Biografia | |
---|---|
Naixement | 1547 (Gregorià) Krsko (Eslovènia) |
Mort | 31 agost 1589 (41/42 anys) Ljubljana (Eslovènia) |
Religió | Luteranisme |
Activitat | |
Ocupació | traductor, teòleg, traductor de la Bíblia |
Jurij Dalmatin (cap al 1547 - 31 d'agost del 1589) va ser un ministre luterà, escriptor i traductor eslovè que va traduir tota la Bíblia a l'eslovè.[1]
Nascut a Krško, Dalmatin venia d'una família dàlmata. Va estudiar fins als 18 anys amb el professor i gramàtic protestant Adam Bohorič, i a continuació a Württemberg i Bebenhausen, al sud de Tübingen (Alemanya). L'agost del 1566 va entrar a la Universitat de Tübingen, on el març del 1569 va aconseguir el títol de baccalarius i l'agost del 1569 el de magister amb la tesi De catholica et catholicis disputatio (publicada el 1572). Aquests estudis a Alemanya els van finançar Bohorič i el reformador protestant Primož Trubar. Dalmatin va esdevenir un predicador a Ljubljana el 1572.[1]
Va tenir una esposa anomenada Barbara, amb qui va tenir quatre fills: Janez, Katarina, Elizabeta i Marko. Va morir a Ljubljana el 1589.[1]
Dalmatin va escriure diversos llibres religiosos, com ara Karšanske lepe molitve (Belles pregàries cristianes, 1584), Ta kratki wittenberški katekizmus (El catecisme menor de Wittenberg, 1585) i Agenda (1589), però el seu assoliment més important és la traducció integral de la Bíblia a l'eslovè. Es diu que gran part de la traducció la va escriure al castell de Turjak sota la protecció de Herbard VIII von Auersperg (el governador de Carniola) i del seu fill, Christoph von Auersperg, en una espècie de santuari com el que va tenir Martí Luter al castell de Wartburg gràcies a Frederic III de Saxònia.,[2][3][4] però això ha estat refutat com a mera llegenda.[5]
El títol original de la traducció de Dalmatin era Bibilija, tu je, vse Svetu Pismu, Stariga inu Noviga Testamenta, Slovenski tolmačena, skuzi Jurija Dalmatina[6] (La Bíblia, això és, totes les Sagrades Escriptures, de l'Antic i el Nou Testament, traduïdes a l'eslovè per Jurij Dalmatin), i es va publicar el 1583 impresa en l'alfabet de Bohorič. Aquesta obra va establir la norma de la llengua estàndard eslovena (amb innovacions ulteriors en el vocabulari) fins a la primera meitat del segle xix.[7]