![]() |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 30 agost 1902 ![]() Czuszów (Polònia) (en) ![]() ![]() |
Mort | 8 febrer 1995 ![]() Friburg (Suïssa) ![]() |
Religió | Església Catòlica ![]() |
Formació | Universitat de Friburg Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino Universitat Jagellònica ![]() |
Activitat | |
Ocupació | filòsof, escriptor, professor d'universitat, teòleg ![]() |
Ocupador | Universitat de Friburg Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino ![]() |
Membre de | |
Carrera militar | |
Conflicte | Guerra polonesosoviètica Segona Guerra Mundial (Campanya de Polònia, Battle of Kock (en) ![]() ![]() |
Orde religiós | Orde dels Predicadors ![]() |
Obra | |
Obres destacables
| |
Estudiant doctoral | Ignacio Angelelli (en) ![]() ![]() |
Família | |
Família | Bocheński-Rawicz (fr) ![]() ![]() |
Premis | |
Józef Maria Bocheński (30 d'agost de 1902, Czuszow, Tsarat de Polònia - † 8 de febrer de 1995, Friburg, Suïssa) fou un frare dominic, destacat filòsof dedicat a la lògica.
Entrà a l'Orde de Predicadors el 1927. Fou professor al Collegium Angelicum de Roma del 1935 al 1940, i professor extraordinari, després titular, a la Universitat de Friburg.
Fou deixeble de Jan Łukasiewicz, i ha dedicat gran part de la seva obra a la lògica, destacant la seva dedicació sobre l'analogia. També destaquen les seves investigacions històriques sobre la lògica a l'antiguitat, sobretot la de Teofrast i la lògica oriental, i valora especialment la lògica escolàstica dels segles xiii i xiv.
Fundà i dirigí l'Ost Europa Institut a Friburg, dedicat a l'estudi crític i les anàlisis de la filosofia soviètica contemporània. Publicà tot d'articles de lògica i de filosofia, sobretot escolàstica, i dirigí la Bibliographische Einführungen.
Considerà un error els intents d'edificar "lògiques transcendentals", bé siguin dialèctiques, de la història, de la vida, o bé basades en qualsevulla altra concreció. Considera que les lògiques formals proporcionen més ensenyaments filosòfics que la grandiloqüència transcendental de grans sistemes.
També dedicà un estudi especial a la lògica de la religió i de l'autoritat.