Juneda

Plantilla:Infotaula geografia políticaJuneda
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 32′ 57″ N, 0° 49′ 30″ E / 41.549157°N,0.825071°E / 41.549157; 0.825071
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
Àmbit funcional territorialPonent
ComarcaGarrigues Modifica el valor a Wikidata
CapitalJuneda Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.478 (2023) Modifica el valor a Wikidata (73,53 hab./km²)
Llars75 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciJunedenc, junedenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície47,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat percanal d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
Altitud264 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Torregrossa
Castelldans
Puigverd de Lleida
Cervià de les Garrigues
Puiggròs
les Borges Blanques
Miralcamp Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataAntoni Villas Miranda (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25430 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE25119 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT251193 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webjuneda.cat Modifica el valor a Wikidata

Juneda és una vila de Catalunya situada al nord de la comarca de les Garrigues, a la Vegueria de Ponent. Limita amb els termes garriguencs de Puiggròs (E), les Borges Blanques (SE), Cervià de les Garrigues (S), Castelldans (SW i W), un enclavat (el Masroig) de les Borges Blanques (W), amb el segrianenc de Puigverd de Lleida (NW) i amb Torregrossa (N), que pertany al Pla d'Urgell. Té un enclavament (l'Infern) entre els termes de Puiggròs (Garrigues) i Torregrossa (Pla d'Urgell).[1] Pertany al Partit Judicial de les Borges Blanques i al Bisbat de Lleida.

Les terres del seu terme es troben entre el paisatge urgellenc, regat pel Canal d'Urgell i el paisatge garriguenc, propi de l'espai d'interès natural d'Els Bessons i de les partides de l'Aranyó i de Miravall. La superfície del terme municipal és de 47,35 km² i es troba a 264 metres d'altitud. Al sector sud del terme hi ha el Tossal Gros amb 482 metres d'altitud, prop del punt més alt del terme de 523 metres d'altitud, limítrof amb Cervià de les Garrigues. Al peu del municipi s'escorre el Riu Femosa, que travessa el terme des de l'est fins a l'oest; i en aquesta vall és on hi ha les terres més fèrtils del terme municipal, i també una bona colla d'assentaments prehistòrics. La població actualment es troba estabilitzada per sobre dels 3.000 habitants.[1]

Geografia

[modifica]
  • Llista de topònims de Juneda (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
62 72 75 234 986 1.854 2.099 2.227 2.804 3.215

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.589 3.403 3.177 3.179 3.306 3.135 3.031 3.008 2.967 2.967

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.996 3.002 2.988 2.944 3.023 3.264 3.342 3.487 3.490
 3.497

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
3.343
 3.409
 3.501
 3.558 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Història i patrimoni arquitectònic

[modifica]
Església de la Transfiguració del Senyor
Carrer Major
Portal Lamarca

L'etimologia de Juneda, segons els estudis fets per diversos lingüístics, té diverses interpretacions: 1) de l'arabista: refugi, lloc elevat/enlairat, jardí/hort, nom propi Junâda; 2) de la cèltica: cruïlla de camins, i 3) de la llatinista: família romana/nom romà, Junius/Junieta. Més enllà d'aquestes consideracions, les darreres investigacions fetes per Joan Coromines i Pere Balanyà, asseguren que el topònim de Juneda és, sens dubte, d'origen aràbic malgrat no coincidir en el significat.

La vila actual és d'origen medieval (però en el seu terme es troben restes de l'edat de bronze,[2] dels ibers, de l'Imperi Romà i restes musulmanes d'al-Àndalus), i tenia un traçat emmurallat que formava la vila closa, un conjunt monumental amb carrers estrets, tortuosos i costeruts que envolten el turó del calvari, anomenat també la Costa. Avui encara es conserva, degudament restaurada, una de les portes gòtiques (segle XIV) d'accés: el Portal Lamarca, que era l'antic portal d'Arbeca, lloc on hi havia el castell en el qual residien els Ducs de Cardona, antics senyors d'aquesta vila de les Garrigues.

