Biografia | |
---|---|
Naixement | 31 gener 1945 (79 anys) Toledo (Ohio) |
Floruit | 1978 |
Activitat | |
Camp de treball | Art conceptual |
Lloc de treball | Nova York Toledo Cleveland Tuntange Stuttgart Roma |
Ocupació | pintor, escultor, artista conceptual, teòric de l'art, fotògraf, professor d'universitat, il·lustrador, artista visual |
Gènere | Art conceptual |
Moviment | Art conceptual i Art & Language |
Representat per | Galeria Sean Kelly, Artists Rights Society, Margo Leavin Gallery (en) i galeria Almine Rech |
Participà en | |
13 juny 1992 | Documenta IX |
19 juny 1982 | documenta 7 |
24 juny 1977 | documenta 6 |
Família | |
Fills | Noëma Kosuth (en) |
Joseph Kosuth (Toledo, 31 de gener de 1945) és un artista conceptual estatunidenc.[1][2]
Estudià a Toledo (1965) i completà la seva formació a l'School of Visual Arts de Nova York. Aviat es convertí en un dels més importants líders de l'art conceptual, arribant al rebuig absolut de qualsevol tipus de producció d'obres a causa del seu caràcter ornamental. Les seves idees queden recollides en l'assaig Art after Philosophy (Studio international, 1969), en el qual cita a Marcel Duchamp i els seus objectes trobats com a veritables creadors de la revolució artística pel que fa al pas de l'aparença al concepte.[3] Enuncià el principi que una obra d'art és una tautologia, arribant a expressar que «l'art és, de fet, la definició de l'art». Aborda el tema artístic com un problema filosòfic i lingüístic, fet que l'acosta a l'Art & Language.
Format sobretot en el camp artístic, també va dur a terme estudis de filosofia i antropologia. La seva trajectòria demostra el seu coneixement i afinitat amb els mètodes de recerca proposats pels filòsofs del llenguatge Ludwig Wittgenstein i Alfred Jules Ayer. L'obra assagística de 1969, Art after Philosophy, és el seu principal manifest i el lloc on desenvolupa la base teòrica de les seves obres. Les seves creacions més conegudes porten per títol Investigacions (en referència a Wittgenstein) i consisteixen en dispositius que examinen i reclassifiquen realitats mitjançant l'ús del text, la funció del qual és explorar la naturalesa de l'art i conduir-lo a la seva desmaterialització.