Junzi (xinès simplificat i tradicional: 君子, pinyin: jūnzǐ),[1] o també jun zi, és un terme xinès que significa literalment "fill d'un governant"[2] i que a partir de l'ús particular que li donà Confuci[1] passà a utilitzar-se com a "persona noble"[3] o "home superior",[4][5] referint-se a una persona amb conducta moral recta independentment de l'estatus social.[2] És comparable als reis filòsofs descrits per Plató.[6] El junzi és oposat a la persona "insignificant" o "comuna"[2] ("xiao ren").[7]
El terme significava literalment "fill d'un governant" i tenia el significat inicial de persona filla de cases governants de qualsevol estat xinès amb conducta correcta. Amb el temps el requisit de l'estatus social per ser referit com a junzi no era considerat.[2]
En el confucianisme, la personalitat ideal és la santedat. Com és extremadament difícil esdevenir una persona sant, el confucianisme establí un model de personalitat moral un poc inferior a la santa i relativament més fàcil d'esdevindre'n: el junzi.[8] Zhu Xi va concebre el junzi com un sant de segona classe.[8] Confuci va tractar d'ensenyar què és el junzi mitjançant el contrast amb el xiao ren posats en exemples.[9]
En les Analectes confucianes s'explica en què consisteix un junzi, concretament en el Llibre X.[2] El deixeble Zeng (Llibre 13.4) explica la conducta general del junzi: no fa moviments bruscos, tenen una expressió sincera, no diu vulgaritats ni fa baixeses. El junzi va en compte fer amistats que no siguen junzis; les aliances amb altres junzis es diferències de les aliances de les persones ordinàries per ser de benefici mutu i no d'organitzar-se contra altres persones; no ha d'explicar si diuen que parla molt; no ha de vanagloriar-se excepte en qüestions de l'esport;[10] ni ha d'enaltir-se indirectament denigrant altres;[11] cal educar-se en el de (la virtut), però no en coses útils perquè pot fer-li córrer el risc de convertir-se en una ferramenta; la seua manera de ser no canvia per l'èxit ni el temperament per l'adversitat; és moderat en conducta i opinió; i no ha de sentir ressentiment (yuan) perquè no se'l reconega pels seus mèrits.[12]
En les Analectes el terme apareix 86 vegades.[8] La majoria de vegades significa persona superior però en alguns passatges s'utilitza per referir-se als fills literals de nobles i al propi sobirà.[4]
En altres obres d'abans de la dinastia Qin també hi apareix i ho fa en gran quantitats a causa de la importància espiritual i social en l'època: en el Zhou Yi, 64 vegades; Llibre de les Cançons, 99 vegades; El comentari de Zuo Zhuan sobre els annals de la Primavera i la Tardor, 141 i Llibre deMengzi, 54. El Zhou Yi el menciona referint-se al rei, l'adult i al gran príncep.[8]
El Llibre de les mutacions utilitza el terme de junzi per referir-se al governant de classe social alta, sent un llibre dirigit al governant/junzi. Amb el temps passà a ser dirigit als intel·lectuals i el públic en general.[8]
Avui en dia, s'empra el terme junt al seu contrari en les circumstàncies dels contractes legals, considerats cosa de persones insignificants.[13]
El professor Mozi digué el 2001 respecte el concepte de juzi que els xinesos tenen uns requeriments morals molt alts comparats amb els dels Estats Units, arribant a afirmar que una persona moral en el país occidental és qui "acompleix la llei i paga els impostos," considerats uns requeriments molt baixos.[8]