A la part més alta del centre històric, hi ha el Pou de gel, bastit a finals del segle xv o principis del XVI, perfectament conservat, i amb una capacitat de 300 m3, que servia per conservar i abastar de gel medicinal i altres medicaments la població. A sobre seu, la Plaça de les Tres Creus és un excel·lent mirador per contemplar la Plana d'Urgell. Al nucli antic es conserven algunes cases monumentals com l'antic ajuntament de la vila, al carrer de la Carnisseria, i cal Col·lector, cal Xammar, cal Bosch, Cal Calderó, Vil·la Ramona, i Cal Guiu, al carrer de Pinell.

Al peu de la Vila closa es troba la plaça on hi ha edificada l'Església Parroquial dedicada a la Transfiguració del Senyor, d'estil barroc tardà amb un magnífic campanar vuitavat. Es va començar a construir l'any 1740 i fou consagrada el 17 de novembre de 1748. L'altar major barroc va ser destruït durant la Guerra Civil espanyola. Va ser considerat una joia del barroc acadèmic, fet per l'escultor Antoni Ochando, de Constantí, i havia estat valorat com un dels millors altars de la Catalunya del segle xviii.

A la plaça de l'església s'hi troben també cases antigues, algunes recentment restaurades, com la casa Bragós (l'última que conserva l'antic traçat porxat de la plaça) i la casa Freixes, del segle xviii; també trobem cal Sec de l'Albi, al carrer del Forn, i cal Saprià, un magnífic exemple de casa palau neoclàssic amb esgrafiats, datada el 1798; al xamfrà amb el carrer Major connectant amb l'eixample de la vila (l'antic Raval), que conserva un traçat del carrer porxat d'estil popular, hi ha cases del segle xvi (Cal Fusteret), del XVII (ca la Sabatera, cal Cabeça, cal Tomaset), del xviii (cal Saprià, la Rectoria) i del XIX (cal Metge, l'Ajuntament o cal Barber).

La Botera és un carrer molt estret que antigament era el desguàs de les aigües del carrer Major i ara connecta el carrer Major amb el carrer del Doctor Cornudella, on durant molts anys hi va haver el Museu Etnològic i d'Arqueologia, traslladat actualment al complex cultural del Molí de la Cooperativa, al carrer Roger de Llúria. Aquí podem trobar-hi una important col·lecció d'estris, eines i màquines relacionades amb la vida rural, els oficis antics i el parament tradicional de la llar.

L’anomenat Molí de Baix, es tracta d’una arquitectura pre-industriar creada per aprofitar l’energia hidràulica de la Femosa. El cos central es el molí pròpiament, constant de una planta baixa i dos superiors. A la planta baixa actualment es conserven els mecanismes emprats l'any 1872. El primer pis superior es tractava de la sala de llímpia i moles i el segon pis era una residència que actualment està desapareguda. A l’ala lateral oest construïda l’any 1699, va ser utilitzada com a magatzem, fàbrica d’aiguardent i com a molí d’oli.[3]

Construït eminentment amb carreus de pedra, morter de calç i murs de tàpia, destaca el pont de pedra i la bassa de l'entrada per retenir aigua.

Els usos històrics del molí varen ser:

  • Des de l’origen fins a 1962: molí fariner
  • Ala oest: Des de 1871 fins al 1891: fàbrica d’aiguardent
  • Ala oest: Des de 1891 fins al 1915: molí d’oli
  • Ala est: Des de 1871 fins a 1962: serradora de fusta
  • Planta superior: des de 1871 fins a 1937: habitatge familiar.

Economia

[modifica]

Juneda és una vila eminentment agrícola i ramadera. Hi ha un ampli sector d'indústries agroalimentàries vinculades a l'activitat de transformació i comercialització dels productes agrícoles. La ramaderia del porcí és una important font d'ingressos i amb ella cal relacionar les dues plantes de tractaments de purins. També cal destacar l'avicultura, especialment la cria de guatlles, els serveis i un incipient sector del comerç i la indústria com a altres àmbits de l'activitat laboral i econòmica de la vila.

