i Jornet, anomenat afectuosament Papitu pels seus amics^[1] (Barcelona, 20 de juny de 1940 - Lleida, 6 d'abril de 2020),^[2] va ser un dels dramaturgs més reconeguts del país i se'l considera un dels principals renovadors del teatre català.^[3]

Biografia

Va estudiar filologia romànica i va ser professor de literatura dramàtica a l'Institut del Teatre de Barcelona (1974-1981). Les seves primeres obres, emmarcades en la renovació proposada per grups com l'Agrupació Dramàtica de Barcelona, s'inscriuen en els postulats del realisme històric.

L'any 1963, amb només 23 anys, va debutar amb Una vella, coneguda olor, una peça llavors trencadora pel seu to realista, que acostava el teatre a la Barcelona del moment i que li va fer merèixer el Premi Josep Maria de Sagarra.^[4] Des de llavors va escriure més de quaranta peces teatrals, traduïdes a una dotzena d'idiomes, que recullen les preocupacions quotidianes de la societat catalana, i els seus èxits E.R. i Testament han estat adaptats al cinema per Ventura Pons.^[5] També fou el responsable d'algunes de les sèries més emblemàtiques de TV3, com Poble Nou, Nissaga de Poder o Ventdelplà. La seva trajectòria va ser reconeguda amb nombrosos premis, entre els quals el Premi Nacional de Literatura Dramàtica de les Lletres Espanyoles (1995), la Creu de Sant Jordi (1997), el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes de guions audiovisuals (1998), el Premi Max d'Honor (2010) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2013).^[6] L'any 2010 va publicar les seves memòries, Material d'enderroc (Edicions 62).^[7]

El març de 2011 va anunciar que donava el seu fons a la Biblioteca de Catalunya.^[8] El 2015, la seva filla Carlota Benet va anunciar que el seu pare patia la malaltia d'Alzheimer, al Teatre Nacional de Catalunya en el curs d'un homenatge amb una celebració institucional amb motiu del seu 75è aniversari.^[9][2] Va morir en 6 d'abril de 2020 a causa de la pandèmia per coronavirus de 2019-2021.^[4]

Obres

Teatre

• Una vella, coneguda olor (1964, Premi Josep Maria de Sagarra 1963)
• La nau (1969)
• Cançons perdudes (1970)
• Berenàveu a les fosques (1972, Premi de Teatre Català Ciutat de Sabadell 1972)
• Supertot (1973)
• La desaparició de Wendy (1974)
• Revolta de bruixes (1976)
• Quan la ràdio parlava de Franco (1980)
• El manuscrit d'Alí-Bey (1985)
• Ai, carai! (1989)
• Desig (1989)
• E.R. (1994, Premi Nacional de Literatura Dramàtica de les Lletres Espanyoles 1995)
• Testament (1997)
• El gos del tinent (1999)
• Olors (2000)
• L'habitació del nen (2002)
• Salamandra (2005)
• Soterrani (2008)
• La plaça del Diamant (2008). Teatre Nacional de Catalunya.
• Dues dones que ballen (2010)
• Com dir-ho? (2013)

Guions per a sèries de televisió

• Vídua, però no gaire (1982)
• Telegaseta de Catalunya (1984)
• Recordar, peligro de muerte (1986)
• Poble Nou (1993-1994)
• Fugaç (1994 )
• Pedralbes Centre (1995)
• Nissaga de poder (1996-1998)
• Laberint d'ombres (1998-2000)
• Rías Baixas (2000)
• El Cor de la Ciutat (2000-2009)
• Mirall trencat (2002)
• Ventdelplà (2005 - 2010)
• Amar en tiempos revueltos (2005-?)
• Mar de fons (2006-2007)
• Zoo (2008)

Premis

• 1963 Premi Josep Maria de Sagarra per l'obra Una vella, coneguda olor.^[2]
• 1972 Premi de Teatre Català Ciutat de Sabadell per l'obra Berenàveu a les fosques.
• 1995 Premi Nacional de Literatura Dramàtica de les Lletres Espanyoles, per l'obra E.R..
• 1997 Creu de Sant Jordi.
• 1998 Premi de la Institució de les Lletres Catalanes.
• 2010 Premio Max d'Honor, al millor autor teatral en català.^[2]
• 2013 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes d'Òmnium Cultural.^[2]

Referències

1. Ballabriga, J. «Carlota Benet: "El meu pare, Benet i Jornet, ha viscut el que havia desitjat"». Segre, 29-01-2018. Arxivat de l'original el 22 de setembre 2020. [Consulta: 6 abril 2020].
2. «S'ha mort el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet a 79 anys». Vilaweb, 06-04-2020. Arxivat de l'original el 2020-04-06. [Consulta: 6 abril 2020].
3. «El Benet i Jornet urbanista». Directa. Arxivat de l'original el 2017-03-23 [Consulta: 22 març 2017].
4. «Mor el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet per coronavirus». Nació Digital, 06-04-2020. Arxivat de l'original el 6 d’abril 2020. [Consulta: 6 abril 2020].
5. «Ventura Pons rueda en Barcelona "Testament" con guión de Benet i Jornet» (en castellà). El Pais, 30-07-1998. Arxivat de l'original el 18 de maig 2019. [Consulta: 6 abril 2020].
6. «Josep Maria Benet i Jornet, Premi d´Honor de les Lletres Catalanes». Diari de Girona, 18-03-2011. Arxivat de l'original el 2016-12-22. [Consulta: 21 desembre dels 2016].
7. «Josep Maria Benet i Jornet». Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). Arxivat de l'original el 2016-04-09. [Consulta: 23 març 2016].
8. «Josep Maria Benet i Jornet dona el seu fons a la Biblioteca de Catalunya». Diari Ara, 18-03-2011. Arxivat de l'original el 19 de març 2011. [Consulta: 26 març 2011].
9. «El TNC homenatjarà Benet i Jornet dimarts que ve: el dramaturg català compleix 75 anys en plena lluita contra l'Alzheimer». El Periódico, 10-06-2015. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 1r març 2016].

Enllaços externs

• «Josep Maria Benet i Jornet». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
• LletrA. «Josep Maria Benet i Jornet». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
• Fons personal a la Biblioteca de Catalunya