Julius Klengel

Plantilla:Infotaula personaJulius Klengel

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 setembre 1859 Modifica el valor a Wikidata
Leipzig (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 octubre 1933 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Leipzig (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSüdfriedhof (Leipzig) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, professor d'universitat, pedagog musical, violoncel·lista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsEmil Hegar (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesPaul Grümmer, Guillermina Suggia, Ruben Liljefors i James Messeas (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVioloncel Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsEva Klengel Modifica el valor a Wikidata
GermansPaul Klengel Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 8ff57118-8419-45b6-b063-7c35e012638c Discogs: 1483707 IMSLP: Category:Klengel,_Julius Modifica el valor a Wikidata

Julius Klengel (Leipzig, 24 de setembre de 1859 - Leipzig, 27 d'octubre de 1933) va ser un violoncel·lista alemany, així com compositor i professor d'instrumental.

Biografia

[modifica]

Provenia d'una família de músics. El besavi ja era cantor i professor d'escola a Stolpen. Set membres de la família Klengel van tocar a l'Orquestra del Gewandhaus de Leipzig fins al 1924. L'avi Moritz Klengel (1793–1870) era violinista i ensenyava al conservatori, el cosí Julius Röntgen era compositor i pianista.

Formació

[modifica]

Com els seus cinc germans, Julius va rebre inicialment ensenyament científic i musical del seu pare, Wilhelm Julius Klengel (1818–1879). Va començar a tocar el violoncel als set anys i aviat va rebre lliçons regulars de l'alumne de Grützmacher, Emil Hegar (1843–1921), germà de Friedrich Hegar. Va continuar estudiant violoncel amb Carl Davidoff i composició amb Salomon Jadassohn. Era considerat un nen prodigi amb talent.

Obra

[modifica]

Als quinze anys ja tocava a l'Orquestra Gewandhaus i aviat va ser un solista molt sol·licitat. Els concerts el van portar per tot Alemanya i, a partir de 1878, també per altres països europeus. Des de 1881 va ser violoncel·lista principal de la Gewandhausorchester Leipzig i alhora professor al Conservatori de Leipzig. Va tocar amb els directors d'orquestra Carl Reinecke, Arthur Nikisch i Wilhelm Furtwängler. A més del seu talent com a violoncel·lista, Klengel també tenia un do especial per a l'ensenyament. Des de 1911 també va ser un dels professors del recentment fundat Conservatori de Música de Turingia a Erfurt. Ha format gairebé 1.000 estudiants. Els seus alumnes més famosos inclouen Benar Heifetz, Julius Herner, Gregor Piatigorsky, Guilhermina Suggia, Joachim Stutschewsky, Rudolf Metzmacher, Georg Wille, Emanuel Feuermann i William Pleeth.

La seva filla, Eva Klengel, va dirigir una escola per a joves violoncel·listes a Leipzig entre 1935 i 1955.

Klengel també es va fer un nom com a compositor. La seva obra més coneguda és lHimne per a 12 violoncels. Va escriure, entre altres coses, una Serenata en fa major op.24 per a cordes i un doble concert op.61 per a violí, violoncel i orquestra. La majoria dels aspirants a violoncel·listes (professionals) toquen un concert de Klengel durant la seva formació.

Honors

[modifica]

El 2021, la tomba de Klengel al cementiri sud de Leipzig va ser àmpliament restaurada sota el lideratge de la Paul Benndorf Society amb l'ajuda del finançament de l'Estat Lliure de Saxònia i donacions de músics de l'Orquestra Gewandhaus.