  • Explotació agrícola
    Explotació agrícola
  • Cooperativa agropecuària
    Cooperativa agropecuària
  • Explotació ramadera
    Explotació ramadera
  • Planta de tractament de purins
    Planta de tractament de purins

Comunicacions

[modifica]

Carreteres

[modifica]
  • La N-240, que antigament creuava el poble, ara el voreja i comunica Juneda amb Lleida (19 km) i Tarragona (77 km)
  • La LV-2001 comunica Juneda amb Torregrossa (3 km) i Mollerussa (10 km)
  • La LV-7023 comunica Juneda amb Castelldans (8 km)
  • A 4 km de la població per la N-240, concretament a la població veïna de Les Borges Blanques, hi trobem un accés a l'autopista AP-2 que permet comunicar Juneda amb Barcelona (145 km), i amb l'autopista AP-7.
  • A 10 km de la població per la LV-2001, concretament a la població propera de Mollerussa, hi trobem un accés a l'autovia A-2 que permet comunicar Juneda amb diverses poblacions de la Plana de Lleida, la Catalunya central i Barcelona (145 km)

Tren

[modifica]

Autobús

[modifica]
  • Diverses companyies d'autobusos fan parada a Juneda, cosa que permet comunicar-la amb diversos pobles i ciutats.
Estació de tren de Juneda

Distàncies als aeroports

[modifica]

Distàncies als ports

[modifica]

Llocs d'interès paisatgístic

[modifica]

Un lloc ideal per passejar, fer esport, anar amb bicicleta, reposar sota l'ombra o buscar la tranquil·litat, és l'extens Parc de la Banqueta de la séquia Quarta del Canal d'Urgell, que des dels Nou Salts fins al Racó del Marca ens ofereix 8 km d'itinerari sota l'ombra i l'aixopluc de grans arbres autòctons amb vells racons de salts i meandres, degudament senyalitzats, i amb bancs per reposar-hi.

Al sud de la població el Canal principal d'Urgell marca el límit del regadiu amb el secà i és un altre itinerari recomanat, ja que per la seva banqueta, des de la Caseta del Tei i aigües avall s'hi troben agradables salts d'aigua tot vorejant els Masos Miravall, Colom, Pinell, Vell, Concabella, etc. fins al Mas Roig, el més allunyat, amb les seves avingudes de plataners i l'emblemàtic embassament.

  • Parc de la Banqueta
    Parc de la Banqueta
  • La segona màquina del Parc de la Banqueta
    La segona màquina del Parc de la Banqueta
  • Parc de la Banqueta
    Parc de la Banqueta
  • Parc de la Banqueta nevat
    Parc de la Banqueta nevat

Fires, festes i esdeveniments d'interès

[modifica]

Fires i Festes:

Esdeveniments d'interès:

  • Mercat setmanal: tots els dijous al matí a la plaça Catalunya
Vista panoràmica de la plaça Catalunya de Juneda - Foto: Xavier Navarro

Entitats i associacions

[modifica]

Juneda ha forjat un fort teixit d'entitats, associacions, equipaments i serveis que li donen vida i projecció amb les seves activitats i iniciatives. Els centres d'ensenyament i de trobada (escola de primària CEIP Manuel Ortiz, escola d'infants municipal L'Escoleta, escola municipal de música Rosa Farràn, Camp d'Aprenentatge Granja Escola Les Obagues,[5] granja escola La Manreana), els equipaments esportius (piscines, camp d'esports, pavelló poliesportiu), culturals (museu etnològic i d'arqueologia, teatre Foment, complex cultural del Molí, biblioteca Joan Duch,[6] casa dels gegants,[7] revista i editorial Fonoll, emissora de ràdio municipal), de sanitat i per a la tercera edat (casal de la gent gran, residències municipal i privada) i una llarga llista de més de 50 entitats culturals, esportives i recreatives fan possible que Juneda sigui una vila capdavantera a la comarca i afronti amb optimisme els reptes del futur.

