Biografia | |
---|---|
Naixement | 26 desembre 1867 París |
Mort | 7 juny 1956 (88 anys) Fontenay-aux-Roses (França) |
Formació | École Centrale de Paris Facultat d'Art de París - ciència de la història Lycée Charlemagne |
Activitat | |
Ocupació | Escriptor |
Obra | |
Obres destacables | |
Premis | |
| |
Julien Benda (París, 1867 - Fontenay-aux-Roses, Illa de França, 1956) va ser un filòsof i assagista francès.[1]
Julien Benda va néixer el 27 de desembre de 1867 a París en una família jueva. Va fer els estudis primaris en diverses escoles d'elit (Charlemagne, Condoncert, Henry IV i Saint Louis) i va començar a estudiar enginyeria a l'Ecole Centrale, però va abandonar els estudis per fer el servei militar i posteriorment va estudiar història i filosofia a la Sorbona.
La mala situació econòmica de la seva família el va obligar a dedicar-se als 46 anys a fer d'escriptor professional.[2]
La seva importància radica en la seva obra magna La Trahison des Clercs (traduït al català per Marisa Bolta com La traïció dels intel·lectuals[3]) on acusa els intel·lectuals del seu país de cedir a les pressions polítiques en perjudici de la racionalitat, especialment arran de l'Afer Dreyfus; aquest conflicte li va permetre escriure el seu primer article (1898)[4] «Notes d'un Byzantin» a la revista La Revue Blanche on hi col·laboravan entre altres André Gide, Léon Blum i Lucien Herr.[2] Les polèmiques més rellevants en aquest sentit les va protagonitzar amb els escriptors Charles Maurras, Maurice Barrès o Henri Bergson. Alguns cronistes fan menció que la seva condició de jueu i la seva posició en el cas Dreyfus li van privar de rebre el Premi Goncourt de l'any 1912.[5]
Va publicar més de quaranta llibres i innumerables articles.