Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) June Dalziel Hart 5 octubre 1930 Glasgow (Escòcia) |
Mort | 1r desembre 2007 (77 anys) Bexhill (Anglaterra) |
Causa de mort | infart de miocardi |
Activitat | |
Camp de treball | Virologia |
Ocupació | viròloga, biòloga |
Ocupador | Glasgow Royal Infirmary Wellcome Research Laboratories St Bartholomew's Hospital Royal Postgraduate Medical School St Thomas's Hospital Medical School Ontario Cancer Institute |
June Dalziel Almeida (Glasgow, 5 d'octubre de 1930 - Bexhill, 1 de desembre de 2007)[1] fou una viròloga escocesa que, amb poca formació formal, obtingué un doctorat en ciències i fou pionera en l'obtenció d'imatges, la identificació i el diagnòstic dels virus.[2] Va descobrir un nou tipus de coronavirus i, el 1979, va publicar el llibre Manual for rapid laboratory viral diagnosis.
June Dalziel Hart va néixer el 5 d'octubre de 1930 a Glasgow, filla de Jane Dalziel (de soltera Steven) i de Harry Leonard Hart, un conductor d'autobús. Va deixar l'escola als 16 anys per treballar com a tècnica d'histopatologia a la Glasgow Royal Infirmary. Després es va traslladar a l'Hospital St. Bartholomew per continuar la seva carrera.[3]
L'11 de desembre de 1954 es va casar amb Enrique Rosalio (Henry) Almeida (1913–1993), un artista veneçolà amb qui va tenir una filla, Joyce. La família es va mudar a Canadà, on June va treballar a l'Ontario Cancer Institute com a microscopista electrònica. Tot i tenir poques qualificacions formals, va ser promocionada d'acord amb les seves capacitats.[3] Diverses publicacions van reconèixer el seu treball en la identificació de l'estructura viral. A.P. Waterson, aleshores catedràtic de microbiologia de la St Thomas's Medical School, va valorar el seu talent i la va convèncer per tornar a Anglaterra per treballar a l'hospital. Va desenvolupar un mètode per visualitzar millor els virus mitjançant l'ús d'anticossos. Va treballar en el virus de l'hepatitis B i els virus del refredat comú.[4] Almeida va aconseguir les primeres imatges del virus de la rubèola utilitzant una immunomicroscopia electrònica.[5] David Tyrrell i Almeida van treballar en la caracterització d'un nou tipus de coronavirus;[6] família que inclou el virus SARS i el virus SARS-CoV2 que causa la COVID-19.
Almeida va seguir a Waterson a la Postgraduate Medical School de Londres, on les seves contribucions a diversos articles van ser reconegudes amb un doctorat. Va acabar la seva carrera al Wellcome Institute.[4] Mentre treballava al Wellcome, va ser esmentada en diverses patents en el camp de la identificació de virus.[7] El 1970 Albert Kapikian va passar sis mesos al Regne Unit on, per suggeriment del seu cap, va estudiar les tècniques d'Almeida; després, als Estats Units, va utilitzar aquestes tècniques per identificar una causa de gastroenteritis no bacteriana: el virus de Norwalk. Almeida va deixar el Wellcome Institute i va començar a ensenyar ioga, però va tornar-hi per fer tasques d'assessorament a final dels anys 1980, quan va ajudar a obtenir noves imatges del virus VIH.[3] Va publicar el Manual for rapid laboratory viral diagnosis el 1979 per a l'Organització Mundial de la Salut.[8]
A causa de la pandèmia de COVID-19 de 2019-2020, la seva recerca va tornar a destacar-se. La BBC va descriure Almedia com «la dona que va descobrir el primer coronavirus».[9] El professor Hugh Pennington va assenyalar que els xinesos havien utilitzat les seves tècniques per identificar la COVID-19 i que el seu treball havia ajudat a la identificació primerenca.[10]