Treballs

[modifica]
  • Capriccio, Op. 3
  • Cello Concerto Nr.1 in a-Moll, Op. 4 (1882)
  • Two pieces per a quatre violoncels, Op. 5
  • Serenade
  • Humoresque
  • Scherzo per a violoncel i piano, Op. 6
  • Concertino No.1 in C major, Op. 7
  • Concert piece in D minor per a violoncel i piano, Op. 10
  • Mazurka No.3 per a violoncel i piano, Op. 14
  • Variations per a quatre violoncels, Op. 15
  • Suite in D minor per a dos violoncels, Op. 22
  • Serenade in F major, Op. 24
  • Caprice per a violoncel i piano, Op. 27
  • Theme with Variations per a quatre violoncels, Op. 28
  • Impromptu per a quatre violoncels, Op. 30
  • Concerto No.3 per violoncel, Op. 31
  • Four pieces per a quatre violoncels, Op. 33
    • Song without words
    • Gavotte
    • Wiegenlied
    • Marsch
  • Klaviertrio No.2 (infantil), Op. 35
    • Kindertrio No.1 in C major
    • Kindertrio No.2 in G major
  • Cellokonzert Nr. 4 h-Moll, Op. 37 (1901)
  • Piano Trio No.1 (infantil), Op. 39
    • Kindertrio No.1 in F major
    • Kindertrio No.2 in D major
  • Suite No.2 in A minor per a violoncel i piano, Op. 4
  • Concertino No.2 in G major per a violoncel i piano, Op. 41
  • Caprice in the Form of a Chaconne after a Theme by Schumann per violoncel, Op. 43
  • Double Concerto in E minor per a dos violoncels, Op. 45 (1908)
  • Concertino No.3 in A minor per a violoncel i piano, Op. 46
  • Six Sonatinas per a violoncel i piano, Op. 47
  • Six Sonatinas per a violoncel i piano, Op. 48
  • Andante Sostenuto per violoncel i orquestra, Op. 51
  • Suite per violoncel i orgue, Op. 54
  • Suite for Cello in D minor, Op. 56
  • Hymnus for 12 Cellos, Op. 57
  • Small Suite per a tres violoncels, Op. 59
  • Concerto for Violin, Cello and Orchestra, Op. 61
  • Three pieces per a dos violoncels i piano (orgue), Op. 62

Funciona sense números d'Opus

[modifica]
  • Tägliche Übungen (Band 1 bis 3), Vol. I

Bibliografia

[modifica]
  • Katrin Löffler, Iris Schöpa, Heidrun Sprinz: Der Leipziger Südfriedhof. Geschichte, Grabstätten, Grabdenkmäler. Edition Leipzig, Leipzig 2000, ISBN 3-361-00526-4, S. 165.
  • Anton Würz: Klengel, Julius. In: Neue Deutsche Biographie (NDB). Band 12, Duncker & Humblot, Berlin 1980, ISBN 3-428-00193-1, S. 39 f. (Digitalitzat).[1]

Discografia

[modifica]

Hi ha quatre CD disponibles a Klengel (a partir del 2021):

  • Cellokonzerte Nr. 1 & 4 (Jankovic, Richter, Radio-Philharmonie Hannover), cpo, 2001, Nr. 1629820[2]
  • Serenade f.Streichorchester op. 24, Südwestdt. Kammerorchester Pforzheim, Label 'ebs' (1995), Nr. 7973167[3]
  • Complete Concertinos (Martin Rummel, Mari Kato), Naxos 8.573793[4]
  • Cellokonzert Nr. 3 a-moll op. 31, (Raphaela Gromes, RSB Berlin, Nicholas Carter), Sony 8923545[5]

Referències

[modifica]
  1. [1](alemany)
  2. [enllaç sense format] https://www.jpc.de/jpcng/cpo/detail/-/art/Julius-Klengel-1859-1933-Cellokonzerte-Nr-1-4/hnum/1629820
  3. [enllaç sense format] https://www.jpc.de/jpcng/classic/detail/-/art/Julius-Klengel-1859-1933-Serenade-f-Streichorchester-op-24/hnum/7973167
  4. [enllaç sense format] https://www.naxos.com/CatalogueDetail/?id=8.573793
  5. [enllaç sense format] https://www.jpc.de/jpcng/classic/detail/-/art/cellokonzerte/hnum/8923545