Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 abril 1912 Poluvsie (Imperi austrohongarès) |
Mort | 18 juny 1942 (30 anys) Catedral dels Sants Ciril i Metodi (Protectorat de Bohèmia i Moràvia) |
Causa de mort | suïcidi, ferida per arma de foc |
Sepultura | Cementiri Ďáblice |
Grup ètnic | Eslovacs |
Alçada | 164 cm |
Activitat | |
Ocupació | militar |
Activitat | 1940 - |
Carrera militar | |
Branca militar | Exèrcit txecoslovac a l'exili |
Rang militar | sergent |
Conflicte | Segona Guerra Mundial Operació Antropoide |
Participà en | |
27 maig 1942 | Operació Antropoide |
Premis | |
Jozef Gabčík (Rajecké Teplice, 8 d'abril de 1912 - Praga, 18 de juny de 1942) fou un soldat eslovac de l'exèrcit txecoslovac que participà en l'operació Antropoide, l'assassinat del Reichsprotektor interí de Bohèmia i Moràvia, el SS-Obergruppenführer Reinhard Heydrich.
Gabčík va néixer el 1912 al poble de Palosnya (avui Poluvsie), al municipi de Rajecké Teplice d'Eslovàquia, que aleshores formava part d'Àustria-Hongria. Orfe des dels 10 anys, va aprendre l'ofici de ferrador i de ferrer amb el mestre ferrer local J. Kunike, amb la família del qual vivia. Va aprendre també a construir rellotges al poble de Kostelec Nad Vltavou (Bohèmia). El 1927, d'acord amb els arxius que es conserven, cursava estudis empresarials a Kovarov, prop de Kostelec Nad Vltavou. Va ingressar a l'exèrcit txecoslovac l'any 1937 i com a militar va treballar en una planta de productes químics a Žilina. El 1939, amb Txèquia annexionada pel III Reich i Eslovàquia convertida en un estat satèl·lit, va fugir a França, on hi va lluitar i hi va rebre la Creu de Guerra. Després de la derrota va passar al Regne Unit, on va formar part de la brigada d'infanteria de 'Txecoslovacs Lliures' estacionada a Cholmondeley Castle, al Cheshire. Va rebre entrenament com a paracaigudista i va assolir el rang de rotmistr (equivalent a sergent).[1]
Jozef Gabčík va ser un dels dos voluntaris (un txec – Jan Kubiš – i un eslovac – ell mateix) escollits per dur a terme l'operació Antropoide, ideada pel president txecoslovac a l'exili, Edvard Beneš, i el cap dels seus serveis d'intel·ligència, el General František Moravec.[2] L'objectiu era assassinar el SS-Obergruppenführer Reinhard Heydrich, Reichsprotektor de Bohèmia i Moràvia (on va guanyar-se els malnoms de "Carnisser de Praga", "Bèstia Rossa" i "El Botxí"), mà dreta de Heinrich Himmler, cap de l'Oficina Principal de Seguretat del Reich i principal arquitecte de la Solució final per a l'extermini dels jueus.[3]
Després d'un entrenament exhaustiu en diversos indrets de la Gran Bretanya,[4] ell i Jan Kubiš van volar cap a Txecoslovàquia el 28 de desembre de 1941 a la nit, compartint vol amb cinc soldats més de l'exèrcit txecoslovac a l'exili, els escamots Silver A i Silver B amb missions diferents i ignorant cada equip la missió dels altres. Gabčík i Kubiš van saltar amb paracaigudes el 29 de desembre cap a les 2h de la matinada prop de Praga i no, com era previst, a la zona més segura de Pilsen. La causa de l'error va ser una nevada recent que emmascarava els punts de referència i que va dificultar l'orientació dels pilots.[5] Un cop a Praga, es van posar en contacte amb algunes famílies, entre les quals destaca la família Moravec, i organitzacions anti-nazis que els van ajudar durant la preparació de l'atemptat.[6]
El 27 de maig de 1942, a 2/4 d'11 del matí, Heydrich es va desplaçar com cada dia des de la seva residència a Panenské Břežany al castell de Praga, amb retard respecte a l'horari habitual. Com feia tot sovint, viatjava sense escorta en un Mercedes-Benz descobert sense blindar. Gabčík i Kubiš l'esperaven a la parada de tramvia de la corba propera a l'hospital Bulovka, al barri Praga 8-Libeň. Quan el cotxe de Heydrich va reduir velocitat a causa de la corba, Gabčík s'hi va plantar al davant per disparar, però la seva metralladora Sten es va encallar. Heydrich, ignorant l'amenaça que representava Kubiš al seu darrere, va fer aturar el vehicle per disparar a l'atacant. Kubiš va aprofitar per llançar una granada antitancs modificada, que va explotar a l'aire, poc més amunt del flanc dret del Mercedes.