Esports

[modifica]
Camp de futbol de Juneda

La vila de Juneda ha estat sempre una població que ha estat molt vinculada a la pràctica esportiva. Tenint en compte el gran dinamisme i participació dels seus ciutadans, podem trobar-hi una oferta esportiva d'allò més variada a l'hora de practicar un esport i/o gaudir-ne simplement com a espectador, ja que existeixen fins a més de deu clubs esportius diferents, alguns d'ells amb molts anys d'història a les seves espatlles, que competeixen en diverses disciplines esportives diferents, essent les següents:

Gastronomia

[modifica]
Cassola de Tros de Juneda

Un menjar típic de la vila és la Cassola de tros de Juneda, la qual és molt coneguda dins la gastronomia catalana.

L'origen de la Cassola de tros ve dels temps en què els pagesos no disposaven dels medis d'automoció actuals i treballaven al camp de sol a sol. A conseqüència d'això s'havien d'endur els aliments de casa per dinar allí mateix, on s'aplegaven amb els veïns de les finques properes i feien una cassola amb els productes que portaven de casa i els ingredients que podien trobar a l'hort. D'aquí van sorgir les primeres maneres de cuinar la Cassola de tros, amb gran varietat d'ingredients i on cadascú tenia la seva pròpia recepta. Avui en dia es poden diferenciar dos tipus de Cassola de tros segons els productes de temporada, la d'hivern i la d'estiu. La d'hivern és amb espinacs i patates i la d'estiu és més ensamfainada, amb ceba, pebrot i albergínia, encara que la majoria de cassolaires fan una recepta mixta. Cal recordar que la Cassola de tros de Juneda només s'elabora amb carn de porc i sobretot utilitzant una cassola de fang, el tres peus i la llenya.

Com s'ha fet esment anteriorment, a Juneda s'organitza des de 1979 el Concurs de Cassoles de Tros, que se celebra el primer diumenge de juny, i que des de finals de 2018 forma part del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.

Política

[modifica]

Eleccions municipals de 2023

[modifica]
Cens electoral Regidors Votants % Votants Abstenció % Abstenció Vots en blanc % Vots en blanc Vots nuls % Vots nuls
2295 11 1491 64,96 804 27,46 51 3,56 60 4,02
Partit Polític Vots %Vots/Valids Regidors
Impulsem Juneda 812 53,38 6
Juneda Per Tu 376 26,20 3
PSC 240 16,84 2

Bandera

[modifica]
Bandera de Juneda

La bandera oficial de Juneda té la següent descripció:

Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella, amb l'arbre arrencat groc de l'escut, d'alçària 13/20 de la del drap i amplària 7/30 de la llargària del mateix drap, al centre, i amb dues barres grogues paral·leles, cadascuna de gruix 1/16 de l'alçària del drap, la primera posada des del punt de la vora superior situat a 7/30 de la vora de l'asta, fins al punt de l'asta situat a 7/20 de la superior, i la segona des del punt de la vora inferior situat a 7/30 de la del vol, fins al punt de la del vol situat a 7/20 de la inferior.[8]

Va ser aprovada el 21 de maig de 2008 i publicada en el DOGC el 5 de juny del mateix any amb el número 5146.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Juneda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Història de Lleida. Volum 1. Pàgina 27. Editorial Pagès. ISBN 84-9779-072-3
  3. ↑ «Molí de Baix». [Consulta: 1r novembre 2022].
  4. ↑ Premi de poesia Joan Duch Arqués
  5. ↑ Camp d'aprenentatge Granja Escola Les Obagues
  6. ↑ Biblioteca de Juneda
  7. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 71. ISBN 84-393-5437-1. 
  8. ↑ «RESOLUCIÓ GAP/1705/2008, de 21 de maig, per la qual es dona conformitat a l'adopció de la bandera del municipi de Juneda.» (pdf). DOGC núm. 5146. Generalitat de Catalunya, 05-06-2008. [Consulta: 9 desembre 2009].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juneda