[7] La metralla, després de travessar la carrosseria posterior dreta del vehicle i el seient del copilot, va impactar el cos de Heydrich, introduint-hi bocins de metall i fibres del farcit del seient. Kubiš també va resultar ferit per la metralla. Heydrich, aparentment il·lès, va voler perseguir Gabčík que fugia en bicicleta, però es va esfondrar de seguida. El conductor, SS-Oberscharführer Klein, que havia començat a perseguir Kubiš, va tornar per ajudar-lo. Heydrich li va ordenar que capturés Gabčík, cosa que no va aconseguir, ja que aquest, després d'una persecució pels carrerons del barri, es refugià en un portal, li va disparar dues vegades amb el revòlver i el va ferir.[7][8] Gabčík i Kubiš quedaren convençuts que havien fracassat. Heydrich va ingressar a l'hospital Bulovka, on va ser operat i va evolucionar favorablement. Però va patir una septicèmia, probablement causada per les fibres del seient, que li va causar la mort el 4 de juny de 1942 al matí.[9]
Gabčík i Kubiš s'amagaren primer amb dues famílies de Praga i després es refugiaren a l'Església Karel Boromejsky, ortodoxa, junt amb altres paracaigudistes. La investigació va determinar ràpidament que l'acció havia estat organitzada amb participació britànica i havia comptat amb suport de la resistència local. Tanmateix, la Gestapo i les SS van ser incapaces d'identificar els executors ni qui hi havia col·laborat. Això va desfermar una repressió brutal, com al poble de Lidice amb l'assassinat massiu dels habitants i l'arranament posterior de les cases.[10] El 16 de juny,[11] però, Karel Čurda, membre d'un altre escamot de paracaigudistes, el grup Out Distance, va delatar totes les persones que coneixia relacionades amb l'operació Antropoide i amb la resistència, cobrant una recompensa de mig milió de Reichsmarks. La seva delació va implicar immediatament la detenció i tortura de la família Moravec i va conduir els alemanys a l'església. El 18 de juny[12] van desplaçar-hi 700 membres de la Gestapo i les SS. Tres dels refugiats, parapetats al cor, van impedir-los l'entrada a l'església durant dues hores i van morir en el combat o immediatament després a causa de les ferides. Aquest fou el cas de Jan Kubiš o del Tinent Adolf Opálka, cap del grup Out Distance. Jozef Gabčík i tres resistents més, refugiats a la cripta, van resistir-hi encara cinc hores, repel·lint tots els atacs. Per desallotjar-los o ofegar-los, els alemanys hi van desplaçar una unitat de bombers i van intentar inundar la cripta, però els paracaigudistes van frustrar els seus intents. Finalment, en esgotar les municions, es van suïcidar abans de caure en mans dels nazis.[13]
Els alemanys van fer pagar als txecs el seu fracàs després no poder capturar vius els paracaigudistes malgrat els mitjans abocats: van repetir les matances i destruccions de Lidice amb el poble de Ležáky, on hi havia una emissora de la resistència que havia estat denunciada per Karel Čurda[14] i van detenir, torturar i assassinar o deportar al camp d'extermini de Mauthausen les persones denunciades per ell, les que van poder relacionar amb l'atemptat i ciutadans triats a l'atzar. Entre els assassinats només un 21% estaven relacionats directament amb la resistència.[15] En la repressió varen perdre la vida membres de l'Església Ortodoxa acusats de col·laborar amb els amagats a Sants Ciril i Metodi, entre els quals el mateix bisbe ortodox Gorazd, la xicota de Jan Kubiš, Anna Malinová i els familiars de tots els paracaigudistes amagats. Només se salvaren les germanes de Jozef Gabčík i les seves famílies, que vivien a Eslovàquia i no estaven directament a l'abast de la Gestapo.[16]
D'altra banda, Antropoide va ser l'única operació aliada en tota la guerra que va aconseguir assassinar un alt jerarca nazi.[16] Tant aquest fet com la sagnant repressió van conduir el Regne Unit i França a revocar l'acord de Múnic pel qual havien acceptat la incorporació a Alemanya de la regió txeca dels Sudets.[17]
El poble de Gabčíkovo al sud d'Eslovàquia porta el nom de Josef Gabčík, així com una de les preses del Danubi del grup Gabčíkovo – Nagymaros, propera al poble. Es va donar també el seu nom al 5è Regiment de les Forces Especials Jozef Gabčík de les forces armades de la República d'Eslovàquia, amb base a Žilina.
Les pel·lícules Hangmen Also Die! (1943), Hitler's Madman (1943), The Silent Village (1943), Atentát (1964), Operació Trenc d'Alba (1975), Lidice (2011), Operació Anthropoid (2016) i The Man with the Iron Heart (2017) tracten sobre l'afer.